24.06.2014 - 10:52
Amb més del 15% de la superfície agrícola destinada a la producció ecològica, Catalunya Nord ha fet d’aquest sector un dels motors de creixement de la seva economia. Els més de 550 productors ecològics de la regió facturen cada any uns 130 milions d’euros i donen feina a més de 2.000 persones. El suport de les institucions, el canvi d’hàbits entre els consumidors i l’aposta decidida d’uns quants pioners ara fa més de 30 anys, són les claus que expliquen aquest èxit i el fet que Catalunya Nord sigui un referent. Per consolidar aquest posició, la prioritat passa per seguir ‘formant els consumidors’ perquè vegin els productes ecològics ‘com una inversió en salut i qualitat’.
‘El que va començar fa més de 30 anys com l’aventura d’una desena d’agricultors que rebutjaven l’ús de productes químics per al tractament de les seves terres ha esdevingut un model d’èxit i un dels sectors econòmics més importants a Catalunya Nord’. Així ho assegura Patrick Marcotte, director de Civambio 66, l’organisme que va agrupar els primers productors ecològics a finals dels anys 80 oferint-los assistència tècnica i formació i que a dia d’avui continua ‘al peu del canó per consolidar el sector’.
Marcotte destaca que Catalunya Nord ‘és un referent’ pel que fa a l’agricultura ecològica al conjunt de l’estat francès. De fet, afegeix, és, amb un 15% de la superfície agrícola destinada a la producció ecològica (gairebé 13.000 hectàrees), el departament ‘capdavanter’ i el primer que va agrupar els seus productors per millorar la rendibilitat i la productivitat de les seves explotacions, un model que s’ha copiat a moltes regions de l’estat francès i a la resta d’Europa.
Marcotte defensa les seves afirmacions amb xifres. L’any 2012 a Catalunya Nord es van comptabilitzar més de 550 productors ecològics que van donar feina a més de 2.000 persones i que van facturar 130 milions d’euros. Unes xifres, afegeix, que en el curt termini volen superar ‘incrementant la superfície agrícola destinada a produccions ecològiques al 20%, donant més valor al mercat local i formant els consumidors’.
Fomentar el mercat interior
La poca demanda del mercat local i els preus baixos que es paguen en la venda de proximitat són un dels problemes que s’estan trobant els productors per seguir creixent com fins ara. De fet, gairebé el 80% de la producció es ven a la perifèria de París i a països del nord d’Europa gràcies a la posada en marxa del mercat majorista de fruites i verdures de Saint Charles, a Perpinyà, el més gran del sud d’Europa. Pel que fa al 20% restant de la producció ‘és ven al mercat local a un preu cinc vegades més baix del que es paga a París, per exemple’, lamenta Marcotte.
Patrice Ey, productor ecològic a Sant Esteve, apunta que contràriament al que molta gent encara creu, els preus dels productes ecològics han baixat molt els darrers anys, i que la diferència de preu que encara existeix ‘és la lògica per compensar el sobrecost de produir bio’. Amb tot, com Marcotte, considera que els preus que es paguen al mercat local i a l’exterior estan molt desajustats. ‘No pot ser que un tomàquet costi cinc vegades més a París que a Perpinyà’, afegeix Ey, per concloure que ‘un preu just seria un punt entremig’.
Formar els consumidors de demà
Tant Marcotte com Ey asseguren que l’eclosió de l’agricultura ecològica a Catalunya Nord té un detonant clar: el canvi d’hàbits dels consumidors. Ey apunta ‘que moltes persones cerquen un model d’alimentació diferent, més saludable i més respectuós amb el medi ambient’ perquè cada cop està més clar que una alimentació basada en productes naturals i de qualitat millora la nostra salut. Amb tot, tots dos ressalten que encara queda molta feina a fer i que cal seguir apostant ‘per formar els consumidors de demà’, és a dir als més petits . És per això que Civambio 66 ja fa temps que forma a alguns dels seus agricultors associats, com ara Patrice Ey, per obrir les seves explotacions a les escoles i explicar als nens i nens ‘els beneficis de menjar sa amb un vocabulari que entenguin’.
Suport de les institucions
Un altre dels factors que han afavorit el creixement del sector és el suport rebut de les institucions. Així, Marcotte destaca que l’associació fa 25 anys que rep subvencions del Consell General i també de la Regió Llenguadoc-Rosselló i de l’estat francès. Ho confirma Patrice Ey que en destaca la prima de reconversió que es paga als agricultors que volen passar-se a l’agricultura ecològica ‘i que necessiten un període de temps en el que no poden conrear fins que la terra depura tots els productes químics que se li han abocat’.
