05.03.2014 - 06:00
Per primera vegada, el PSPV-PSOE ha obert a tota la ciutadania el procés de primàries intern. Seran diumenge, amb quasi 70.000 votants inscrits: 50.000 ciutadans i 18.000 militants. Hi ha dos candidats: Ximo Puig, actual secretari general del partit, i Toni Gaspar, batlle de Faura. En els dos únics debats que s’han fet fins ara, tots dos han mostrat poques diferències programàtiques i, si de cas, han divergit en l’actitud i han demostrat matisos a l’hora d’entendre la política. Avui n’hem parlat amb Puig, que diu que el País Valencià necessita urgentment unes eleccions i que el canvi no ha de ser tan sols una alternança o una reforma, sinó una ‘reconstrucció del país de dalt a baix’. ‘El PP està tan desesperat que ha de desviar l’atenció com siga’, afegeix. Segons ell, durant vint anys el PP ha participat en les eleccions havent-se finançat il·legalment: ‘Hi han anat dopats i han dopat empreses en els concursos públics.’ També parla de la llengua i del possible tripartit amb EUPV i amb Compromís, que no descarta, però alhora no escatima crítiques al Bloc pels pactes amb el PP en alguns ajuntaments. Així mateix, es refereix a la votació del PSOE a Madrid contra el dret de decidir de Catalunya i a una hipotètica independència, de la qual diu: ‘Seria una molt mala notícia per al País Valencià.’
—Són unes primàries força amistoses, fins ara, però el vostre contrincant, Toni Gaspar,us ha acusat directament de deslleial per haver mantingut l’agenda com a secretari general del partit…
—Jo ja he dit moltes vegades que no pense deixar ni un segon de treva al PP. En unes eleccions, el president no deixa de ser president en la campanya electoral. I un batlle, igual. Això és la normalitat i per això he mantingut la doble agenda, però distingint molt bé allò que feia com a candidat d’allò que feia com a secretari general del partit.
—Són unes primàries, per primera vegada, obertes als ciutadans. Com ho valoreu?
—Aquest és el gran èxit. Per primera vegada a l’estat espanyol un partit elegeix el seu candidat directament amb tots els militants i simpatitzants que hi vulguen participar i això per si sol ja és un avanç i una aportació en la revitalització de la democràcia. A més, nosaltres calculàvem que hi participarien unes 30.000 persones i al final aquesta xifra s’ha més que doblat i seran quasi 70.000. Això vol dir que anem pel bon camí.
—Les eleccions són el 2015. Massa tard?
—Tots els sondatges publicats i no publicats diuen que el PP perd tota majoria. Encara més, en el darrer sondatge del Partit Popular, el PSPV li passa davant per primera vegada en les últimes dècades. És evident que les coses canviaran i és això que es necessita: un canvi higiènic per a reconstruir un país completament desfet. Divendres hi haurà a València una gran concentració de tots els partits polítics, excepte el PP, sindicats i centenars d’entitats i organitzacions cíviques, per a exigir a Fabra que convoque eleccions. Unes eleccions que en qualsevol país del món serien urgents, tenint en compte la nostra situació de corrupció sistemàtica, amb el 20% de diputats encausats, amb un 30% de desocupació, 30% d’exclusió social, etc. La política valenciana viu una situació de degeneració i hem de ser conscients que no es pot perdre ni un minut més.
—L’actitud del PP és com més va més poc dialogant i novament més anticatalanista…
—Açò és perquè estan desesperats. Al País Valencià es poden tenir dues posicions: una, la nostra, que som els qui estimem la cultura catalana i Catalunya i que, en el meu cas, volem que Catalunya forme part d’un estat federal. I l’altra via, que és la que ha escollit el PP, que és la de la confrontació. Per un grapat de vots no li fa res de trencar les relacions i els interessos dels valencians. Al marge de qualsevol altra consideració, Catalunya és el primer client dels valencians. És absurd fomentar l’anticatalanisme i, de fet, els empresaris i les cambres de comerç treballen intensament per promoure l’arc mediterrani. El PP travessa una situació límit i per això va reactivar la confrontació amb Catalunya. A banda l’última bogeria de la definició de la llengua. És escandalós, una vegada més. El PP està tan desesperat que no té cap més remei que aferrar-se a la llengua.
—D’acord, però el vostre partit a Madrid, on sou diputat, va votar juntament amb UPyD i el PP contra el dret de decidir de Catalunya…
—Bé, el PSPV té una posició respecte dels temes valencians. Respecte dels temes de l’estat, tenim la posició del PSOE. En aquesta votació en concret jo no hi era. Però, siga com siga, no donem suport a tesis independentistes. A mi em sembla que tota posició és respectable, però la meua opció és una reforma de la constitució i un nou retrobament dels pobles d’Espanya. Cal cercar noves formes de convivència. La independència de Catalunya seria una molt mala notícia per al País Valencià.
—No creieu que la independència del Principat podria ajudar, si es fes ben feta, tant el País Valencià com Espanya?
—No. El camí que jo defense és un altre. En aquests moments hi ha una crisi econòmica profunda i pense que el problema no són les nacions, sinó les persones. I per això calen fórmules per a trobar un nou espai polític, un nou context, que crec que és possible. I per això defense una reforma de la constitució de caràcter federal.
—Per al canvi al País Valencià, és força probable que el PSPV hagi de pactar amb EUPV i Compromís. N’heu parlat, d’aquest possible pacte?
—D’entrada, en termes electorals, pensem que nosaltres, el PSPV, podem obtenir un resultat prou sòlid per al nostre projecte polític. Però, al marge d’això, és evident que el tripartit és molt millor que açò que representa la dreta. La dreta ens ha portat a la ruïna, sense sistema financer, amb uns percentatges d’exclusió social, desocupació i fracàs escolar que són increïbles. És a dir, pitjor impossible. I jo propose un gran pacte no únicament amb aquests partits, sinó també amb sindicats i universitats perquè abordem una reconstrucció del país. No una reforma, no, una reconstrucció de dalt a baix.
—Per exemple, eliminareu les últimes concessions a centres privats d’educació i salut?
—Pel que fa a la sanitat, tenim un projecte de reconstrucció de la sanitat pública que abordarà algunes de les concessions. Les altres, ja ho veurem, perquè cal tenir en compte que la Generalitat deu trenta-tres milions d’euros i, per tant, estem molt collats d’entrada. Pel que fa a l’ensenyament, cal canviar l’hegemonia del sector privat, que és afavorida per la Generalitat. La reversió total potser no és possible, però procurar l’hegemonia del sector públic, sí. I això significa invertir cent cinquanta milions a substituir els mòduls prefabricats que tenim escampats per tot el país, tornar a dotar de professionals els centres i, en definitiva, dignificar l’educació pública. A partir d’ací hi ha molts matisos, perquè la concertada té molts colors. Per exemple, hi ha moltes cooperatives de pares que han fet molt per la llengua valenciana.
—Parlant de la llengua, hi ha cent vint mil famílies que han demanat d’educar els seus fills en català i no poden. Què penseu fer?
—És molt senzill. Cal fer complir la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià. És molt fàcil si es vol. Ara no es fa senzillament perquè el PP no ho vol, per una decisió senzillament política. Mai no han fet res pel valencià. Si encara l’aguanten és perquè electoralment els convé.
—Hi posareu remei si governeu?
—Evidentment. Complirem la llei, que diu que qui vulga estudiar en valencià ho ha de poder fer.
—Què en penseu de la reforma electoral que ha proposat Fabra?
—És una ocurrència més. Volen que no es parle d’allò que interessa als ciutadans. És una fugida i els va bé marejar amb qüestions com aquesta, que saben que no tenen cap futur, però els és igual. Amb la llengua passa si fa no fa igual: la utilitzen de manera bruta per desviar l’atenció i despistar els ciutadans amb problemes que no hi ha. El seu problema real, i que no volen afrontar, és que són un partit polític que s’ha finançat il·legalment. És un partit polític que ha anat dopat a les eleccions aquests últims vint anys. Hi ha hagut molts polítics que han entrat dopats a les corts i, en conseqüència, hi ha hagut empreses que han estat dopades en les concessions i concursos públics. És d’això que no vol parlar Fabra. Com diu Serrat, ‘la veritat no és que sigui trista, és que no té remei’.
—És una reforma que sobretot promou el bipartidisme…
—Sí, però és que fins i tot, encara que al PSPV li poguera interessar, no estem ni disposats a parlar-ne. En aquest sentit, quan es parla de superioritat moral, cal deixar una cosa ben clara. El PSPV és pràcticament l’únic partit que no governa amb el PP. És a dir, ací hi ha qui parla d’autoritat moral, però nosaltres som els únics que no governem amb el PP. El Bloc, per exemple, governa amb el PP en divuit ajuntaments. Aquesta és la realitat. Nosaltres, per defensar uns valors, hem estat capaços de dissoldre el partit en un poble determinat que volia fer una moció de censura a un alcalde de Compromís. Com que això es feia a través d’un pacte amb el PP, expulsàrem els nostres companys, ja ex-companys. Les coses s’han de saber. Aquesta és la realitat. I jo tinc bona entesa amb els altres partits. Però nosaltres, al PP, res. I convé saber-ho.
—D’acord, però repeteixo: a Madrid sí que els socialistes s’uneixen sovint amb el PP…
—Sí, però és que ací, a Castelló, a petit escala, per exemple, Compromís vota amb el PP. I això s’ha de saber. Nosaltres no volem tenir res a veure amb el PP valencià.
