Muriel Casals: ‘Òmnium va sortir de l’armari a Santa Coloma de Gramenet’

  • Entrevista a la presidenta d'Òmnium Cultural

VilaWeb
Andreu Barnils
19.09.2013 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Muriel Casals. Seixanta-set anys. Nascuda a Avinyó (Occitània). Divorciada. Una filla. Viu en un pis de propietat i condueix un Peugeot 205 o 206, no ho té clar. Parla quatre idiomes (català, castellà, francès, anglès) i pot ‘xampurrejar’ l’italià. Doctora en econòmiques per la UAB, d’on va arribar a ser vice-rectora. Professora visitant d’universitats estrangeres, ha passat temporades vivint a l’estranger, mai més d’un any. Aquesta setmana ha anat al parlament escocès a parlar del procés d’independència (1). És presidenta d’Òmnium Cultural. La conec personalment gràcies a la novaiorquesa Mary Ann Newman. És de formes suaus, molt suaus, i fins i tot quan fuig d’estudi diu coses.

Ja veig a venir que, com Carme Forcadell, també teniu el telèfon punxat per la policia espanyola. Parlem per Skype. A veure si hi ha més sort.
—Jo sóc molt ben pensada. No malfio de ningú. Tenen molta feina a fer abans de punxar l’Skype d’Òmnium. Al telèfon sí que sento sorolls estranys, és cert. Em fas sospitar que s’entretenen amb nimietats…

Sou la primera dona universitària de la vostra família.
—Sí, perquè sóc la germana gran. La meva mare va fer estudis, però no universitaris. Era mestra.

Ha arribat el moment de les dones, a Catalunya.
—El moment de les dones és sempre. Des d’aquella senyora que es deia Eva. És cert que ara les dones hem pujat a l’escenari, però sempre fent feines de servei, si t’hi fixes. Des de la societat civil. El protagonisme principal el continuen tenint els homes.

Us tornareu a presentar a la presidència d’Òmnium.
—He dit que sí, de fer un segon mandat. Sí.

I deveu estar ben feliç de com va anar la Via Catalana. 
—Per mi la Via serà el record d’uns moments emocionants, de gran felicitat. Sento felicitat i al mateix temps una mica de vertigen. Ja som caminant per uns viaranys plens de dificultats, però allò que ens espera és la llibertat, i és a prop. Tenim la sort de viure un moment crucial de la nostra història.

A la Via Catalana teníeu al costat els presidents d’ACPV i de l’Obra Cultural Balear. Els vostres homòlegs valencià i balear.
—Jo vaig ser a la plaça de Catalunya, donant la mà a la presidenta de l’ANC, Carme Forcadell. I sí, teníem al costat els presidents de l’OCB i de l’ACPV, els amics que ens recorden que la nostra nació és més ampla d’allò que serà l’estat que ara construïm.

Sou partidària de la declaració unilateral d’independència ara mateix?
—No. Però sí que penso que en cas que el parlament ho fes, seria perfectament legítim.

De fet, Sánchez Piñol diu que tant és què facin els polítics. Que el procés el porta la gent.
—No hi estic d’acord. És un procés impulsat des de baix però que necessita els polítics per a prendre la forma adient. Necessitem els polítics. És molt important què pensen i què fan. Volem empènyer-los i dir-los que els farem costat si avancen cap a on desitgem.

Voleu la consulta el 2014. No hem d’esperar el 2016.
—La consulta no pot esperar. Potser la negociació del procés de separació serà llarga; però la decisió l’hem de prendre el 2014. Ara treballem per assegurar una gran majoria.

Doncs no fa pas gaire Òmnium no era independentista.
—Com tants catalans, Òmnium era un independentista latent. El canvi ‘oficial’ va ser en un acte que vam fer a Santa Coloma de Gramenet, la tardor del 2012, quan vam sortir de l’armari. Vam expressar en paraules un sentiment molt compartit a Òmnium Cultural. Nosaltres estem molt atents a allò que pensen i diuen els nostres socis. I en aquell moment cap soci no va telefonar per queixar-se.

Òmnium no ha fet públics els comptes del Concert de la Llibertat del Camp Nou. Vau dir que serien públics.
—Evidentment que els farem públics. Però hem demanat que siguin auditats per uns tercers. Uns auditors externs. Tinc el director econòmic al meu costat i em diu que els auditors ja tenen els papers que hem enviat. En poquetes setmanes els tindran llestos. Els farem públics aleshores.

Els independentistes abans eren filòlegs. Ara són economistes, com Muriel Casals.
—Jo recordo que en el debat sobre l’estatut costava molt de trobar economistes contraris a fer passos per la separació. Des del punt de vista de l’economia, les indicacions son claríssimes: no ens convé la dependència.

A Catalunya hi ha classes extractives.
—A veure: que potser penses en els responsables –irresponsables, hauríem de dir– que han treballat en el sector financer i que han extret de l’economia més que no hi han aportat? Doncs sí, n’hi ha. Però jo no en diria classe. Diria que són uns personatges.

Imagineu aquest escenari: Catalunya lliure però no capitalista.
—Això del capitalisme i el socialisme és molt complicat, en aquests moments. Et citaré l’economista Jacint Ros i Hombravella: ‘Ara ja sabem que el segon millor sistema és el capitalista. Ens falta descobrir el primer.’ Un capitalisme domesticat no em semblaria malament.

Vau reclamar que la Caixa es mullés pel procés d’independència.
—Més que reclamar vaig dir que seria desitjable. Fins ara, que jo sàpiga, no ho han fet. Però saps què? Tampoc no han fet declaracions contràries. Ja és molt.

Després de tres-cents anys, finalment, el castellà podria deixar de ser obligat. Que l’aprengui qui vulgui. I qui no, no. Llibertat.
—Doncs d’acord. Però passa que ‘qui vulgui’ serem gairebé tots els catalans, perquè ens sembla bé de saber aquesta llengua dels nostres estimats veïns.

El castellà ha de ser oficial a la Catalunya independent.
—És un tema que no hem debatut. Òmnium no hi té una posició clara. El castellà forma part del patrimoni cultural català. Tindrà un paper en la Catalunya del futur. Però no hem pres posició sobre si ha de ser oficial o no.

Per acabar: en una Catalunya independent Òmnium no té sentit.
—No ho crec. Si fóssim en un dels paradisos terrestres, potser tindries raó. Però en una Catalunya independent continuarem tenint dificultats per a fer arribar la nostra llengua i la nostra cultura a molta gent. Fins i tot els qui no som aliens a la cultura catalana també necessitem una empenta, treure’ns la pols, i millorar la nostra qualitat cultural i lingüística.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any