L’arrel franquista de la ‘majoria silenciosa’ del PP

  • Expliquem l'origen d'aquest concepte · S'ha emprat per minimitzar l'èxit de la Via Catalana i les protestes contra el TIL

VilaWeb
Josep Casulleras Nualart
06.10.2013 - 18:47

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El govern espanyol ha fet circular l’expressió ‘majoria silenciosa’ per provar de llevar força a les grans mobilitzacions ciutadanes que hi ha hagut d’un mes ençà: la Via Catalana i les manifestacions a les Illes contra la política educativa de Bauzá. ‘El govern [espanyol] té l’obligació d’escoltar tothom, també aquells qui es queden a casa seva, les majories silencioses que tenen dret que hom els defensi les llibertats i les opinions’, va dir la vice-presidenta Sáenz de Santamaría el dia 12 de setembre. I Bauzá, l’endemà de la mobilització contra el TIL va qualificar els manifestants de ‘minoria sorollosa’. A l’estat espanyol, el concepte de ‘majoria silenciosa’ té un origen franquista.

Tal com recordava aquest reportatge d’El País de la setmana passada, el president nord-americà Richard Nixon fou el primer que va fer servir aquesta expressió. En un discurs a la televisió del 3 de novembre, en plena guerra del Vietnam, quan les protestes i els moviments civils omplien els carrers de les principals ciutats, Nixon va demanar el suport de ‘la majoria silenciosa’.

Aquest mateix concepte fou adoptat pel franquisme durant els últims anys de la dictadura i els primers de la transició. Era un recurs per a menysprear els ciutadans que sortien al carrer demanant democràcia i l’amnistia dels presoners polítics, tal com ens diu en aquest article el periodista Antonio Maestre.

La majoria silenciosa era una idea que va formar part de l’anomenat franquisme sociològic. En una entrevista el 2008, José Ribas, fundador de la revista Ajoblanco, una de les publicacions emblemàtiques de l’antifranquisme, n’explicava la importància: ‘La cosa pitjor era una majoria silenciosa, el franquisme sociològic molt estès, de tal manera que rebel·lar-t’hi era molt fort i molt difícil, perquè el franquisme tenia molts adeptes. Això cal no passar-ho per alt, perquè és d’on partíem. Sigui pels plans de desenvolupament, sigui pel Seat 600, hi havia un immens franquisme sociològic que feia que allò fos més difícil, brutal. Perquè la repressió era a casa teva, a la feina, a tot arreu. Si volies trencar-ho, topaves amb la policia i amb moltíssims elements de la societat que dormia en aquesta majoria silenciosa i sinistra.’

Maestre fa aquesta reflexió: ‘El concepte de majoria silenciosa és profundament antidemocràtic. Qui l’esgrimeix en un marc de màrqueting polític assumeix que tot aquell qui calla, que es manté en silenci i no molesta ho fa per voluntat pròpia, de manera intencionada i per adherir-se als preceptes ideològics de qui rep les protestes. En aquest cas, el Partit Popular.’ Segurament per això, quan feia pocs dies que Sáenz de Santamaría s’havia apropiat la ‘majoria silenciosa’ per a restar força a la Via Catalana, el periodista Jordi Évole va respondre-li. Llegiu-ho ací: Jordi Évole, contra la majoria silenciosa de Sáenz de Santamaría.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any