Universitats i empreses d’Escòcia abandonen la patronal britànica CBI perquè dóna suport al ‘no’

  • Els centres de Glasgow, Edimburg i Aberdeen defensen la seva neutralitat en el debat independentista

VilaWeb
ACN
22.04.2014 - 12:36

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Les universitats de Glasgow, Edimburg i Aberdeen s’han donat de baixa de la principal patronal britànica, la Confederation of British Industry (CBI), pel suport de l’organització a la campanya del ‘no’ del referèndum d’independència d’Escòcia. Els centres universitaris asseguren que volen mantenir la seva imparcialitat en del debat independentista, i que per tant no poden formar part d’una organització que s’ha registrat a la Comissió Electoral pel ‘no’ i que podrà gastar fins a 150.000 lliures, uns 182.000 euros, durant la campanya. Empreses escoceses com Aquamarine Power o Balhousie Care Group, o organismes públics com Scottish Enterprise o Visit Scotland també han anunciat que deixen el CBI.

Un portaveu de la universitat de Glasgow ha assegurat a través d’un comunicat que, com a institució, han de mantenir ‘un posicionament estrictament neutral en el debat independentista’. ‘Hem considerat amb atenció la decisió de CBI Scotland de registrar-se amb la Comissió Electoral i hem acordat que per mantenir la nostra imparcialitat hem de renunciar a ser-ne membres’, ha assegurat el portaveu del centre, un dels més importants d’Escòcia.



En una línia similar, un portaveu de la universitat d’Aberdeen ha dit que el seu rol és ‘informar al debat públic a través de la contribució dels acadèmics i de l’experiència en recerca’ i que el centre ‘no pren un posicionament institucional sobre el futur constitucional d’Escòcia’. Pel portaveu de la universitat d’Edimburg, ells han d’acollir ‘debats de tots els bàndols de la discussió’ però mantenir ‘un posicionament estrictament neutral com a institució’.



El director general de la patronal britànica, John Cridland, ha assegurat que està ‘molt trist per perdre membres de la universitat escocesa’. ‘Estem entrant en terrenys inexplorats i reconeixem i respectem que s’han de prendre decisions difícils’ ha dit Cridland en un comunicat difós a la premsa. ‘Hem dit clarament que Escòcia i la resta del Regne Unit són més fortes econòmicament com a part d’una unió, i això reflecteix la visió de la gran majoria dels nostres membres’, ha remarcat.



La decisió de la patronal de posicionar-se obertament en el debat independentista també ha aixecat crítiques del govern escocès -que n’ha retirat empreses públiques com l’agència de turisme Visit Scotland o la de comerç Scottish Enterprise. A més, companyies privades i petites organitzacions d’empresaris membres del CBI han abandonat l’organització o han lamentat la decisió.



L’organització que agrupa les empreses d’electrònica escoceses, Select, ha advertit a CBI que posicionant-se ‘no reflecteix’ l’opinió de tots els seus membres. ‘Els membres de les nostres companyies i els seus treballadors, com la resta de la població escocesa, cobreixen un ampli ventall d’afiliacions polítiques i, a Select, vam decidir que la manera en què cada persona membre votés el 18 de setembre era decisió exclusivament seva’, ha assegurat el responsable d’Afers Exteriors de l’organització, David Wright.


L’associació d’electricistes i empreses del sector ha demanat al CBI que ‘revisi’ la seva decisió o ‘prendrà accions’. De fet, ja hi ha hagut empreses que han deixat el CBI, com Aquamarine, que fabrica generadors d’energia marítima. El seu responsable, Martin McAdam, és partidari del ‘sí’ però l’empresa es manté ‘neutral’, ha dit. Per això, considera que amb la patronal fent campanya pel ‘no’ ja no en poden ‘ser membres’. També ha seguit el mateix camí el director general de l’empresa d’atenció als dependents, Balhousie. 



La patronal CBI agrupa les grans corporacions britàniques. Algunes, com la petroliera BP o el Royal Bank of Scotland han expressat opinions de recel a la independència amb arguments de caire econònomic i monetari.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any