02.11.2013 - 14:34
El diputat de la CUP Quim Arrufat s’ha alineat ha defensat que a la consulta es faci un pregunta sobre la independència que sigui explicita i de resposta binària perquè quedi clar quina és la voluntat dels catalans. En una entrevista a Catalunya Informació, Arrufat ha posat de relleu que la celebració d’un referèndum sobre el futur polític de Catalunya està enmig de la centralitat política gràcies a la mobilització social i aquesta, ha dit, ha posat sobre la taula una pregunta sobre la independència. ‘Hi ha una interpel·lació clara per poder ser preguntat sobre la independència, no sobre una altra cosa’, ha declarat. Si això no es respecta, ha advertit, serà percebut com una “traïció”.
Segons Quim Arrufat, el debat al voltant de l’enunciat de la pregunta que s’hauria de formular a la consulta és una qüestió política i no només semàntica. La posició de la CUP en aquesta polèmica, en la mateixa línia que ERC, és que la pregunta ha de ser sobre la independència i no sobre una altra cosa. El diputat de la CUP ha argumentat que la mobilització popular reclama que els catalans siguin consultats sobre aquesta qüestió i, al seu parer, s’ha de respectar.
“Hi ha una interpel·lació clara per poder ser preguntat sobre la independència, no sobre una altra cosa”, ha declarat Arrufat en l’entrevista. El diputat de la CUP ha assegurat que la pregunta l’ha posat sobre la taula la mobilització que ha generat el debat sobre la celebració sobre la consulta i que la societat civil que l’ha impulsat reclama poder-se posicionar al voltant de la permanència o no de Catalunya a dintre de l’estat espanyol. La resta, ha dit, són lectures “interessades” per part d’alguns partits polítics, opinadors i sociòlegs.
Arrufat ha advertit que, si no es respecta la voluntat que la societat catalana ha explicitat amb la mobilització en favor d’una consulta sobre la independència, s’entendrà que hi ha hagut una “traïció”. Per això, ha demanat als partits catalans que no tergiversin allò que demana la mobilització popular quan, a través del seu filtre, aquesta qüestió es debat al Parlament.
La CUP recela de la veracitat de la suposada distensió en la relació entre els governs català i espanyol i apunta que al darrere d’aquestes informacions hi ha “la gesticulació de certs grups mediàtics”. Arrufat ha insistit que no hi haurà acord entre els dos executius per celebrar la consulta i en aquest escenari, ha dit, el Govern hauria de fer cas al què convoqui el Parlament i no a l’executiu espanyol.
Preocupació per l’actuació dels Mossos
En la mateixa entrevista, Arrufat ha fet palesa la seva preocupació per les darreres polèmiques que envolten als Mossos d’Esquadra, sobretot, ha dit, amb vistes a un escenari en què Catalunya sigui independent. El diputat de l’esquerra independentista ha afirmat que hi ha “un problema seriós d’encobriment i mentides reiterades” entre els comandaments intermitjos de la policia catalana. Un fet que, segons ell, és negatiu per al cos.
Així, Arrufat ha deixat clar que fins que algun conseller d’Interior i un Govern no tinguin la voluntat clara “d’enfrontar-se amb segons qui” per acabar amb aquesta situació, no se solucionarà.
No a la llei de governs locals
En relació a la llei de governs locals que iniciarà la setmana vinent els tràmits parlamentaris, Arrufat ha volgut mostrar la disconformitat de la CUP amb la iniciativa de l’executiu català. Segons ha dit, aquesta llei, tot i voler blindar la normativa catalana de la llei que prepara el govern espanyol, en el fons s’assembla a aquesta en les qüestions principals. El diputat independentista creu que els ajuntaments “quedaran tocadíssims” si s’acaba aprovant i aplicant aquesta llei.
Complementaris a Procès Constituent
Arrufat ha valorat positivament el sorgiment de Procés Constituent, que, segons ell, no és competència de la CUP, sinó que treballa “de manera paral·lela”. En aquest sentit, ha afirmat que la CUP és seguit especialment per catalans joves, mentre que Procés Constituent interpel·la a un públic d’edat més avançada. Per això, no ha descartat una possible coalició entre tots dos moviments amb vistes a unes eleccions al Parlament. “Si el país va cap a canvis profunds, de tres a sis diputats ens serveis de poc”, ha comentat.
