Jaume Sisterna serà incinerat

  • La vídua es farà càrrec de l'enterrament · El poeta va morir sol i durant el cap de setmana els amics no han sabut on es trobava ni on seria soterrat

VilaWeb
Redacció
18.11.2013 - 14:59

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El poeta Jaume Sisterna es va morir divendres a Barcelona als 83 anys. Avui s’ha sabut que seria enterrat aquesta tarda, però ningú no sabia on. Tal com explica Núvol, es va morir sol, estava separat i amb poc contacte amb el seu fill.

I segons Núvol alguns dels seus amics, que no l’havien pogut trobar, els havia arribat la notícia que seria enterrat per beneficiència, sense comiat, però finalment el poeta David Castillo ha pogut saber que la vídua del poeta es faria càrrec de l’enterrament i que seria incinerat. El poeta Ramon Boixeda ha descobert, també, que Sisterna es trobava als serveis funeraris de L’Hospitalet de Llobregat.

David Castillo, a més, ha anunciat prepara un homenatge al poeta, però encara no s’ha concretat ni dia ni lloc. ‘El Jaume no anirà a beneficiència, però a ell, n’estic segur, li hauria fet gràcia’, ha dit Castillo a Núvol. La revista també explica que el tinent batlle de l’Ajuntament de Barcelona ha trucat a la redacció per a interessar-se pel cas.

Jaume Sisterna

Nascut a Barcelona el 1930, Sisterna era un poeta molt vinculat al teatre. De fet, es va formar a l’Institut del Teatre de Barcelona, treballà en la primera Pipironda, d’Àngel Carmona i Jordi Grau, en l’Agrupació Dramàtica de Barcelona, en el Teatre Experimental Català i al Camaleó.

Gran dinamitzador cultural, és l’autor de peces com ‘L’arribada de la primavera’ (1987) i ‘Era un noi tímid i innocent’ (1988), les quals es van representar durant els darrers vuitanta i els primers noranta.
 
Formà part dels grups ‘O així’, amb Jordi Pope, Enric Casasses, i ‘La Sopa Negra’, amb Joan Vinuesa, amb els quals ha batallat per envigorir l’ofici de poeta. Al 1986 guanyà el Premi Hortavui amb ‘Mal de poesia’ i al 1988 el Premi Marià Manent amb ‘Novembre del meu any de néixer i de morir’ (Ausa, Barcelona, 1993). Ha publicat també els llibres de poemes ‘Els autobusos porten a l’infinit’ (Sedicions, Barcelona, 1997) i ‘La Senyora’ (Llibres del Segle, Barcelona, 2000).

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any