19.11.2013 - 18:48
La comissió pel dret de decidir ha comptat amb la compareixença dels diputats escocesos Stewart Maxwell (SNP) i Patricia Ferguson (laborista) per aportar l’experiència del procés escocès cap al referèndum. Tots dos s’hi han mostrat compromesos, tot i que Maxwell doni suport a la independència i Ferguson hi vagi en contra.
En resposta al diputat del PSC Ferran Pedret, que ha demanat quina alternativa hi ha per a convocar una consulta sense acord polític entre governs, Ferguson li ha explicat que, a Escòcia, el referèndum s’hauria convocat de totes maneres perquè els laboristes s’haurien sumat a l’SNP en compliment del mandat democràtic adquirit a les eleccions del 2011.
‘No estic segura al cent per cent de què hauríem fet. De totes maneres sospito que, com que el govern escocès i l’SNP tenen una majoria al parlament, haurien estat capaços de tirar endavant el referèndum sense tenir en compte què pensessin els altres partits. De manera que hauria estat possible d’actuar sols en aquest assumpte, fins i tot si no haguéssim cooperat amb la proposta. Alguns altres partits de segur que no hi haurien cooperat’, ha comentat fent referència als conservadors i liberals escocesos, amb disciplina de partit vers els seus socis a Westminster.
El diputat de l’SNP ha corroborat aquesta versió i ha assegurat que, tot i que l’acord polític amb Londres ha facilitat el procés, Edimburg hauria convocat el referèndum encara que el govern britànic s’hagués negat a autoritzar-lo. ‘Tenim el dret de celebrar un referèndum independentment de l’acord amb el Regne Unit. El parlament escocès té legitimitat per votar sobre qualsevol tema que consideri oportú, encara que no en tingui les competències’, ha deixat clar Maxwell.
L’únic punt de discrepància entre l’SNP i els laboristes és la resposta. Uns votaran sí i els altres, no. Però en cap cas negaran als escocesos el dret de decidir el futur polític a través d’un referèndum. Maxwell ha recordat que el mandat polític que els ciutadans van avalar majoritàriament el 2011 és, precisament, de convocar un referèndum sobre la independència d’Escòcia i que serà això que votaran els escocesos el 2014.
Tot i els clars paral·lelismes amb el cas català, els dos diputats escocesos descarten que Escòcia s’impliqui en el procés obert a Catalunya i asseguren que han de ser els catalans i els espanyols que decideixin què volen fer. La diferència principal entre Escòcia i Catalunya és que, mentre Londres va decidir de negociar el referèndum, Madrid s’hi ha negat rotundament.
El referèndum escocès es farà el 14 de setembre de 2014 amb una pregunta ben clara: ‘Escòcia hauria de ser un país independent?’ I dues possibles respostes: sí i no. Per fer-ho possible ha calgut un pacte amb el govern britànic que, a més d’acordar la pregunta i la data, ha permès al parlament escocès d’elaborar una llei específica sobre el referèndum d’independència –votada la setmana passada per unanimitat– i canviar l’edat legal per a emetre el vot, en aquest cas concret fins a setze anys. No hi ha un nivell de participació mínima i l’opció que guanyi en tindrà prou amb el 50% més 1 dels vots emesos. Tant el govern d’Edimburg com el de Londres s’han compromès a respectar els resultats siguin quins siguin. En cas que guanyés el sí s’obriria un període de transició de divuit mesos en què Escòcia negociaria la independència amb el Regne Unit i també amb les institucions internacionals, com ara la UE, l’ONU i l’OTAN.
