19.04.2014 - 10:07
‘És una ocasió històrica per a Espanya. La millor oportunitat que s’ha presentat en 40 anys per canviar-la’. Aquesta és l’opinió que el portaveu d’ERC a Madrid, Alfred Bosch, inclou en el seu darrer llibre, ‘Como amigos’, en el que defensa que Catalunya i Espanya sortirien beneficiades en cas d’independència. L’exemple de Noruega i Suècia (juntes fins el 1906) serveix de base per argumentar que les relacions econòmiques, socials i culturals poden enfortir-se després d’un procés de divisió política. Bosch entén que el govern espanyol hauria de ser el principal interessat en un procés amistós i afirma que no li ‘repugna’ la idea d’un referèndum a tot l’estat espanyol, sempre que prevalgui l’opinió dels catalans.
ENTREVISTA a VilaWeb: ‘Espanya i la UE serien les més perjudicades per la nostra exclusió’
‘Què resultaria més rendible, un veí ric i alliberat o un sotmès i empobrit? Interessa més ser Suècia i tenir Noruega al costat o ser la URSSS tenint Ucraïna dintre?’, es pregunta Bosch en un llibre escrit en castellà i destinat a lectors de tot l’estat. Segons ell, la nació espanyola ‘té molt a perdre amb la deriva actual’ i, en canvi, ‘molt a guanyar si s’accepta un acord del tipus escandinau i més encara si Catalunya s’independitza’.
El 1906 Noruega va proclamar la seva independència després de decidir-ho en referèndum. Com el govern espanyol, l’executiu suec tampoc l’acceptava, tot i que finalment les vagues generals al país, les crítiques per part de l’oposició i la mediació del rei van donar el vistiplau, evitant un conflicte armat. L’única condició que va posar el monarca suec, explica Bosch, és que es mantingués un estret vincle econòmic que, precisament, ha estat el principal factor de l’èxit d’ambdós països.
‘Espanya podria ser Suècia’, destaca. ‘Seria fabulós si a sobre aconseguíssim tenir la intel·ligència política dels escandinaus i d’aquest tàndem féssim una relació de col·laboració entre iguals, fèrtil i solidària’, afegeix. Segons Bosch no seria cap ‘tonteria’ crear un fons de solidaritat ibèrica, en el marc de la UE, que permetés que, entre d’altres, ‘andalusos, catalans i extremenys’ seguissin ajudant-se mútuament.
Fins i tot planteja com a viable la creació d’organismes conjunts de col·laboració cultural -per exemple, de suport a la llengua castellana i a la catalana- o òrgans de coordinació en matèria legislativa, laboral, consular, etc. Òrgans que ja funcionen als països escandinaus i que, en el cas de la Península Ibèrica, haurien d’intentar incloure també a Portugal i Andorra.
La independència de Catalunya també beneficiaria Espanya d’una altra manera. Bosch opina que gràcies a aquest ‘sotrac’, els espanyols podrien aprofitar el moment per plantejar reformes profundes en l’estructura de l’estat. ‘Seria saludable que algú (polític, acadèmic, activista) formulés propostes per a salvar la cara de l’Espanya democràtica’, indica. A més, la sortida de Catalunya de l’estat espanyol hauria de significar la tranquil·litat per a tots aquells que diuen que és un ‘llast’ per a Espanya.
Referèndum a tot l’estat
‘No em repugna en absolut la idea de convocar a les urnes a tots els ciutadans espanyols sobre Catalunya’. El líder d’ERC a Madrid explica que li ‘interessa’ saber què opinen i que ‘celebraria’ una oferta com aquesta per part d’un partit estatal. Ell opina que, sens dubte, ERC estudiaria l’oferiment, ja que significaria el reconeixement que es pot votar sobre la independència. Sobre l’àmbit territorial del referèndum, Bosch no opinaria. ‘Si al final sorgeix una proposta espanyola seria i articulada perquè s’organitzi un vot a tot el Regne d’Espanya ho celebraré, agrairé el detall i em fixaré amb molt interès en els resultats poble a poble. Per a mi els espanyols son sobirans., tant com els catalans o qualsevol altra nació. Poden votar sobre el que vulguin, com si volen votar sobre la Immaculada Concepció’, argumenta.
Un hipotètic referèndum a tot Espanya no substituiria en cap cas la consulta catalana que, de fet, Bosch entén que és l’única que pot determinar el futur de Catalunya. ‘Quan els lituans van votar per la seva independència, els soviètics no van votar. Quan ho van fer els montenegrins tampoc van votar els iugoslaus, a Noruega no van votar els suecs i quan votin els escocesos no ho faran els britànics’, subratlla. A més, cap partit rellevant al Congrés dels Diputats ha fet una oferta similar i no sembla que tinguin cap interès en fer-la.
Independència pactada
Bosch opina que el poble espanyol i els seus governants haurien d’acceptar un referèndum d’independència a Catalunya, perquè seria la proposta ‘més raonable, més responsable, més pacífica i més saludable per a tots’. Acceptant un referèndum d’autodeterminació, Espanya ‘no repetiria errors històrics’. El portaveu republicà recorda que l’estat espanyol és la potència que ha perdut més països en tota la història, gairebé sempre a partir de conflictes armats. ‘Cánovas va dir el 1896 que Cuba sempre seria espanyola. Dos anys després no només era independent, sinó que havia provocat la crisi d’estat més catastròfica des del temps de la invasió napoleònica’, esgrimeix.
Els valors democràtics són el primer argument que fa servir Bosch per defensar el referèndum acordat -i la independència en cas que guanyés el ‘sí’. L’escriptor i polític barceloní també hi afegeix la col·laboració econòmica, cultural i política que podrien impulsar conjuntament els dos estats i, per últim -però potser un dels arguments més sòlids-, el repartiment pactat del deute públic català.
Espanya té avui un deute públic que s’acosta al bilió d’euros i al 100% del PIB. ‘Si l’únic hereu de la condició de membre de la UE és Espanya, si també és l’única que té dret a la butaca a l’ONU i a la UNESCO i a conservar l’accés al mercat de deute sobirà, aleshores l’estat català no se sentiria obligat a carregar amb part alguna del deute’, afirma. En cas que l’estat espanyol ‘facilités’ la transició nacional de Catalunya ‘és indubtable’ que seria generosa i col·laboraria en la recerca de solucions.
Així doncs, l’assumpció del deute espanyol per part de l’estat català aniria del 0% (conflicte) al 20% (pes econòmic de Catalunya), tot i que Bosch afegeix dues xifres més: la de l’11% (inversions estatals a Catalunya) i 16% (pes demogràfic del Principat). El deute de l’actual comunitat autònoma catalana és de 50.000 milions d’euros, una xifra molt menor que qualsevol de les que hauria d’afrontar en cas d’independència, fet pel qual Bosch considera que els governants espanyols haurien de ser els primers interessats en dialogar i pactar les condicions de la secessió.
Catalunya, paradís fiscal fora de la UE?
Una de les qüestions que més s’ha debatut les darreres setmanes ha estat la permanència o no de Catalunya a la UE en cas d’independència. Bosch no té cap dubte que políticament i jurídicament és possible acceptar que el nou estat català s’incorporés com a membre de ple dret de la UE, però assegura que Espanya -i no Catalunya- seria el país més perjudicat en cas d’una hipotètica expulsió.
En tot cas, Bosch es pren amb filosofia les amenaces d’expulsió. ‘No responen ni als principis del mercat comú ni del sentit comú’, explica. A més, ‘ningú superarà el rècord de Franco de mantenir fora d’Europa el país durant 40 anys’, afegeix.
Una de les alternatives que li quedarien a l’estat català seria ‘adoptar mesures de supervivència com el secret bancari i un sistema de santuari fiscal’. L’expulsió econòmica del Principat ‘obligaria’ els catalans a esdevenir una mena de Suïssa del mediterrani, ‘extrem que ningú desitja perquè perjudicaria a la resta de ciutadans europeus’.
Les conseqüències de l’expulsió deixarien en mala situació a Espanya, amb una frontera a l’Ebre que malmetria les exportacions a la resta del continent europeu. Els catalans, de la seva banda, ‘podrien conservar l’euro, gaudir dels avantatges del lliure comerç i deixar de pagar les factures de la UE política, com fan Noruega i Suïssa’.
