Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dijous  24.04.2014  06:00

Autor/s: Montserrat Serra

Sant Jordi 2014, solidari i reivindicatiu

Crònica de la diada literària · S'hi va destacar el buit d'escriptors a la FNAC de la plaça de Catalunya

Men?ame
 

A les 10.00, la plaça de Catalunya ja bullia. Les parades a punt i molta gent tafanejant llibres i comprant roses. Davant l'entrada de la FNAC de la plaça Catalunya - Bergara, un piquet d'una vintena de treballadors amb banderes de la CGT feien temperi amb xiulets i cridaven consignes com ara: 'Violència és no arribar a final de mes', o 'Això no és cultura'. Poques desenes de metres més enllà, davant l'hotel Regina, s'anaven concentrant autors i editors per fer, com cada any, l'esmorzar i la foto. Hi havia qui feia veure que no passava res. Alguns altres es mossegaven la llengua.

Endinsats al barri del Raval, a la llibreria Laie del CCCB, l'escriptor més matiner, Yannick Garcia, autor de 'La nostra vida vertical' (premi Documenta, L'Altra Editorial) signava els primers exemplars. Alt, elegant, enlluernador, ben mudat i amb sabates (ai!), ens explicava: 'Em fa molta il·lusió ampliar el nombre de lectors i tenir oportunitat de conèixer-ne alguns avui. És una posada de llarg, tot i que sóc ben conscient que el lectors es fan cada dia. Però una cosa no treu l'altra, fa il·lusió compartir la diada de Sant Jordi.'

Cap a les 11.00, els escriptors, editors i agents literaris concentrats a l'hotel Regina començaven a desfilar. Entre les cares conegudes, les més agosarades eren les proposades per l'editora Isabel Martí: l'actor Quimet Pla, amb una disfressa d'un rosa apegalós, amb una jove negra, encarnant la protagonista del llibre 'L'analfabeta que va salvar un país', de Jonas Jonasson (la Campana). Segons les primeres dades del Gremi de Llibreters, fou el més venut del dia (tot i que això no ho podrem saber fins dilluns, quan se'n faran públiques les dades definitives). Amb tot, Isabel Martí comentava les dades difícils de pair que havien donat feia pocs dies el Gremi d'Editors de Catalunya i l'Associació d'Editors en Llengua Catalana: només un 22% de lectors llegeixen en català i un 40% reconeixen que no llegeixen ni un sol llibre a l'any.

Eren dos quarts de dotze i les parades habilitades per a signar llibres davant la FNAC de la plaça de Catalunya eren buides. Trenta-cinc autors havien comunicat oficialment a la FNAC que no signarien llibres, en suport dels treballadors que protestaven pel deteriorament de les condicions laborals a l'empresa. I els grans grups, davant el piquet, decidien d'endur-se els seus autors a un altre emplaçament.

Mirant-se l'escena de les paradetes buides, vam trobar l'escriptor Julià de Jòdar, amb ulleres de sol i americana color salmó. Elegant, misteriós, havia arribat a la plaça de Catalunya acompanyant David Fernández, de la CUP. El polític havia convocat una conferència de premsa per solidaritzar-se amb els vaguistes de la FNAC, a les 12.00.

David Fernandez ens va dir: 'La realitat mana i no perdona. És un Sant Jordi del 2014 i s'evidencia una nova fesomia de la pobresa assalariada: precarietat laboral dels treballadors de la FNAC, dels treballadors de Panrico, amb les roses de paper... Té importància que per Sant Jordi es denunciï aquesta precarització, perquè la cultura sense drets ni llibertats és impossible. El Sant Jordi 2014 és solidari i reivindicatiu.' I afegia encara: 'Certament, aquestes reivindicacions han tocat la fibra. La cultura també és plena de treballadors que viuen en precari. A més, no pot ser aquest esquema de frau: la FNAC Espanya i Portugal té uns beneficis anuals de 21 milions d'euros i amb un benefici tant alt han d'empitjorar les condicions laborals dels treballadors?'

Eren les 13.30 i calia viure la diada de Sant Jordi més enllà de la plaça de Catalunya. Passeig de Gràcia amunt, la corrua de gent, constant, sense taps, feia que la venda fluís també constant i sense cops de colze. Fent el tafaner, ens vam trobar el cuiner Ferran Adrià signant 'El menjar de la família' (RBA), un llibre publicat el 2012, però que ahir feia forat. Tot i que el llibre de cuina més venut d'enguany, amb diferència, ha estat 'Cuina amb Joan Roca' (Planeta).

Ben a prop, Xavier Bosch no parava de signar. Deia que una senyora sense voler li havia tirat l'aigua per sobre i anava moll. I aleshores es va produir una escena cent per cent literària: una jove, amb una mà li atansà 'Eufòria' (Proa) perquè l'hi dediqués, i amb l'altra li va fer un regal ben especial: el seu primer llibre, que acaba de publicar a Cossetània, el recull de contes 'Personatges'. Es diu Anna Oliveras: 'M'agrada tant en Xavier Bosch que li he volgut portar el meu primer llibre.'

Continuant la passejada, ens vam trobar la parada de la nova llibreria Calders, amb uns llibreters molt ben preparats, però amb poques possibilitats d'assessorar a peu de parada: Isabel Sucunza, Marina Espasa, Martí Sales i Olga Jornet. Marina Espasa ens explicava que s'havia fixat que la gent mirava molt les cobertes, triava cobertes llampants i ignorava les insípides; i que havia passat gent amb idees fixes. Mentrestant, va arribar l'escriptor Josep Maria Argemí, autor de 'La primavera al desert' (Males Herbes) i va saludar els col·legues. El diàleg que vam sentir feia així:

—Esteu com uns senyors, aquí!

—Sí, mira, davant de Tous… Però estem una mica en precari. Mira el tendal d'aquí el costat, és de nyigui-nyogui i ens va ocupant l'espai.

—Home, hi ha d'haver una mica de risc, també!

Al passeig de Gràcia, entre Diputació i Consell de Cent, hi havia la parada de la botiga de VilaWeb. Ens hi vam trobar els autors i l'editor de Sembra Llibres: Xavi Sarrià no parava de signar la seva novel·la, 'Totes les cançons parlen de tu', per a joves seguidors. I Esperança Camps i Empar Marco, amb la seva novel·la 'Vertigen', també assaborien la festa. De cop i volta, una veu potent i entusiasta els demanava la signatura i els regalava unes roses vermelles de paper ben boniques. Era l'Anna, que havia vingut des de València a passar el dia, amb en Benjamí --el seu marit-- i la Bàrbara --la filla. No era la primera vegada que ho feien; tenien una altra filla que estudiava a Vic. I no va pas ser l'única sorpresa d'aquella estona: Xavi Sarrià, tot d'una, va ser envoltat per una part de la família: la iaia Natàlia i la tia Rossita. Una altra sorpresa.

L'editor de Sembra Llibres, Joan Carles Girbés, recordava que era el primer Sant Jordi d'Esperança Camps, que va començar a publicar fa deu anys. I per què? Doncs perquè costava de fer arribar els autors del País Valencià al Sant Jordi barceloní. Però el seu projecte editorial --deia convençut-- volia trencar motlles, 'perquè aquest també és el nostre Sant Jordi'.

Abans d'arribar a l'hotel Condes de Barcelona, on el Grup 62 organitza, de fa alguns anys, un dinar de pica pica, vam saludar els editors de la parada Llegir en Català: hi vam trobar Josep Maria Muñoz, de l'Avenç, Laura Huerga, de Raig Verd, Aniol Rafel, de Periscopi, i Francesc Gil Lluch, d'Edicions Saldonar.

I acabem aquesta crònica amb Vicenç Pagès Jordà, premi Sant Jordi per 'Dies de frontera' (Proa), que ens deia: 'Avui no sóc jo, perquè intento ser especialment enginyós, una manera de vèncer la misantropia.' L'escriptor ens va explicar que es va presentar al Sant Jordi per 'fer un llibre meu que guanyés el premi. Perquè ja sabem que hi ha novel·les que venen més: les històriques, les violentes, les romàntiques… La meva novel·la parla d'una parella normal i corrent, passa a Figueres i a la Jonquera… tot plegat molt normal. Però és escrita d'una manera juganera, fragmentada, que aporta elements aparentment distants, com la frontera o la precarietat laboral, que acaben lligant. I estic content d'haver guanyat el Sant Jordi així.' En aquell moment, la productora cinematogràfica Isona Passola, que és membre del jurat del Sant Jordi, va passar pel costat de Pagès Jordà i no el va saludar. No el va conèixer. Això deu provar que ha rebut el premi pel valor literari de l'obra. 

Men?ame