12.12.2013 - 15:18
En un període com l’actual, de crisi intrínseca i inherent a la reproducció del capitalisme com a sistema econòmic i social, la profusió de postulats i partits feixistes arreu d’Europa s’està convertint en una perillosa realitat que ens obliga a analitzar amb urgència i exactitud quines són les causes i sobretot els mecanismes que utilitza el feixisme per dur a terme la seva expansió ideològica i de contaminació progressiva de societats aparentment democràtiques. L’ascens del nazisme a l’Alemanya de la República de Weimar és un clar exemple de dues de les qüestions imprescindibles a tenir en compte en la lluita antifeixista present; el poder feixista es pren i s’assenta prèviament al carrer, i no ho fa, contràriament al que tradicionalment s’ha destacat de la seva naturalesa, a partir de la seva arquitectura de l’exclusió, sinó potenciant una inclusió social radical de tots aquells sectors de la societat que han quedat exclosos dels pactes socials que conformen la base de l’estat.
L’aparició i l’ascens del nazisme a Alemanya s’explica, evidentment, a partir de diverses causes, i, tot i que no es pot traçar un calcat paral·lelisme amb la situació europea actual, sí que bona part de les convulsions del període d’entreguerres, així com de les respostes que es van donar des del projecte feixista són extrapolables al present.
La Primera Guerra Mundial representa un punt d’inflexió dels paràmetres ètics i morals de la societat europea. A partir de la matança i de l’experiència de violència i brutalitat d’aquest conflicte bèl·lic, d’extermini de l’adversari, es passa d’un món aparentment assentat en ‘l’ordre i la seguretat’ propis del domini burgès, a un de nou on l’aparició de les masses, l’agudització de la lluita de classes, el colpejament brusc dels efectes de la modernitat capitalista, i els efectes devastadors de l’experiència bèl·lica provoquen una desmoralització social i un esfondrament dels valors morals i socials burgesos vigents. Davant d’aquesta nova realitat, el projecte nazi, ofereix un nou arrelament social, un retorn a l’ordre però amb nous elements que comprenen la destrucció de l’enemic i la creació d’una societat higiènica i racial dins d’una comunitat popular solidària. En una combinació de modernitat radical amb elements conservadors, mítics i arcaics. Enmig de la catàstrofe econòmica i social produïda per la guerra, però sobretot pels efectes de la modernitat capitalista durant la República de Weimar, el nazisme captura la població desmoralitzada, desesperada, espantada i sense esperança oferint-los futur, seguretat, ordre i integració dins una comunitat nacional, popular solidària. Ofereix refugi i tutela. Esgrimint en la seva pràctica política la seva arquitectura de la inclusió (alhora basada en l’exclusió radical de l’adversari) molt més que no pas la de l’exclusió, que despertava molta menys adhesió.
El nazisme, doncs, certifica un procés previ de conquesta del carrer com a moviment d’auxili social, amb la seva militància ocupant constantment amplis espais de socialització, i necessita prèviament que els valors democràtics, liberals i parlamentaris siguin desacreditats. El gran salt electoral del 1930 no és una conseqüència directa del crack del 29 sinó d’aquesta conquesta social anterior. Bona part de la societat alemanya deixa de creure en la democràcia burgesa i busca un nou sistema d’integració social a causa de la seva exclusió en el pacte social de la República de Weimar, el ZAG (Comunitat Central del Treball), pacte entre els grans sindicats i la gran patronal del què els sectors intermitjos de la població alemanya, ensorrats per la hiperinflació i la crisi, es senten exclosos.
La base popular del nazisme seran els perdedors i marginats de la racionalització industrial, treballadores de petites empreses, sectors agraris, funcionaris i petita burgesia, sectors exclosos del pacte social dela República de Weimar que transformen les seves creences antirepublicanes i antidemocràtiques en l’adopció del postulat feixista, que els retorna a dins d’una comunitat nacional ‘solidària’ a partir d’un discurs emotiu i afectiu d’inclusió i de seguretat lligat a la comunitat de trinxera, a la confraternització militar i extès a través d’organitzacions socials que prenen el carrer (com el Socors Social pels aturats). El nazisme ofereix una identitat de grup enmig d’una societat profundament dividida i fracturada pels efectes de la racionalització industrial capitalista amb la construcció d’un ideari de comunitat popular impermeable al conflicte a partir d’una depuració interna, d’expulsió dels elements ‘nocius’ de la comunitat. Ens sona?
L’auge del feixisme europeu actual s’assenta també sobre aquestes premisses ideològiques i estratègiques. Un nazisme actualitzat i ben vestit s’extén pel continent en busca de les perdedores del capitalisme, fomentant la competència social de les penúltimes contra les últimes de la nostra societat. És a les nostres mans no deixar-los cap espai per vehicular el seu projecte d’inclusió. En cada barri i carrer colpejat per la misèria que provoca la despossessió per acumulació sistèmica es disputa una batalla ideològica decisiva. Una batalla que ens cal guanyar. Des de la profunda comprensió de quines necessitats materials tenim com a classe i des de l’autoorganització d’espais de lluita efectius per aconseguir-les. Blindar el carrer i la nostra classe del seu discurs, alçant la trinxera perenne i definitiva des de la que cridar amb una convicció absoluta:
No passaran.
