10.07.2014 - 06:00
D’aquí a uns anys, el 90% de les llengües que actualment es parlen poden arribar a morir-se. Aquestes han estat les afirmacions de la professora de lingüística, Carme Junyent, durant la taula rodona “Llengües en perill d’extinció”, organitzada per Monika Lama, que està preparant un documental sobre aquesta mateixa qüestió. La trobada s’ha celebrat el 26 de juny a les sis de la tarda, a la Facultat de Filologia de la UB.
La taula rodona “Llengües en perill d’extinció” s’emmarca dins del documental de nom homònim coordinat per Mònika Lama. La taula ha estat moderada per Roger Canals, antropòleg i professor a la UB, que ha passat la paraula als quatre ponents que componien la taula: Carme Junyent, doctora en Filologia Romànica, professora de Lingüística de la UB i presidenta del GELA, Carmen Pérez, sociòloga, Saim Dušan Inayatullah, estudiant de Lingüística, i Alina Moser, estudiant de Filologia Catalana i Francesa i Lingüística. Després que Gina Heinz, membre de la producció de “Llengües en Perill d’Extinció”, hagit donat la benvinguda i hagi presentat els ponents, els ha passat la paraula.
Carme Junyent ha encetat la taula tot remarcant que les llengües en perill d’extinció són una disciplina poc popular i que és difícil aconseguir unanimitat en aquest camp. Per això, està contenta d’haver pogut compartir aquesta taula amb alguns dels seus alumnes. “D’aquí a uns anys, poden arribar a desaparèixer el 90-95% de les llengües que actualment es parlen. És un balanç seriós”, ha dit.
Quan es parla de llengües en perill d’extinció, s’ha d’evitar caure en la temptació de fer un discurs simple: no es pot ser optimistes ni victimistes, ja que la mort de les llengües no va lligada als estats d’ànims de les persones. Cal ser conscients de la situació per poder fer alguna cosa, buscar les causes, que, segons Carme Junyent, responen a tres fases molt conegudes de la substitució lingüística: la fase ordinària, que és la fase de bilingüització i que pot durar segles; la fase de decadència, en què els pares ensenyen als fills la llengua dominant i, per tant, recuperar la llengua considerada inferior pot ser difícil; l’última fase, en què només queden quatre o cinc parlants que la coneixen, els quals, quan moren, s’emporten la llengua amb ells.
Podeu llegir l’article sencer aquí.
