El ‘moment dolç’ de la literatura catalana, a la Fira del Llibre de Londres

  • Enguany es traduiran almenys deu obres catalanes a l'anglès, com ara 'Jo confesso' de Jaume Cabré

VilaWeb
ACN
10.04.2014 - 16:20

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

‘La literatura catalana ha passat a ser de primera divisió a Europa.’ Són paraules de la directora de l’agència Pontas, Anna Soler-Pont, que ha vist com en una dècada s’ha doblat el nombre de contractes d’escriptors catalans. Autors, editors i agents literaris es retroben aquests dies a la Fira del Llibre de Londres, la segona més important del món després de la de Frankfurt. ‘El mercat anglosaxó té un gran interès pel món literari català’, destaca el traductor Peter Bush, artífex de la versió anglesa del ‘Quadern gris’ de Josep Pla, que aquest 2014 es publica als Estats Units i el Regne Unit. També sortirà ‘Jo confesso’, de Cabré. ‘Un moment dolç’, segons Misia Sert, de l’Institut Ramon Llull.

L’espai de reunions de la Fira del Llibre de Londres, que avui clausura la 43a edició, és un formiguer, un anar i venir de maletes. Les trobades entre editors i agents se succeeixen en minuts en els centenars de taules apilades a l’Earl’s Court Exhibition Centre. ‘Si formes part de la indústria editorial, has de ser aquí presencialment. Per més digitals i tecnològics que ens tornem, fires com aquesta donen a entendre que el contacte cara a cara és el més important per als negocis. Per això som aquí’, explica Anna Soler-Pont, fundadora de l’agència literària Pontas, amb seu a Barcelona, més de vint anys d’experiència al sector i comissària del programa de cultura catalana a la Fira de Frankfurt del 2007, quan Catalunya en va ser la convidada d’honor.  

‘Cada vegada es tanquen més acords. Quan parles de literatura catalana, els editors ja no arrufen el nas, com fa deu anys’, diu Soler-Pont, que creu que a Europa la llengua catalana ja no es considera minoritària: ‘És molt coneguda i hi ha molta receptivitat.’ En tres dies de fira a Londres, aquesta agència, que ven a escala internacional els drets d’autors catalans com David Castillo i Blanca Busquets, ha aconseguit grans fites. Ha venut una novel·la negra de l’autor suec Christoffer Carlsson a una reputada editorial francesa, ha donat sortida a diverses obres indonèsies al mercat asiàtic i ha col·locat un títol anglès en una productora cinematogràfica. ‘A la fira també hi ha productors de cinema infiltrats’, aclareix Soler-Pont.

En aquest maremàgnum d’oferta literària dels cinc continents també intenten navegar-hi amb èxit petites editorials com la de l’editora Eugènia Broggi, el nou segell ‘L’altra editorial’: ‘Vinc a buscar llibres per aquesta tardor. Aquí veus què es ven a tot el món. També em serveix per a explicar als editors internacionals els autors catalans que publico. Durant molts anys, l’interès pel català passava inevitablement per la literatura castellana. Si l’autor català no era traduït al castellà, nosaltres mateixos ni ho intentàvem. Ara, en canvi, hi ha una nova onada d’interès (per les obres catalanes).’ De fet, ha pogut constatar-ho en les reunions amb editors nord-americans. ‘Hem parlat de traduir dues obres. Ara cal veure si es concreta, és clar’, afegeix.

Bona collita de les lletres catalanes

Amb una agenda farcida de cites –més de 60 en prop de 20 hores d’exposició–, els representants de l’Institut Ramon Llull expliquen la literatura catalana als assistents a la Fira del Llibre de Londres. ‘Vivim un moment dolç. L’any passat van traduir-se tretze obres a l’anglès. Enguany, almenys deu’, destaca Misia Sert, del Departament de Literatura d’aquest organisme, que promou la cultura catalana a l’exterior.

D’aquestes noves traduccions, cinc ja han sortit al mercat: ‘La mala dona’ de Marc Pastor, ‘Fifty Love Poems’ de Montserrat Abelló, ‘La raó de cos’ de Maria-Mercè Marçal, ‘La dona silenciosa’ de Monika Zgustova i, recentment, ‘El quadern gris’ de Josep Pla, que és la primera vegada que es tradueix sencer a l’anglès. ‘Ha requerit molt esforços, és un gran llibre. Mai no havia llegit cap obra de Pla, i ha estat un descobriment. Crec que és un dels millors escriptors europeus del segle XX’, assegura el seu traductor, Peter Bush.

A partir del juliol veuran la llum més traduccions als Estats Units i al Regne Unit. Un mercat en què ‘no és fàcil’ entrar pel seu caràcter ‘hermètic’, segons Misia Sert, de l’Institut Ramon Llull. ‘Podem estar molt contents. Esperem que l’any vinent sigui tan fructífer com aquest’, afirma. El traductor Peter Bush destaca que, tot i que la literatura catalana continua essent desconeguda pel gruix del públic nord-americà, ‘ara hi ha molt d’interès en les biografies, assaigs i novel·les catalanes’. ‘Cada vegada hi haurà més visibilitat, gràcies també a les traduccions que es fan ara’, remarca.

Les obres que encara han de sortir al mercat d’aquí a final d’any són ‘Amor en minúscula’ i ‘Incerta Glòria’ de Joan Sales, ‘Sal de vainilla’ d’Ada Perellada, ‘El mar’ de Blai Bonet, ‘Natura quasi morta’ de Carme Riera, ‘Vida privada’ de Josep Maria de Sagarra, ‘La vida amarga’ de Josep Pla i ‘Jo confesso’ de Jaume Cabré, del qual també es va pactar la versió anglesa precisament durant l’edició de l’any passat de la Fira del Llibre de Londres.

A més, la novel·la de Cabré també ha tingut un bon volum de vendes a Polònia, que s’apunta com a nou mercat estratègic. Per a Misia Sert, de l’Institut Ramon Llull, ‘això ha fet que alguns altres lectors polonesos es preguntessin què és la literatura catalana’. ‘Hem d’aprofitar aquest moment per fer-nos més visibles’.

Emprenedores del llibre fet a mà

En un altre pavelló del macrocomplex londinenc, allunyat de l’esfera de les editorials més potents, s’hi troben les propostes d’edicions de tiratge curt. S’hi destaca l’estand d’Al/ma, amb un seguit de llibres artístics, fets a mà, que juguen amb els volums, les tintes xineses, les aquarel·les, la serigrafia… Són històries il·lustrades fetes per dues barcelonines, Laura Soler i Maria Yelletisch. Ronden la vintena, dominen l’anglès i el francès, i ja han estat presents a les fires literàries de Seül i Bilbao.

‘Et sents petit quan véns aquí, però ens va molt bé per a promocionar-nos. No volem quedar-nos només a Barcelona, sinó que ens coneguin arreu’, explica Laura Soler. Ella, després d’estudiar un màster de llibres artístics a Londres, va aventurar-se en aquest projecte col·laboratiu, que edita unes 25 còpies de cadascuna de les creacions.

A la fira londinenca els han plogut les felicitacions i ja han arribat els primers èxits. Dues llibreries britàniques han confirmat la venda dels seus productes, que defineixen com a ‘art per endur-te a casa’. A més, han estat convidades a participar en les fires editorials de París i Frankfurt. L’alemanya és la més important del món, seguida de la de Londres.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any