18.03.2014 - 06:00
Els empresaris de les petites i mitjanes empreses no poden més. L’augment del cost energètic i de la Seguretat Social, la manca de crèdit, l’eliminació de bonificacions, etc. són algunes de les mesures recents, la gran majoria promogudes pel govern espanyol, que han fet decidir els empresaris a plantar-se. Demà, la PIMEC, la patronal catalana de la petita i mitjana empresa, omplirà el Palau de Congressos de Barcelona amb un acte titulat ‘Diguem prou‘. Ha rebut tota mena de suport, de dins del Principat i de fora, per a denunciar que els governs s’havien oblidat de les pimes i que això n’havia fet desaparèixer moltes. El president de la patronal, Josep Gonzàlez, se n’exclama: ‘Si desapareixen les empreses petites i mitjanes, que m’expliquin com sortirem de la crisi.’ I recorda que, especialment a Catalunya, per tradició, el teixit de les pimes és decisiu.
En aquesta entrevista, Gonzàlez detalla les reivindicacions dels empresaris i explica que l’acte de demà no serà pas una protesta només contra el govern espanyol, sinó també contra el govern català. ‘És cert que si mirem tot el reguitzell de mesures que han motivat aquesta acció, la majoria són de competències del govern de Madrid. Però per exemple la pressió fiscal és molt més alta a Catalunya que no a la resta de l’estat.’ Per Gonzàlez, la recuperació de les empreses petites i mitjanes encara és lluny, però alhora és imprescindible per a reactivar l’economia, cosa que va en benefici de tots. Per això se sent ferit cada vegada que el president espanyol diu que ja hi ha creixement econòmic. ‘L’únic creixement que hi ha és el dels impostos. Això sí que és evident.’
—L’acte de demà és un cop de puny fort sobre la taula?
—Sí. Perquè les últimes mesures que s’han pres perjudiquen molt les pimes i els autònoms. L’exemple més clar i més sensible és l’augment dels costos de la seguretat social. Darrerament hem tingut una apujada de les bases de cotització d’un 5%, hem començat a cotitzar per conceptes sobre els quals mai no havíem hagut de cotitzar, cosa que també augmenta els costos. I fa uns mesos se’ns van anul·lar tot de bonificacions per als contractes de gent de més de seixanta anys o per a gent amb determinades discapacitats. Tot això, venint d’una apujada de l’IVA que, quan es va fer, anava lligada amb el compromís d’abaixar les cotitzacions de la seguretat social. Ara veiem que era mentida.
—Pel que expliqueu a la web, la situació és força crítica i s’ha complicat per més motius…
—És una acumulació de coses i, repeteixo, la gota que ha fet vessar el got és l’apujada d’un 5% del topall de les bases de cotització. Però efectivament tot això va acompanyat, també, del cost energètic, que no para de pujar. Tenim el preu de quilowatt més alt d’Europa, per no parlar de conceptes com el peatge de l’autoconsum, que evita que moltes empreses puguin produir l’energia perquè deixa de ser competitiu fer-se-la. A més, diuen que es donarà crèdit i resulta que el crèdit es troba en la mateixa situació de fa sis anys. És a dir, poc crèdit, amb costos elevats i amb garanties personals i familiars a sobre els crèdits. I també cal tenir en compte la pressió fiscal, que els darrers dos anys no para de pujar. Tot plegat ha motivat que la gent s’indigni, perquè ara es diu que les coses van bé o que comencen a anar bé i no és veritat. Sí, sí, van bé, però a mi em carreguen de costos i em fan caure els marges de l’empresa.
—Si no canvia res aviat, què pot passar?
—Home, doncs que s’aniran morint més empreses. Tenim una mortalitat de petites i mitjanes empreses altíssima i un nombre també molt alt d’empreses que es troben en situació concursal, mentre els autònoms van tancant la barraca. I parlem amb dades oficials a la mà i ben documentades. I si desapareixen les empreses petites i mitjanes, que m’expliquin com sortirem de la crisi.
—De quin govern és responsabilitat aquesta situació? És a dir, contra qui protesteu?
—És un crit de protesta contra tots dos governs, català i espanyol, amb proporcions diferents, evidentment. És cert que si mirem tot el reguitzell de mesures que han motivat aquesta acció, la majoria són de competències del govern de Madrid. Però per exemple la pressió fiscal és molt més alta a Catalunya que no a la resta de l’estat. L’acte no va contra un govern i prou, va contra tots dos.
—Però per l’estructura dels teixits industrials a l’estat espanyol, la petita i mitjana empresa té un pes especialment decisiu a Catalunya…
—Absolutament, sí. A Catalunya les pimes són el teixit empresarial bàsic, tenim l’estructura de pimes més potent. Però també s’ha de dir que la majoria d’aquestes mesures que ens afecten a nosaltres també afecten més territoris de l’estat espanyol. I la prova és que hem tingut adhesions d’empreses i de patronals de fora de Catalunya: ATA, Unipime…
—La crisi colpeix les pimes però també molts altres sectors… Quines accions concretes demaneu amb més urgència als governs?
—Només un exemple molt gràfic. Des que va començar la crisi, el crèdit per a les pimes i els autònoms ha caigut quasi a zero. Però si analitzem les dades veiem que les administracions, tant autonòmiques com municipals, han rebut més crèdit que mai, perquè el necessitaven i els l’han donat. Són dades oficials, eh? Les grans empreses, igual, segons dades del Banc d’Espanya. La banca ha rebut quasi cinquanta mil milions de rescat bancari perquè el necessitava. Doncs segons dades, també del Banc d’Espanya, qui no ha rebut crèdit o ha caigut en picat? Les pimes i els autònoms. La sensació és que som ‘l’últim mico de la pel·lícula’ i això explica el ‘Diguem prou’ i la indignació. Ja n’estem tips, perquè després se n’omplen la boca, de dir que les pimes són les que generen més feina, ocupen més gent, etc. Sí, però les deixen a l’estacada, sense tenir en compte que són fonamentals per a reactivar l’economia. Dimecres farem un manifest molt ben documentat en què s’especifiquen les mesures concretes. Però el nostre missatge ara és: ‘Us heu oblidat de les pimes i per tant s’ha trencat el contracte social que hi havia entre governs i pimes.’ I això empitjora la crisi.
—En les últimes hores s’ha multiplicat el suports a l’acte. Us ho esperàveu?
—Sí, no és cap sorpresa. La gent n’està molt cansada. Ja sabíem que ompliríem el Palau.
—Un dels suports més recents és el del Cercle Català de Negocis, que afegeix que l’única sortida a aquesta situació és la independència…
—En això no hi entrem i no fem aquesta interpretació. Per una raó molt senzilla: aquí tenim prou raons de tipus empresarial per protestar contra tots dos governs. El fet especial i que viu ara Catalunya no s’hi ha de barrejar. Ara per ara tenim unes lleis, unes directives, uns impostos i un finançament que depenen tant de Catalunya com de Madrid. Que hi ha un altre sistema ideal? Bé, d’acord, no hi anem pas en contra. En el seu moment ja vam dir que érem partidaris del dret de decidir, però ara no podem barrejar les coses. Si haguéssim d’acabar resumint que Catalunya sola ho faria tot millor, no caldria fer res més. I mentrestant, què? No diem res? El temps ara va contra nostre. A banda que si aquesta independència arribés, molts dels arguments que defensem ara també els hauríem de defensar igual. No hi ha cap garantia per a dir que Catalunya sola ho faria millor.
—Sala i Martín diu, efectivament, que d’això no en tenim cap garantia, però afegeix que almenys tenim l’oportunitat de provar-ho…
—Sí, d’acord, però jo en això no hi entro. Quan vam fer la junta directiva extraordinària ja vam decidir que aquest acte havia de ser merament empresarial i econòmic i no de temes sobiranistes. Són fases diferents. En aquest acte volem deixar clar que si no es fa res ara, cauran més empreses, molt aviat, i no hi haurà reactivació. És a dir, si no ajudem les pimes, no sortirem de la crisi, ningú. I quan sento Rajoy que diu que hi ha creixement, dic sí, dels impostos i de les càrregues. L’únic creixement que hi ha és el dels impostos. Això sí que és evident.
