25.02.2014 - 06:00
Si a les eleccions del maig Karen Melchior és elegida diputada al Parlament Europeu, Catalunya comptarà amb un nova defensora del dret de decidir a les institucions europees. La setmana passada va participar en un debat organitzat pel Cercle Empresarial Danès i la Joventut Europea Federalista a l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona. En aquell acte, a més d’exposar el seu programa electoral, va manifestar-se sobre el procés sobiranista.
Melchior ha ocupat càrrecs diplomàtics al Ministeri d’Afers Estrangers de Dinamarca, on va arribar a ser primera secretària de l’ambaixada a Londres. La seva formació, Esquerra Radical, és de tendència social-liberal i és afiliada a l’Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa (ALDE). Esquerra Radical governa a Dinamarca, juntament amb els socialdemòcrates, i vol demostrar un caràcter més social, ecologista i europeista que no el Partit Liberal Danès, al qual retreu haver governat durant deu anys amb el Partit Popular Conservador.
—Quina importància tenen aquestes eleccions europees?
—Són molt importants perquè s’hi vota la composició del Parlament Europeu, que és la institució que expressa més directament la veu de la població. Els comissaris no s’elegeixen directament i la composició del Consell Europeu depèn de qui sigui escollit al parlament de cada estat. De manera que si realment volem polítics europeus que escoltin els ciutadans crec que els diputats del Parlament Europeu són els més importants. A més, la influència de la Unió Europea en la nostra vida diària és enorme.
—Els partits i idees d’extrema dreta semblen tenir més èxit a països relativament benestants, com ara Dinamarca, el Regne Unit o Suïssa, que no als països afectats per la crisi, com ara Espanya, Portugal o Irlanda. Quina explicació hi doneu?
—Portugal, Espanya i Irlanda són països que s’han beneficiat de la Unió Europea durant aquests últims anys, i crec que això la població ho percep. De manera que per als partits euroscèptics és molt més difícil d’argumentar que la crisi econòmica sigui culpa de la Unió Europea, perquè darrerament la gent nota els beneficis de la Unió Europea i de la llibertat de moviment, de manera que la població culpa més directament les polítiques nacionals com a part causant de la crisi.
—Aquesta crisi ha posat els europeistes a la defensiva. Què penseu que s’ha de fer per tornar a prendre la iniciativa i desenvolupar un projecte engrescador per a Europa?
—Hem de posar l’accent en els beneficis d’Europa, però també hem de ser conscients de tot allò que cal millorar i que hem de poder criticar sense por. Hi ha un munt de coses que es podrien millorar: la forma com es regula l’euro, com els estats membres s’ocupen de les pròpies economies, etc.
—Us heu distingit com a defensora de la llibertat d’internet i els drets digitals. Les institucions europees, com poden ajudar a preservar la llibertat i la privadesa a internet després de l’escàndol d’espionatge en massa als EUA?
—Crec que el Parlament Europeu és vist com una de les poques institucions polítiques d’Europa que realment ha tractat d’aquesta qüestió amb seriositat. Per exemple, va convidar Edward Snowden a comparèixer-hi per mitjà de videoconferència. Penso que hem d’enviar un missatge clar als Estats Units i reclamar que els nostres drets, com els dels ciutadans nord-americans i de tot el món, siguin respectats, també a internet.
—Parlant de Catalunya, què en penseu de la situació política i del referèndum convocat el 9 de novembre?
—És important que els ciutadans decideixin com volen organitzar-se. Em sembla preocupant la poca disposició del govern de Madrid a establir un diàleg formal amb el govern català. Naturalment, si Catalunya acaba optant per la independència, això afectarà les estructures polítiques, tant d’Espanya com d’Europa. Tanmateix, les estructures polítiques s’han d’emmotllar a la voluntat de la gent a qui serveixen, no a l’inrevés.
—Però el govern espanyol diu que la consulta és inconstitucional…
—Cal emprendre un diàleg amb el poble català i, si ha elegit un govern que vol fer un referèndum, encara que potser no sigui vinculant segons la constitució, cal permetre d’expressar l’opinió. Per mi, un referèndum sobre la independència és una eina fonamental que la gent ha de poder tenir. Em semblen molt més preocupants referèndums que afecten els drets bàsics de les persones, com el que es va fer a Croàcia sobre el dret del matrimoni homosexual. Crec que els assumptes que afecten els drets humans no haurien de qüestionar-se en referèndum, però sobre com es vol ser governat, naturalment que el poble s’ha de poder expressar.
—Durão Barroso va dir que seria ‘extremadament difícil, si no impossible’ que estats independents com ara Escòcia o Catalunya poguessin entrar a la Unió Europea. Té futur una Catalunya independent dins la Unió Europea?
—Serà complicat i caldrà fer negociacions, però no hi ha res impossible. Si acabem tenint una Escòcia i una Catalunya independents, és evident que haurien de ser benvingudes a la Unió Europea. Les institucions tendeixen a voler mantenir-se tal com són, no els agraden els canvis. Estic segura que es trobarà una solució. No estic particularment a favor de tenir països més nombrosos i petits dins la Unió Europea, però també hem d’adonar-nos que els estats, tal com els tenim ara, són una construcció, i que si la gent vol tenir una estructura diferent, pel desig de governar-se, cal respectar-ho.
Crec que un dels màxim èxits de l’estat danès ha estat la solució que es va trobar per a la minoria danesa d’Alemanya i la minoria alemanya de Dinamarca. Es féu un referèndum el 1921 sobre on s’havien de situar les fronteres entre Dinamarca i Alemanya. El respecte de les minories i del desig de la població a pertànyer a una estructura o una altra és crucial per a una Europa pacífica.
—Quines són les relacions entre Dinamarca i Grenlàndia i les illes Fèroe?
—Grenlàndia i les illes Fèroe, que formen part del Regne de Dinamarca, són territoris autònoms: tenim polítiques exterior i de defensa comunes, però tenen independència en la utilització dels recursos naturals, la pesca, l’agricultura, …
—Els moviments sobiranistes de Catalunya i Escòcia poden repercutir en la situació d’aquests territoris?
—No trobo que puguin influir-hi, perquè tant les illes Fèroe com Grenlàndia ja tenen una gran autonomia, en comparació amb Escòcia i Catalunya. Crec que caldrien unes altres circumstàncies perquè hi hagués un canvi en les relacions entre Dinamarca i Grenlàndia i les illes Fèroe.
