09.05.2014 - 06:00
Ha començat la campanya de les eleccions al Parlament Europeu amb una novetat important: els principals partits han nomenat el que voldrien que fos el seu candidat a presidir la Comissió Europea. Per tant, tots els ciutadans europeus, en teoria, saben qui voten. Només en teoria, per això. La Comissió no té l’obligació de seguir el dictamen popular i podria passar que el successor de Durão Barroso no fos el diputat amb més vots del parlament. Especialment tenint en compte que el Partit Popular Europeu és l’únic dels cinc grans partits que no ha oficialitzat el candidat.
A Dublín el PP va anunciar que el seu candidat a presidir la comissió seria l’ex-primer ministre luxemburguès Jean-Claude Juncker. Juncker manté una relació excel·lent amb Angela Merkel, però té l’inconvenient que fa poc que ha estat apartat del poder pels seus conciutadans. Dins el PP no es descarta l’aparició d’algun ‘candidat secret’ que pogués presidir la comissió si finalment fos la força majoritària del parlament.
Ara ho és. Amb 275 eurodiputats, el PP (del qual formen part el PP espanyol, Unió Democràtica i la UMP francesa) domina clarament l’hemicicle. Però les enquestes no li són pas favorables. Tot i que serà el partit que guanyarà en més estats, podria obtenir tan sols 216 escons, molt a prop dels que les enquestes preveuen per al Partit Socialista.
El Partit dels Socialistes Europeus (del qual formen part el PSOE i el PSF) ara té 195 escons i les enquestes li pronostiquen una pujada moderada, fins a 205. Ha triat com a candidat oficial l’alemany Martin Schultz, actual president de la cambra i gran coneixedor de Catalunya, per raons familiars.
El tercer grup del parlament europeu és el dels liberals (en forma part CDC). Han nomenat candidat Guy Verhofstadt i podrien baixar de 85 diputats a 63, molt especialment pels problemes del partit liberal alemany.
En el parlament actual la quarta plaça la té el grup dels Verds i l’Aliança Lliure Europea (del qual formen part, entre més, ICV, ERC i Compromís). Tanmateix, totes les enquestes indiquen que ara quedarien darrere l’Esquerra Unida Europea. Diuen les enquestes que els Verds-ALDE baixaran fins a 41 diputat. Només és previsible que siguin primera força en un estat: a Bèlgica els independentistes flamencs guanyaran per primera vegada les eleccions europees, el dia en què, a més, hi ha els comicis belgues, molt importants.
L’Esquerra Unida Europea (de la qual formen part EUiA, EUPV i el PCF, entre més) aprofitarà la tirada del seu candidat, Alexis Tsipras, líder de Syriza. Totes les enquestes diuen que millorarà posicions, a més de guanyar a Grècia mateix. El 35 escons actuals podrien arribar a 50.
Extrema dreta i antieuropeus
Però el malson comença darrere aquest bloc de grans partits, perquè el creixement de l’extrema dreta i els moviments populistes antieuropeus pot ser molt important. Amb victòries que poden ser grans terratrèmols, com és el cas de la de l’UKIP al Regne Unit o del Front National a França. Per sort, les relacions entre aquests grups solen ser tenses i no els permetran de formar un grup homogeni dins la cambra. Hom espera que molts d’aquests grups s’integrin en els no adscrits, una mena de calaix de sastre on van a parar els diputats més exòtics. Però no es pot descartar que fructifiqui una aliança i que esdevinguin la quarta força del Parlament Europeu, o fins i tot la tercera.
En el parlament actual, entre extrema dreta, populistes i no adscrits, hi ha 108 diputats i les enquestes diuen que n’hi haurà, pel cap baix, 160. Seria un senyal molt dolent per a Europa que, a més, podria complicar molt el funcionament del parlament.
