07.03.2014 - 12:09
La presidenta d’Òmnium Cultural, Muriel Casals; la de l’ANC, Carme Forcadell; la portaveu de a PAH, Ada Colau; i la impulsora de Procés Constituent, Teresa Forcades, van coincidir ahir al vespre per primera vegada en un plató de televisió. Fou al programa ‘8 al Dia’, de Josep Cuní. Una bona part de la conversa es va enfocar a parlar sobre com s’haurien de posar els fonaments democràtics d’un nou país, d’una Catalunya independent. Hi va haver punts en comú entre totes, i punts discrepants; tot plegat queda reflectit en aquesta transcripció d’una part del debat.
Ací podeu veure el vídeo íntegre del debat d’ahir a 8TV:
Forcades: Hem de ser un país independent, però hem de ser independents també d’aquests poders fàctics.
Forcadell: Nosaltres pensem que s’ha de fer tot alhora. La independència és un mitjà per a construir un estat millor, més just, més democràtic i més pròsper. I s’ha de fer el país que volem. S’ha decidir, i la gent hi té molt a dir. La il·lusió col·lectiva que genera aquest projecte –jo crec que és el projecte més il·lusionant que ha tingut aquest país els últims anys– és precisament per la possibilitat de canviar les coses i fer-ho millor. Ho hem de fer millor, hem d’aprofitar aquesta oportunitat. I tenim molts exemples per a fer-lo millor.
Cuní: Posi’n un.
Forcadell: La separació de poders, i també que no pot ser que a l’hora de decidir si rescatem els bancs o les persones resulta que rescatem els bancs. No pot ser que manin els bancs.
Cuní: Hi pot haver al costat d’aquests plantejaments ideològics uns altres de contraposats, també legítims. Hi ha qui diu que en una Catalunya independent no hi hauria corrupció.
Forcades: Sí que n’hi hauria, ja n’hi ha ara.
Forcadell: No n’hi haurà si fem les lleis perquè no n’hi hagi. Malauradament, la corrupció és inherent a la condició humana, i hem de fer lleis que la impedeixin. En una Catalunya independent, si no hi posem els mitjans, serà igual.
Forcades: Per a mi els mitjans són aquest quart poder, que no és el mediàtic, hauria de ser el poder popular. Hem d’articular-lo.
Casals: El poder popular és el legislatiu, és representat al parlament.
Colau: Alguns pensem que la democràcia és alguna cosa més.
Casals: Que es legisli correctament, per dificultar la corrupció. I que hi hagi el poder judicial, que castigui els corruptes. I que hi hagi una barreja de l’educació i de la sensibilitat del conjunt dels ciutadans, que estiguem vigilants i que mirem malament els corruptes. Un problema greu és que s’ha estat massa tolerant amb la corrupció. Hem d’aspirar a ser un dels països on hi hagi molt poca corrupció perquè els corruptes estiguin avergonyits.
Forcades: Quan parlo del poder popular em refereixo a l’estructuració d’institucions que no són les que ja tenim. Perquè aquestes, no es tracta de dir que les hem fet servir malament i fem que funcionin. No. Quan parlem d’un procés de ruptura necessari, d’una revolució, diem que necessitem institucions noves. Així com quan es va passar de la Revolució Francesa hi va haver la necessitat de crear institucions que no existien, ara també. Perquè la representativitat, que és necessària i em sembla bé, no és suficient. Hi ha d’haver mecanismes de participació directa. I hi han de ser no només perquè estem en crisi, sinó que hem d’articular institucions noves, siguin consells populars o consells de barri.
Cuní: Hi ha qui diu que això dels consells de barri evoca Cuba, o el chavisme.
Forcades: A Catalunya no hem de copiar Veneçuela, Islàndia o l’Equador, però ens hi podem inspirar, perquè han fet tres coses que aquí hauríem de fer. A Islàndia han dit que no al deute extern, i nosaltres encara som a temps de dir que considerem que això és il·legítim. A l’Equador han fet una auditoria ciutadana del seu deute, i han dit que això no ho han de pagar perquè no ha anat en benefici del poble. I a Veneçuela han fet un procés constituent amb una revolució pacífica i democràtica, i crec que també ho hem de fer.
Colau: Una de les lliçons que n’hem d’extreure –i hi ha grans responsables de l’estafa, de les entitats financeres i alguns polítics– és que també hem de fer una autocrítica com a societat, pel fet d’haver delegat la democràcia. Perquè sigui real, ha de ser permanentment viva i en exercici. Durant aquests últimes dècades ens han donat el caramelet que tindríem una vida tranquil·la i un nivell de consum adequat, una casa, un cotxe, vacances, i no us preocupeu de la política, us limiteu a votar i els gestors ja s’ocuparan de la política. Doncs així hem acabat, amb el país ensorrat, amb una crisi pitjor que qualsevol altre país del nostre voltant, amb una corrupció generalitzada. La democràcia no és una cosa que hem d’esperar que algun dia faci X, a Catalunya, a Espanya o a Europa. L’hem de fer avui. A la PAH ho veiem cada dia, i cada dia defensem i conquerim els nostres drets, cada dia fem aquesta societat que volem.
Casals: Però tampoc no ens hem de confondre. Les quatre persones que som aquí representem les nostres entitats i els nostres associats, no hem estat elegides. La solució no consisteix a dir que com que els elegits no ho fan bé deleguem tot el poder a les assemblees de barri. Jo crec que la solució és triar bé els electes i controlar-los de molt a prop.
Colau: No tan sols els electes. Referèndum vinculants…
Casals: Sí, sí, però això de menystenir els electes és perillós. I crec que és poc democràtic. Una altra cosa és que els hàgim de controlar i de vigilar i seguir de prop què fan, i hem de llegir al New York Times a veure què ha votat el meu diputat.
Forcadell: És important fer una llei electoral, de tal manera que tu sàpigues quin és el teu diputat i quan faci alguna cosa que no et sembla bé li ho puguis anar a dir. Ara si el parlament ha votat una cosa amb què no estàs d’acord, a qui ho dius?
Forcades: Amb la independència, hi ha gent que diu que s’ha de debatre el model de país ara, i n’hi ha que diuen que primer cal tenir la independència. Jo crec que això, a la pràctica no passa; ara mateix qualsevol persona que vulgui treballar per la independència de Catalunya ha de saber que necessita aliances per fer-ho, i només les pots fer si tens un model de país. Quin model de país vols? Si anirà cap a més justícia social. És impossible treballar per la independència sense saber això.
Casals: Sempre és l’hora de debatre, però no ens hem de confondre i pensar que som l’assemblea constituent en aquests moments. Hem de debatre què volem, sabent que no volem tots el mateix. I sabent que hi haurà el moment d’elaborar la constitució, i això ho faran els qui elegim, els electes.
Forcadell: Nosaltres podem fer propostes, però després hi haurà d’haver un procés constituent i hi haurà uns electes. Ja es fan moltes propostes, hi ha molts debats, conferències, sobre com serà la justícia, l’economia i l’educació, però hem detenir clar que nosaltres representem les nostres associacions. Hem de fer propostes i presentar-les.
