15.10.2013 - 11:24
Lluís Suriñach és l’autor del blog Gent d’Alpens, on els diferents apartats són com les parcel·les d’un rusc que conformen la vida d’un poble i d’un territori, per on passeges d’un racó a l’altre… i més! La riquesa del blog es fa evident pel gran nombre de visites que rep (626 l’últim mes), que s’enfila molt en dies d’activitats. No us el perdeu!
Què hi trobem a la pàgina web en essència?
Només una cosa: un recull de fets i gent que han tingut a veure amb la història del poble, d’abans i d’ara. Per exemple, l’últim que hi ha és la Festa Major.
Quina és la finalitat del blog?
La idea del blog és recollir tot el que va apareixent a la xarxa -que hi ha molta cosa, cada vegada més- i compilar-ho, endreçar-ho, contrastar-ho i que sigui accessible. A tothom una hora o altra li interessa saber la seva història, d’on ve. La idea és que això hi sigui sempre, per a la gent d’Alpens i per a la gent de fora. Si algú et pregunta: “què és aquest poble?” La resposta més agradable és: “entra al blog i mira’t qui som, què fem…”.
Els protagonistes són la gent!… I com hi navego, pel blog?
La navegació del blog va per les pestanyes de dalt: “inici”, “resum de les últimes entrades”, “fets i gent”, “costums i llegendes”, “indrets”… Perquè sigui fàcil de navegar tots els articles tenen una entrada i un llegir més, hi cliques i descobreixes tot el que hi ha darrere.
I cada any, per la Fira, recordem la batalla d’Alpens…
A l’apartat “Alpens al segle XIX-les carlinades” hi ha la 3a guerra carlina, que és el fet que ha donat més rellevància al poble. En concret, se’n va donar molta a tot Espanya -i això es podria estudiar a fons- a la plaza de Alpens. En matar el Cabrinetty, resulta que és el federal més mediàtic, és la batalla més sonada que van guanyar els carlins. Això va tenir repercussió, van sortir publicacions… Cabrinetty era el representant del govern establert i aquí era un focus carlista molt fort, tot el Lluçanès i cap a Solsona. Una dada curiosa: la carretera de Sant Quirze a Berga, la van fer per poder desplegar l’exèrcit i arribar a Alpens. Es veu que ens dedicàvem molt a pispar les tartanes que anaven de Vic a Berga, i quan arribava l’exèrcit no hi havia ningú enlloc, ningú no havia trencat mai cap plat. Així podem dir que de rebot de la batalla d’Alpens ens arriba la carretera.
I a la columna de la dreta…?
Al cantó dret hi ha un recull de personatges i fets relacionats amb el poble ordenats per dates. Arrenco del 1915 amb la leyenda del cura, citada en una edició del Quixot. I moltes personalitats: Isidre Serrat, que és important per mi perquè va fer la feina que faig jo ara d’explicar les vivències de la gent d’aquí; Agustí Canelles, fill il·lustre d’Alpens; Miquel Casals, el fundador del Casino; Joan Prat, el ferrer; Mossèn Alcover, del diccionari dialectal, Jacint Verdaguer, Josep Pla… fins a Noah Gordon.
Què hi venien a fer Alcover, Verdaguer, Pla…?
Tots venien d’excursió. Hi ha una època que hi ha molt moviment de gent, literaris i així, que vénen a donar voltes, suposo que s’ho van dient l’un a l’altre, i expliquen el seu pas per aquí.
Deu ser un bon lloc perquè si s’ho van dient i van venint…
És que has de tenir en compte una cosa, al blog hi ha un esquema de l’evolució d’Alpens comparant habitants i els anys. Fixa’t, arrenquem el 1500 amb encara no 50 habitants, va pujant fins a arribar al 1778, que superem els 1000 habitants. Aquí es veu bé, quan hi va havent totes les guerres va baixant la població. I Pla, Alcover, Verdaguer, August Torres… es mouen per aquí per la mateixa època. Torres és un dels primers excursionistes, i ens ha deixat molta documentació. Una és una visita que ens va fer al final del 1902, explica el viatge amb tren fins a Sant Quirze, després en tartana fins aquí Alpens i una excursió cap a Vilada, Sant Jaume de Frontanyà i de tornada.
La gent et pot aportar coses?
Ho fa molta gent! Moltes coses no les descobreixo jo. Per exemple, Mossèn Cinto parla en el seu llibre Ayres del Montseny d’un arbre on s’hi va penjar un home. El Barni diu que li sembla que és anant cap a Santa Eulàlia, en un arbre on hi ha una creu. Això ho tinc aquí al blog i si algun dia algú ho veu, ho coneix i m’ho diu, ho incorporo. Bé, no retoco els articles, el que faig és afegir després els comentaris posteriors. El Florenci Barniol em va ensenyar un poema d’Agustí Bartra que diu: coses que miro […] i estimo:[…] el meu bastó d’Alpens… Ho vaig investigar i més tard la Isabel de Cal Pei em va dir que era veritat, que Bartra va venir a Alpens i li van donar un bastó i era aquest.
D’on va sortir la idea de començar a fer el blog?
Tenia molt material, vaig començar a endreçar-lo… Un bon dia vaig trobar un article de Santiago Rusiñol on diu que l’obra de teatre l’Alegria que passa la va concebre aquí. Ell feia un viatge amb tartana per Catalunya i quan va passar per aquí va trobar una colla de saltimbanquis, i va ser la idea de l’obra. Va ser el primer que vaig publicar, em vaig anar ficant en el món dels blogs…
Com treballes?
Puc arrencar amb una notícia, busco informació, vag tibant… Es digitalitzen documents i es posen a la xarxa, els descobreixo, miro que la font sigui seriosa, en demano la llicència… Per exemple, arran de la celebració de l’any Espriu, busco documentació que relacioni aquest fet amb el poble i si la tinc la hi poso, això dóna molta vida. Tinc una carpeta que es diu “per treballar”, on tinc temes oberts, que encara no he publicat, ara n’estic acabant un sobre la primera alcaldessa que hi va haver, Joana… Sóc amè, referencio bé la informació… Els videos agraden molt, ho sé perquè tenen moltes visualitzacions.
