24.01.2014 - 06:00
El govern espanyol ha començat a intensificar el discurs de la por contra la independència. El pla de Rajoy per a combatre el sobiranisme va quedant clar: es tracta d’abocar més amenaces sobre un futur apocalíptic d’una Catalunya independent i brandar la legalitat espanyol i la constitució com a garantia que un referèndum sobre la independència de Catalunya no s’arribarà a convocar. Ahir ho van demostrar els ministres Alberto Ruiz Gallardón i José Manuel García-Margallo, un dia abans de l’arribada a Barcelona de la plana major del PP.
El govern espanyol ha començat a intensificar el discurs de la por contra la independència. El pla de Rajoy per a combatre el sobiranisme va quedant clar: es tracta d’abocar més amenaces al govern parlant d’un futur apocalíptic d’una Catalunya independent i brandar la legalitat espanyol i la constitució com a garantia que no s’arribarà a convocar un referèndum sobre la independència de Catalunya. Ahir ho van demostrar els ministres Alberto Ruiz Gallardón i José Manuel García-Margallo, un dia abans de l’arribada a Barcelona de la plana major del PP.
Margallo va desplegar l’argumentari del Ministeri d’Afers Estrangers contra la independència de Catalunya, el mateix que el seu departament va escriure en un document de 210 pàgines i va enviar a totes les ambaixades espanyoles, a fi de combatre el missatge de la Generalitat i els partits sobiranistes a l’exterior.
En declaracions a Onda Cero va minimitzar l’impacte de les cartes que el president de la Generalitat, Artur Mas, havia enviat als governs europeus. Segons el ministre, ‘el senyor Mas ha comprovat que les cartes que no s’envien per conducte reglamentari a través de les ambaixades i que a més inclouen peticions contràries a l’ordre legal espanyol i europeu tenen la resposta que tenen: que només hi ha hagut una resposta del govern d’Hongria; la resta ha guardat silenci’.
En aquest context, va recordar que ell, ‘com qualsevol espanyol que defensa la unitat d’Espanya’, s’adhereix a la ‘campanya d’explicació’ que el govern espanyol ha activat per ‘advertir als catalans –que no són tots– que pretenen la secessió quines serien per a Catalunya les lesives i letals conseqüències d’aquesta secessió’.
‘No és cap amenaça’
Segons Margallo, les seves paraules ‘no són cap amenaça’, sinó que només vol ‘explicar bé’ que la sortida de Catalunya d’Espanya seria la sortida de l’ordre internacional. ‘Dubto que hi hagués gaires països fora de la UE que reconeguessin un estat que neix d’una declaració d’independència’, va dir.
En aquest sentit va afirmar que disposava d’estudis que apuntaven que Catalunya tindria un ‘empobriment immediat’ entre el 25% i el 30%, perquè perdria el seu accés al Banc Central Europeu (BCE) i al Fons Monetari Internacional (FMI) i tindria l’obligació de pagar aranzels pels productes que ven a l’exterior. També tindria un problema de finançament del deute i hauria d’afrontar venciments de més de 50.000 milions d’euros.
L’avís de Gallardón
D’una altra banda, el ministre de Justícia espanyol, Alberto Ruiz Gallardón, va aprofitar l’acte d’imposició de la Gran Creu Raimon de Penyafort a sis ex-presidents del Tribunal Constitucional per advertir als independentistes que ‘Espanya disposa dels instruments necessaris per a defensar –des del més estricte respecte a la constitució i als drets que reconeix– la sobirania nacional que resideix en el conjunt dels seus ciutadans’. Segons Gallardón, que va lloar la tasca del Tribunal Constitucional com un d’aquests instruments, ‘Espanya és una gran nació que val la pena de viure i estimar, i per la qual paga la pena de lluitar’.
El ministre espanyol va destacar la tasca del Tribunal Constitucional com a element amb capacitat ‘d’expulsar de l’ordenament jurídic tot precepte que contravingui’ la constitució, un text que va ser ‘fruit de la generositat i el consens entre espanyols de molt diverses procedències ideològiques i que regeix la nostra convivència’.
Per aquest motiu va voler recordar que tots els ciutadans ‘som estat’ i tothom ha de respectar el ‘principi de lleialtat constitucional’, però ‘especialment els poders públics que emanen de la constitució’.
