07.04.2014 - 16:30
Escola Valenciana ha presentat aquest dilluns un recurs contenciós-administratiu al Tribunal Superior de Justícia (TSJ) del País Valencià contra l’arranjament escolar de la conselleria d’Educació que preveu suprimir pel cap baix setanta unitats educatives en català d’infantil i primària a tot el País Valencià (82 més estan en perill). Segons que ha informat l’entitat a través d’una nota premsa, l’admissió del recurs implicaria la suspensió cautelar de la mesura del Consell, un dels atacs més greus mai consumats contra l’ensenyament en la nostra llengua, i s’obriria el procés de matriculació a aquestes línies que fins ha estat blocat a noranta-sis municipis de divuit comarques.
Preguntada pel recurs, la consellera d’Educació, Maria José Català, s’ha mostrat convençuda que no tindria recorregut jurídic i ha dit que la supressió d’unitats s’acabaria fent i que no responia a ‘motivacions lingüístiques’. ‘El criteri usat és si hi ha més o menys xiquets en una determinada escola’.
Els fets, però, indiquen tot el contrari. En total, és previst que es perdin cent cinquanta línies, setanta de les quals seran, de segur, en la nostra llengua. Pel que fa a les altres vuitanta, encara no se sap a quina llengua corresponen, però són en escoles de doble línia i, per tant probablement seran també en català. ‘És un atac brutal a l’educació pública i en valencià, el més greu que s’ha fet mai; és tan gros que la gent ni ho sap’, deia Sílvia Ureña, portaveu de la plataforma Prou, en aquest reportatge de VilaWeb sobre la revolta dels pares, tancats a les escoles, contra la conselleria d’Educació.
El cert és que tots els centres afectats tenen en comú que majoritàriament ofereixen ensenyament íntegrament en la nostra llengua i que són els col·legis amb més demanda. ‘És ben sospitós que ara ataquen els centres amb més bons projectes educatius i amb més personalitat, que a més són públics i en valencià’, diu Rafa Revert, pare de l’escola Bonavista d’Ontinyent, que l’any que ve perdrà una de les línies en català. ‘No és cap sorpresa, però amb l’excusa de la crisi es trauen la careta per atacar l’escola pública i en valencià’, diu el batlle d’Ontinyent, Jorge Rodríguez (PSPV), que ha donat suport a les reivindicacions dels centres. Per a molts, res no és casual i les intencions del govern formen part d’una estratègia molt ben pensada i dissenyada per a atacar a poc a poc l’escola pública i en català. L’argument del govern és la baixada de la natalitat i la necessitat d’augmentar la ràtio d’alumnes per aula (de 25 a 30) a causa de la crisi, cosa que permet tancar aules.
Però contràriament al que diu la consellera, resulta que les peticions per a estudiar en català al País Valencià no han parat de créixer. En aquests moments hi ha dos-cents trenta mil xiquets matriculats en les línies en valencià, un 30% del total, i es calcula que cent mil més no ho han pogut fer per manca de places, malgrat haver estat aquesta la seva primera opció. És a dir, mentre la demanda creix, el govern en redueix l’oferta.
Pares revoltats
L’atac del govern contra l’escola pública i en català ha portat grups de pares i mestres a tancar-se a les escoles cada nit. El primer col·legi on els pares van decidir tancar-se, ja fa més de quaranta dies, és el Ciutat de Cremona, a Alaquàs, on els pares s’han articulat amb la plataforma TotsSomCremona. Tot seguit s’hi van afegir els col·legis Martínez Valls i Bonavista d’Ontinyent fa dues setmanes i, a partir d’aquest dijous també les escoles de Castelló Mestre Canós, Herrero, Antonio Armelles i Bisbe Climent. Segons la plataforma Prou, s’espera que aviat s’hi afegeixin encara més escoles. VilaWeb va relatar en aquest reportatge en vídeo el cas d’aquestes escoles.
Resposta de la conselleria
La conselleria havia de donar resposta avui al recurs de reposició presentat per les dues escoles d’Ontinyent, a través del qual esperaven que se suspengués cauterlament la mesura per a aquests dos centres, però a hores d’ara encara no ho ha fet. De moment, la resposta del govern és, per tant, com en els darrers mesos, segons les famílies, el silenci.
