06.02.2014 - 09:00
Encara que a Espanya pugui semblar una activitat recent, el ‘coaching’ assistit per cavalls és una activitat amb més de vint anys de trajectòria i experiències d’èxit en múltiples camps de la salut mental i el creixement personal.
L’objectiu d’aquesta activitat és, com bé diu el ‘coach’ i formador Edgar Guerrero, “ajudar a les persones a aconseguir les seves metes” aprofitant les qualitats que l’individu posseeix. El ‘coaching’ està íntimament relacionat amb la intel·ligència emocional ja que el seu principal objectiu és fer aflorar els sentiments i les emocions per tal de superar un obstacle que impedeix a l’usuari desenvolupar-se en el seu dia a dia amb plena salut emocional.
La principal àrea de treball és la gestió de les emocions. En aquest sentit, l’autoestima és la capacitat en què més s’aprofundeix “perquè és on tothom falla”, afirma Guerrero, que afegeix que “molts dels problemes venen originats per situacions viscudes en la infància”. Per això, quan la gent fa treball personal, es fa una regressió a la infantesa i s’identifiquen les raons que ens expliquen perquè ara som com som i com reaccionem davant diverses circumstàncies. En el ‘coaching’ es treballen aquests punts que causen un obstacle.
El rol del cavall
En aquests casos la interactuació amb cavalls ajuda a identificar l’origen del problema. El cavall és un animal “empàtic i que connecta emocionalment amb l’ésser humà”, explica la ‘coach’ de CAVA Horse Maya Pou. Altres especialistes afirmen que són miralls de l’ànima, que mai menteixen, que són autèntics en el seu comportament i que interactuar amb ells i guanyar la seva confiança ens dóna moltes pistes de com actuem en la nostra vida diària. “El cavall és un animal noble, que genera emocions i que, a nivell psicològic, aporta moltes coses a cada pacient”, explica la psicòloga clínica Marta Díez.
Pou explica que “els cavalls són animals que posseeixen una innata capacitat per ressonar amb les emocions i sentiments d’un altre ésser. Aquesta és una eina de gran valor que els fa respondre, de manera natural, a la comunicació verbal, però especialment a la comunicació corporal que reben de les persones amb les quals interactuen”. El que el cavall percep de la persona és el que reflectirà, donant l’oportunitat de conèixer-se un mateix, de descobrir nous aspectes que ens permetin créixer i desenvolupar-nos i de trobar les eines necessàries per gestionar les emocions.
D’altra banda, el cavall és un animal de gran proporcions. “Interactuar al costat d’un animal molt gran és molt reconfortant. Quan la persona, davant allò que fa por (el cavall), interacciona, es sent còmode i inclús arriba a posar-se a sobre, guanya confiança en si mateix” afirma Guerrero.
El rol del ‘coach’
Aquí, el paper del ‘coach’ és el de l’acompanyament en un procés de canvi, un procés que no té una durada estipulada. “Hi ha persones que per a fer el canvi, amb una sessió en tenen prou; i d’altres que potser estan un o dos anys treballant”, explica Guerrero.
La cultura del ‘coaching’
El ‘coaching’ assistit per cavalls està de moda al nostre país. Els ‘coache’s apareixen “com a bolets”, expressa Edgar Guerrero. El problema és que la majoria de nous ‘coaches’ no tenen una formació de prou qualitat com per poder exercir, ja que aquests estudis estan a l’abast de tots d’una manera, en molts casos, no regulada. “S’ofereixen formacions de 30 hores i amb això es considera que ja pots treballar amb clients” critiquen alguns professionals.
D’altra banda, Guerrero denuncia que “normalment, quan veus anunciat ‘fem ‘coaching’ amb cavalls’ a les hípiques, no es tracta de ‘coaching’ amb cavalls sinó sessions de treball amb cavalls a les quals se’ls dóna un sentit emocional” ja que les tècniques i les hores que s’hi dediquen no són les adequades.
