02.12.2013 - 06:00
CiU i ERC es van comprometre a convocar la consulta sobre la independència abans d’acabar el 2013 perquè es pogués fer el 2014. Això consta en l’acord de governabilitat i estabilitat parlamentària (pdf) que van subscriure poques setmanes després de les eleccions del 25 de novembre de l’any passat. Si bé era un acord entre dos partits, en les resolucions del debat de política general del parlament també el van subscriure ICV-EUiA i CUP. En aquest mes que hem estrenat, CiU, ERC, ICV-EUiA i CUP han d’acordar la pregunta de la consulta, la data i el procediment de convocatòria. S’obre, doncs, un mes decisiu.
Com s’ha de convocar?
De primer, semblava que l’acord sobre el procediment no fóra pas el més complicat. Hi havia el compromís de demanar al congrés espanyol la cessió de competència de convocatòria de referèndum no vinculant a través de l’article 150.2 de la constitució. Aquesta idea continua vigent, però no hi ha acord en la fórmula concreta. ICV-EUiA i UDC volen que sigui el parlament que defensi una proposició de llei a Madrid. En canvi, pels altres grups, especialment per ERC, la iniciativa l’han de dur els grups a través d’una proposició no de llei, que és una fórmula més ràpida. Així doncs, una decisió que s’havia d’aprovar dimecres vinent ha quedat ajornada ‘sine die’. CiU i ERC volen que totes tres coses –pregunta, data i procediment– es pactin conjuntament.
La data: no hi ha debat?
Les tensions i discrepàncies no les trobem tan sols en el procediment. Potser aquest aspecte és realment el menys dificultós de tots i pot esdevenir moneda de canvi en la negociació respecte dels dos elements que sí que obren un debat encès: pregunta i data. De la pregunta se n’ha parlat molt –massa, a ulls del president Mas–, però de la data no en tenim gaire informació. Si bé el Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) va aconsellar que fos després de les vacances d’estiu, entre l’Onze de Setembre i el referèndum escocès (18 de setembre), l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) fa pressió perquè sigui abans d’acabar el mes de maig –quan hi ha eleccions europees.
Els partits encara en parlen poc, de la data. ERC puntualitza sempre que, si depengués d’ells, la consulta ja s’hauria fet. I es decanten pel calendari marcat per l’ANC. De totes maneres, Junqueras afegeix que, si hi ha motius raonables per a fer-la més endavant, no ha de ser cap inconvenient, sempre que no s’ultrapassi el 2014. CiU insisteix en el compromís de fer-la l’any entrant, però admet que si l’estat espanyol s’hi oposa de totes passades potser caldrà optar per vies diferents, com ara eleccions amb caràcter plebiscitari. ICV-EUiA diu que no hi ha d’haver pressa –si cal superar el 2014 no hi té inconvenient– i que és més important que hi hagi consens. De fet, el procediment que prefereix ICV per a demanar la cessió de competències a l’estat podria encallar el procés tot l’any vinent, perquè la resposta estaria a les mans de la mesa del congrés espanyol. Finalment, la CUP exigeix que es mantingui el compromís de fer la consulta el 2014, però resta al marge del debat obert i desgavellat a còpia de declaracions als mitjans.
Voleu que Catalunya sigui un estat independent?
Finalment, la qüestió que ha originat més debat polític i mediàtic ha estat la pregunta. ‘Voleu que Catalunya sigui un estat independent?’ És la fórmula que proposen l’ANC, el CATN, ERC i CUP. CDC també opta per una pregunta clara sobre la independència amb resposta binària, però encara no ha fet cap formulació concreta. ICV vol que puguin respondre sí tant els independentistes com els federalistes, però no ha fet cap proposta concreta en públic. Unió també voldria que els confederalistes poguessin entressin dins el sí, o que directament hi hagués una tercera resposta, cosa que el president Mas ja ha descartat categòricament.
Tres setmanes per a decidir un futur
Tenint en compte que el desembre és un mes que es complica cap al final per les festes de Nadal, tothom apunta a un acord sobre les tres qüestions abans del divendres 20. El ple d’aquest dimecres ja ha quedat descartat per a aprovar cap acord. El següent que hi ha previst –encara no convocat formalment– serà entre el dies 17 i 20. També podria passar que l’acord i l’anunci es fessin fora d’una sessió parlamentària –amb una cimera de partits, per exemple–, però l’opció preferida pels implicats és que la decisió s’escenifiqui al Parlament de Catalunya.
Les qüestions que caldrà respondre
Amb aquestes posicions de sortida, la consulta dependrà en bona mesura de l’habilitat i la generositat d’uns i altres per a arribar a un punt de trobada, que serà el veritable punt de sortida. L’independentisme ha d’esperar que els federalistes i confederalistes s’afegeixin a la pregunta més clara i demanada per la societat, amb mobilitzacions com ara la Via Catalana de l’Onze de Setembre? Cal fer concessions per sumar a la convocatòria de la consulta els qui no volen un estat independent? ICV i UDC seran capaços de votar contra la consulta si no s’accepten les seves condicions? Si no hi ha acord aquest mes, serà el cop més dur –comès per nosaltres mateixos– al procés sobiranista? Com reaccionarà la societat civil que ha fet de motor del canvi polític a Catalunya? Aquestes setmanes han de servir per a respondre totes aquestes qüestions.
