15.11.2013 - 15:46
Aquest article forma part del monogràfic “Natura i salut infantil” d’Inspira que tracta de donar una visió completa i 360º sobre el benefici del contacte amb la natura en la salut infantil. Aquest lliurament és una crònica del XIIè Congrés Internacional de Psicologia Ambiental en què la Dra. Silvia Collado presenta les conclusions de la trobada en relació a la infància, especialment la infància desafavorida.
Entre el 22 i el 25 d’octubre més de 350 congressistes de diversos països es van reunir al dotzè Congrés Internacional de Psicologia Ambiental celebrat a Barcelona per tal de tractar temes tan interessants i rellevants per a la societat actual com la mobilitat a la ciutat, les conductes pro-ecològiques i la gestió mediambiental. Aquest esdeveniment ha estat organitzat per la Universitat de Barcelona (UB), l’Autònoma de Barcelona (UAB) i l’Oberta de Catalunya (UOC). A més, ha comptat amb el suport de l’Asociación de Psicología Ambiental (PsicAmb) i de la l’Association pour la Recherche en Psychologie Environnementale (ARPEnv), resultant ser una trobada d’investigadors i treballadors dedicats a l’estudi de la relació persona-ambient de gran productivitat.
Tenint en compte l’especial interès de la Fundació Roger Torné per la relació de la població infantil amb l’entorn, cal destacar que dues de les sessions del congrés es van dedicar a la discussió de treballs centrats en l’estudi dels nens i l’ambient que els envolta, tant natural com construït. Així, a l’àgora titulada Infància i Medi Ambient: perspectives i recerca, es van tractar temes com la relació entre la pro-ambientalitat infantil, és a dir, les actituds i comportaments a favor de la protecció del medi natural, i el benestar en nens. També es van analitzar, entre d’altres aspectes, el contacte amb la natura i les accions a favor del medi ambient o la inclusió d’estratègies de reciclatge en col·legis infantils. A més, al taller de debat Ciutat, infància i educació,, que vaig tenir el plaer de moderar, es va avaluar la relació dels nens amb la ciutat, concretament la percepció dels més petits del paisatge urbà del Poblenou tenint en compte el canvi urbanístic dut a terme en aquesta zona de la ciutat de Barcelona. Altres aspectes com la creació d’un hort ecològic al centre escolar Lluís Vives, també a Barcelona, i la repercussió d’aquest en alumnes de secundària, o la influència dels pares en la pro-ambientalitat infantil també van ser objecte d’anàlisi i avaluació.
D’aquestes sessions va sorgir un fructífer debat en què investigadors de diversos països van assenyalar la importància de promoure el contacte de la població infantil amb el medi natural. Es va fer èmfasi que això és especialment rellevant per als nens de classes socioeconòmiques més baixes, ja que són els més vulnerables. Així, el contacte amb la natura pot aportar als més petits eines addicionals per enfrontar-se a les situacions desfavorables en què viuen i, a més, promoure comportaments sostenibles. Arran del congrés es van establir noves vies de comunicació i d’acció conjunta, idees i reptes per al futur. Tots els investigadors i assistents vàrem coincidir en la necessitat de seguir estudiant la relació de la població infantil amb el seu entorn, així com en l’avanç que ha suposat aquest congrés pel que fa al nombre de sessions i ponències dedicades a la població infantil.
Els 25 tallers de debat, les tres àgores plenàries i les 19 específiques del congrés van donar cabuda, a més, a estudis sobre els beneficis de fer exercici a l’aire lliure, la identitat personal i la connectivitat amb la natura, la percepció d’inseguretat i la por al delicte a la ciutat, entre d’altres. Donada la situació mundial actual, val la pena destacar l’àgora plenària titulada Models de Ciutat davant la Crisi Social on Joan Busquets (arquitecte), José Antonio Corraliza (psicòleg ambiental) i Josep Ramoneda (filòsof i periodista) ens van donar la seva visió del tipus de ciutats actuals, del model de ciutat al que tendim i del lloc i el paper que juga l’individu dins de les grans urbs. Entre les seves conclusions destaca la idea que la ciutat és, cada vegada més, un lloc poc amigable per al vianant. Així, les grans urbs actuals es dissenyen principalment per a l’ús de l’automòbil, deixant pocs espais disponibles per dur a terme les tasques pròpies dels habitants de les mateixes com passejar, socialitzar o jugar.
L’atrafegada agenda investigadora es va complementar amb “EXPeriències” per la ciutat. Aquestes trobades s’han aproximat els assistents a experimentar Barcelona des de diverses perspectives, guiats per experts, i a donar a conèixer les seves conclusions a la resta de congressistes.
A més, el comitè organitzador del congrés ha fet un considerable esforç per incorporar l’ús de les noves tecnologies de la informació i la comunicació (NTIC) al funcionament d’aquesta trobada, parlant d’espais híbrids on el físic i el virtual es barregen, i on les persones experimenten la realitat des de diferents dimensions. Aquest debat va tenir el seu colofó en una conferència final titulada Hybrid spaces as a challenge to re – thinking people – places transactions, que Robert Gifford, editor del Journal of Environmental Psychology, va preparar per a aquest esdeveniment.
Com a conclusió, la Psicologia Ambiental és una àrea de treball interessant, productiva i necessària que avança, creix i es consolida, però que no està exempta dels reptes actuals de la ciència ni de la crisi social. La meva percepció, com a ponent i assistent al XIIè Congrés Internacional de Psicologia Ambiental, i com a investigadora jove en aquesta àrea, és que hem de seguir treballant per unir esforços que permetin escurçar distàncies entre l’àmbit acadèmic i l’aplicat.
La propera trobada tindrà lloc a Granada el 2015 i allà seguirem avançant en l’estudi de la relació persona-ambient, en l’exposició dels nostres resultats i en l’obertura de noves línies d’investigació i acció.
