Els blocs electorals: propaganda o informació?

  • En campanya electoral, els mitjans de comunicació públics estan obligats per llei a repartir de manera matemàtica el temps que dediquen a parlar de cada partit

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Cada vegada que s’apropa un període d’eleccions dins de l’Estat espanyol, ja sigui per escollir els nostres representants municipals, autonòmics, estatals o fins i tot europeus, els mitjans públics denuncien que no tenen prou llibertat a l’hora de triar els continguts de la secció d’informació política en temps de campanya, perquè estan obligats a complir amb els blocs electorals.

Què són els blocs electorals?

Els blocs electorals són la repartició matemàtica del temps que els mitjans públics dediquen a parlar de cada partit polític que es presenta als comicis mentre dura la campanya electoral – quinze dies-, tenint en compte el nombre de vots que cada partit va obtenir en les darreres eleccions equivalents. Així, si resulta que en les últimes eleccions europees el PSC va ser el partit català més votat, els mitjans públics dedicaran més temps a parlar dels seus actes de campanya i de les seves propostes durant el període electoral europeu d’aquest any que de la resta de partits.

Aquesta mesura va ser inclosa dins l’article 66 de la LOREG – Llei orgànica del règim electoral general- que es va aprovar l’any 1985, i que des de la modificació feta l’any 2011 també regula els mitjans privats. A aquests darrers, no els fa seguir una proporcionalitat matemàtica a l’hora de cobrir la informació política durant una campanya electoral, però sí que han de seguir uns criteris d’equilibri “prudencial” que assegurin la representació de tots els partits.

El més sorprenent és que aquesta llei reguladora que va néixer amb l’objectiu de garantir el pluralisme polític en els mitjans públics és excepcional, perquè, tal i com afirma Núria Almirón, professora d’Estructura de la Comunicació Social de la Universitat Pompeu Fabra, no hi ha cap legislació electoral semblant en cap altre estat de la Unió Europea.

Els orígens

Així doncs, per què tenim aquesta llei al nostre país? L’any 1982, el director de RTVE, que llavors era José María Calviño, va voler justificar amb aquest argument per què els mitjans públics dedicaven més temps a parlar del PSOE, aleshores partit governant de l’Estat, que a informar de la resta de candidatures. Als partits de l’oposició, que feia escassos cinc anys que havien estat legalitzats pel president Adolfo Suárez, els va semblar bé aquesta distribució democràtica del temps, que els permetia ser visibles pels mitjans.

L’article 66 de la LOREG va establir l’any 1985 els blocs electorals per llei, que havien de ser complerts pels mitjans públics sota l’atenta mirada de la Junta Electoral Central -JEC-, amb l’objectiu de garantir el pluralisme informatiu dins d’un Estat amb una dèbil tradició democràtica. Però l’article en cap cas afirmava que això signifiqués aplicar els criteris de la propaganda política a la informació electoral, tal com denuncien alguns professionals de la informació, que creuen que la mesura els pren la seva llibertat a l’hora de triar quines notícies expliquen i quant de temps els dediquen.

La veu dels experts

Comencen les protestes

Els mitjans catalans foren els primers en protestar l’any 1996 contra aquesta imposició que afirmaven que atemptava contra la llibertat del periodista a l’hora de triar continguts i explicar la informació. I ho van tornar a fer l’any 2008, quan el Col·legi de Periodistes de Catalunya va  imposar un recurs contenciós-administratiu davant del Tribunal Suprem juntament amb l’Associació de Premsa de Madrid i el Col·legi Professional de Periodistes de Galicia. Però el Tribunal Suprem no va admetre la queixa presentada per aquestes tres entitats en contra de la mesura, així com tampoc no va ser considerat el recurs d’empara que després van interposar davant del Tribunal Constitucional.

Els blocs electorals, dins dels mitjans públics i privats

La legislació electoral no exigeix el mateix als mitjans públics que als mitjans privats, perquè considera que les empreses privades no estan tan obligades a complir amb una informació de servei públic que garanteixi una representació aritmètica de cada partit tenint en compte els resultats obtinguts a les darreres eleccions equivalents.

Així, mentre que des de l’any 1985 els mitjans públics han de garantir la proporcionalitat matemàtica a l’hora de cobrir informacions polítiques durant el període electoral, als mitjans privats se’ls aconsella des de l’any 2011 seguir una proporcionalitat prudencial que garanteixi el pluralisme i la neutralitat informativa, sense necessitat de fer servir el cronòmetre a l’hora de treballar. És a dir, tenen llibertat per decidir si organitzen debats i entrevistes a candidats polítics durant el període electoral sempre i quan garanteixin la representació “compensatòria suficient” de la resta de partits o candidats. Malgrat tot, la legislació matisa que “han de tenir particularment en compte els resultats obtinguts per cada formació en les eleccions anteriors”.

Els mitjans públics també poden rebre sancions per part de la JEC si no compleixen amb el que diu la legislació electoral i són denunciats davant de l’organisme regulador  per companys o usuaris, mentre que els mitjans privats no poden ser sancionats directament per la JEC. Per tant, aquesta legislació, a la pràctica, només afecta als mitjans audiovisuals públics, perquè no hi ha premsa generalista d’àmbit públic. Els mitjans privats només poden ser aconsellats o rebre recomanacions, però en cap cas sancions directes, i els mitjans digitals encara no estan inclosos dins de la legislació.

El cara a cara: mitjans privats vs mitjans públics

Internet, l’excepció

El cas dels mitjans digitals és una excepció, perquè al ser relativament recents i comptar amb una capacitat il·limitada d’emmagatzemar continguts, encara no estan regulats per la llei electoral. Com que no se’ls esmenta dins de la llei, a efectes legals no s’han de sotmetre a la legislació vigent, encara que siguin mitjans d’àmbit públic finançats a través de subvencions. Tot i així, se’ls recomana seguir els criteris de proporcionalitat informativa i pluralisme, tal i com es demana a la resta de mitjans públics de l’Estat.

 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any