14.01.2014 - 15:00
Vic es convertirà en la primera gran ciutat de Catalunya que aposta pel sistema de recollida selectiva de residus porta a porta. La mesura, a proposta de l’equip de govern (CiU i ERC), ha rebut els vots a favor de CUP, PSC, ICV-EUiA i SI. Per la seva banda, PxC hi ha votat en contra. El ple d’aquest dilluns ha aprovat una declaració política per tirar endavant el nou sistema, tot i que no s’han acordat encara els terminis ni els detalls de la gestió. L’alcalde de la ciutat, Josep Maria Vila d’Abadal, s’ha mostrat satisfet pel resultat de la votació i ha assenyalat la importància de la mesura perquè introdueix la necessitat que el ciutadà col·labori en la gestió dels residus “fent-lo corresponsable”.
Vic ha acordat aquest dilluns tirar endavant el sistema de recollida selectiva porta a porta per a totes les fraccions i situar-lo “com a projecte cabdal i prioritari” per la ciutat, més enllà dels interessos de partit. La recollida selectiva a Osona i a Vic ja fa anys que se situa per sobre la mitjana catalana. Del volum de residus que genera Vic, el 48% va a recollida selectiva, mentre que el 52% restant, es porta a l’abocador d’Orís. Segons ha explicat el regidor de Serveis, Toni Serrat, aquest 52% es podria reduir en un 80% si es millorés la tria dels residus.
Tots els partits del consistori, a excepció de Plataforma per Catalunya, han donat suport a la proposta. Pel regidor de SI, Ivan Lapeira, “es tardarà més o es tardarà menys però la ciutat ha d’anar cap al camí de la recollida selectiva via porta a porta”. Segons el regidor, si no es fa ara, s’haurà d’invertir en camions i contenidors, ja que aquests estan a punt d’acabar la vida útil, i tampoc es gaudirà de la complicitat i de les ajudes que aportaran la Generalitat i la Diputació de Barcelona per tirar-lo endavant. La proposta, segons Lapeira, és “arriscada”, però “molt valenta”.
La responsabilitat, una qüestió també del ciutadà
Des d’ICV EUiA, Xavier Tornafoch, ha assenyalat que a mitjà termini, aquest és l’únic sistema que garanteix la sostenibiltiat. A més, ha afegit que tot i ser conscients dels mals de cap inicials que pot comportar la mesura, “demanem als ciutadans una responsabilitat compartida”.
En aquest mateix sentit s’ha expressat l’alcalde de la ciutat, Josep Maria Vila d’Abadal, qui ha destacat la importància de la mesura perquè introdueix la necessitat que el ciutadà col·labori en la gestió dels residus que genera, “fent-lo corresponsable”. El batlle ha assegurat que fins ara, els ciutadans s’havien “despreocupat” dels seus propis residus i aquesta mesura els recorda que també s’han d’ocupar de la seva gestió. Per Tornafoch, ara caldrà aconseguir que la ciutadania “s’impliqui” en tenir una ciutat més neta.
La CUP proposa una consulta popular i PxC s’hi nega d’entrada
Des del PSC, Jacint Raurell ha assenyalat que l’aprovació d’aquesta proposta és un “punt de sortida”, ja que la implementació de la proposta “encara té un llarg camí per fer”. Des de la CUP, Marc Barnolas, ha explicat que la seva formació està totalment d’acord amb la proposta, però ha assenyalat que caldrà una “molt bona campanya de sensibilització i assegurar-se que la informació arribi a tots els ciutadans”. A més, la formació ha proposat que quan el projecte tingui forma, se sotmeti a una consulta popular.
Plataforma per Catalunya s’ha mostrat totalment en contra del nou sistema de recollida de residus al·legant que després d’haver parlat amb alguns veïns, sobretot del casc antic, “hi ha un gran gruix de la població que no hi està d’acord”. Josep Anglada s’ha qüestionat la oportunitat de la mesura i ha afirmat que “la ciutat no vol un canvi d’hàbits”. L’alcalde ha acusat Anglada de demagog i de voler fer “electoralisme” amb una qüestió “clau” per a la ciutat.
Calendari i model de gestió a debat a partir d’ara
A partir d’ara els grups polítics constituiran una comissió per discutir la proposta i elaborar un pla estratègic que permeti desenvolupar el porta a porta i tirar-lo endavant. La calendarització de la implementació del nou sistema i quins en seran els detalls, com per exemple quins seran els horaris de recollida o els dies que s’haurà de baixar cada fracció, es determinaran en aquesta comissió.
Des de l’equip de govern, Joan Ballana (ERC) ha assenyalat que depenent de la fórmula que s’esculli per tirar endavant el projecte, el sistema s’implementarà aquesta legislatura o la següent.
Per la seva banda, Vila d’Abadal ha expressat el desig que la resta del país segueixi Vic en el camí per fer les ciutats més sostenibles, i lluitar contra el canvi climàtic, però ha augurat que l’empresa no serà fàcil, “ja que demana un alt grau de compromís”.
Arguments d’eficiència
El 52% de brossa que genera la ciutat es llença directament a l’abocador d’Orís. La taxa d’entrada a l’abocador genera uns costos considerables, ja que hi ha un cànon que cal pagar per cada tona que s’hi llença. Des del 2007, aquest cànon ha anat creixent fins a un preu que se situa aquest 2014 en els 15,80 euros, segons inclou el nou Pla de Residus de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC). Aquesta tendència a l’alça ve donada per l’objectiu de l’administració d’aproximar-se als nivells europeus, en què la mitjana se situa entre els 50 i 65 euros per tona.
En el cas de tota la brossa de Vic que s’envia a l’abocador, hi ha una gran part que és matèria orgànica, que és la que crea més lixiviats i té uns elevats costos de tractament. La penalització que es paga per portar aquesta brossa a un abocador en lloc de la planta de compostatge “és massa alt”, ha apuntat Serrat. Per aquest motiu, el consistori vigatà aposta per el sistema de recollida porta a porta, “amb arguments ecològics i de sostenibilitat, però també econòmics”, ja que “si l’Ajuntament duu una tona de matèria orgànica a la planta de compostatge aconsegueix una bonificació de 30 euros”.
El cost d’implementació del sistema de recollida porta a porta a Vic seria de 710.000 euros, que inclouria, entre d’altres, la compra del material i el pla de comunicació. A més, segons les dades del consistori, el nou sistema generaria set llocs de treball més, passant dels 18 actuals als 25.
