Qui és Geoff Cowling, l’ex-cònsol britànic amic de Catalunya?

VilaWeb
VilaWeb
Josep Casulleras Nualart
28.02.2014 - 09:16

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

‘Catalunya no es va unir voluntàriament a Espanya: va ésser brutalment conquerida’, escrivia Geoffrey Cowling dimecres en la carta ‘Els greuges ben reals de Catalunya‘ (en català) publicat al prestigiós diari londinenc Financial Times. Responia amb contundència un article al mateix diari de la diputada del PP i dirigent de la FAES Cayetana Álvarez de Toledo. Cowling és un entès en política catalana, i admira i coneix Catalunya i la seva història. Us fem cinc cèntims de qui és Cowling.

Geoff Cowling ha treballat durant dècades per al Ministeri d’Afers Estrangers britànic, com a diplomàtic a l’Amèrica Llatina, Dinamarca i l’Afganistan. La darrera destinació, una de les que més el va marcar, fou el consolat a Barcelona. Des que va tornar a Londres, fa set anys, Cowling ha seguit amb interès i un cert punt de sorpresa els esdeveniments polítics i culturals a Catalunya, i fins i tot va ser a la capital catalana durant la gran manifestació de Diada del 2012. ‘Deien que era una manifestació, però no ho era, perquè no et podies moure de tanta gent com hi havia’, explicava Cowling en una entrevista d’ara fa un any amb la periodista de l’ACN Laura Pous.

Més recentment, l’octubre de l’any passat, Cowling va participar en les jornades ‘Processos d’autodeterminació a la UE. El cas de Catalunya’, organitzades per l’European Institute de la University College London (UCL) i el Diplocat. Cowling va afirmar, sobre el procés català, que el moviment independentista català anava ‘de baix cap a dalt’, a diferència d’Escòcia, on són els polítics els qui marquen el ritme de la gent del carrer.

En l’entrevista d’Andreu Barnils que publica avui VilaWeb, l’ex-cònsol britànic parla del seu primer contacte amb Catalunya: ‘Jo havia estat a Barcelona el 1970, durant l’època franquista, al consulat britànic, durant uns quants mesos, abans d’anar-me’n a la nostre ambaixada a l’Afganistan. Tenia coneixement de la identitat catalana i del paper que havia fet en la guerra civil espanyola. Però era molt jove i no hi vaig aprofundir més. Quan vaig tornar a Catalunya el 2002 com a cònsul general ja n’era conscient. Però, sincerament, i suposo que em doneu la raó, la qüestió de la identitat catalana el 2002 no era tan forta com avui.’

Durant els anys que fou cònsol, Cowling va arribar a participar en un acte d’homenatge a Harry Dobson, un brigadista britànic que va combatre a la guerra del 1936-39: fou el 8 de maig del 2005, al cementiri municipals de la Bisbal de Falset, on va fer una emotiva intervenció parlada en català. Així ho constaten les fotografies adjuntades en aquest article, gràcies a la col·laboració d’Enric Masip Gorgori (bloc).

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any