L’esperit de la Revolució dels Clavells, quaranta anys després

  • Avui fa quaranta anys de la revolució portuguesa · Us oferim un recull dels enregistraments de l'himne, 'Grandola Vila Morena'

VilaWeb
Redacció
25.04.2014 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La imatge de militars amb clavells al canó dels fusells ha passat a la història com a icona de la revolució portuguesa que, avui fa quaranta anys, va posar fi a mig segle de dictadura. Descontents i cansats de tretze anys de conflictes colonials, el cop del ‘moviment dels capitans’ el 25 d’abril de 1974 va capgirar, tot de sobte i gairebé sense trets, els pilars del règim d’António de Oliveira Salazar.

I de la mateixa manera que ha quedat en la retina aquella imatge de l’anomenada Revolució dels Clavells que va portar la democràcia a Portugal, també ressona encara un himne: ‘Grândola, Vila Morena’, la cançó de Zeca Afonso que es va emetre per la ràdio el 25 d’abril a les 00.20 i que era el senyal per al sollevament militar planificat per Otelo Saraiva de Carvalho.

La cançó ret homenatge a Grândola, una ciutat tradicionalment revolucionària. Remarca que ‘és el poble que governa’, i ha continuat essent un himne en les grans manifestacions d’aquest darrer any a Lisboa i a més ciutats contra les polítiques econòmiques i socials del govern portuguès. Fins i tot es va cantar per interrompre una intervenció del primer ministre en una sessió plenària.

Durant aquests quaranta anys, l’himne ha estat entonat i enregistrat per tot de músics. Heus-ne ací una selecció:

1. La versió original

José ‘Zeca’ Afonso, un dels cantants portuguesos més grans de la història, va enregistrar ‘Grândola, Vila Morena’ a començament dels anys setanta, quan el règim de Salazar prohibia que es radiessin les seves cançons. Curiosament la va interpretar per primera vegada en un concert a Sant Jaume de Galícia el 1972. Els militars del moviment de les forces armades van decidir que el senyal perquè l’exèrcit eixís al carrer per posar fi a la dictadura seria l’emissió d’aquesta cançó per Rádio Renascença.


2. El film

El film ‘Capitans d’abril’ reprodueix el moment que es va viure dins les casernes quan va sonar l’himne de Zeca Afonso, a primera hora del 25 d’abril de 1974.

3. L’adéu de Zeca

Molt malalt ja, Zeca Afonso –que morí el 1987– va fer un darrer concert al Coliseu de Lisboa. Cantants i grups musicals de tot el país van acudir a retre homenatge a un home que era tot un símbol d’honestedat i lluita per la democràcia. Quan es va acabar el concert entonant el ‘Grândola’, es van obrir les portes darrere de l’escenari i molts músics es van unir al públic en una versió de l’himne molt emocionant.

4. La versió d’Amália Rodrigues

Amália Rodrigues va enregistrar aquesta versió solemne de ‘Grândola’ el 1974 mateix. Zeca Afonso va dir en públic que no li agradava que Rodrigues, considerada una de les cantants preferides de la dictadura, cantés les seves cançons. 

5. L’homenatge de Galícia

Zeca Afonso se sentia molt lligat a Galícia i era un ferm defensor de la unitat de la llengua. El 2007 la televisió gallega va retre-li homenatge amb un gran concert. El final de l’acte fou una versió de ‘Grândola’ interpretada per cantants gallecs i portuguesos alhora.

6. L’homenatge de París

Cantants francesos i portuguesos van retre homenatge fa poc a Zeca Afonso, a París. Al final del concert va sonar la veu del cantant mentre el públic parisenc entonava la cançó.

7. La versió de Betagarri

El grup basc Betagarri acostuma a interpretar aquesta versió de ‘Grândola’ en els concerts.

8. Saramago canta ‘Grândola’

El premi Nobel José Saramago era militant comunista durant la revolució i va dirigir la breu etapa revolucionària del Diário de Notícias. En aquest vídeo canta ‘Grândola’ a casa seva amb uns quants amics, entre els quals el cantant espanyol Luís Pastor.

9. Sara Tavares, des de Cabo Verde

El 2008 la cantant de Cabo Verde Sara Tavares va fer aquesta versió jazzística de ‘Grândola’. Durant tota la seva vida Zeca Afonso va ser un gran defensor dels moviments independentistes de les colònies portugueses, que es van independitzar de resultes de la Revolució dels Clavells

10. La versió de Joan Baez

La gran cantant nordamericana Joan Baez també va retre homenatge a Zeca Afonso i la revolució d’abril amb aquesta versió del Grandola cantada en un concert a Lisboa

11. Una versió mallorquina

Els xeremiers de Petra i la Coral de Sant Joan han fet aquesta versió de la cançó de Zeca Afonso.

12. Versió de 365

Els joves músics portuguesos i brasilers d’avui reconeixen el mestratge de Zeca Afonso com un dels que els han influït més. Aquesta és la versió de ‘Grândola’ que fa el grup 365.

13. Chico Buarque incorpora ‘Grândola’ a ‘Fado Tropical’

El gran músic brasiler Chico Buarque va incorporar ‘Grândola, Vila Morena’ a l’inici de la seva cançó ‘Fado Tropical’.

14. ‘Grândola’ a les manifestacions contra la troica europea

Des de fa dos anys, a les manifestacions que hi ha a Portugal contra la política d’austeritat de la troica torna a sonar l’himne que va desencadenar la revolució. Heus ací una manifestació a Belém (Lisboa) el setembre del 2012.

15. El primer ministre portuguès, Passos Coelho, silenciat al parlament amb el cant de ‘Grândola’

El moviment contra la troica a Portugal va adoptar definitivament ‘Grândola’ quan un grup de manifestants interrompé un discurs del primer ministre al parlament cantant l’himne de Zeca Afonso. Cal observar que el primer ministre i la presidenta del parlament decideixen de callar i escoltar l’himne mentre els ciutadans són desallotjats de l’edifici. El primer ministre fins i tot va dir que li semblava que aquella era la millor manera de ser interromput que es podia imaginar.

16. Fa un any, a Lisboa

Els manifestants entonaven ‘Grândola, Vila Morena’ al Terreiro do Povo de Lisboa ara fa un any, en la gran manifestació contra les polítiques d’austeritat. El cant es va repetir en totes les ciutats portugueses.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any