09.08.2013 - 10:39
La plataforma ‘El Lluçanès és comarca’ intensifica les reivindicacions per aconseguir la condició de comarca. El motiu és el projecte de Llei de governs locals aprovat per la Generalitat i que al setembre començarà la tramitació parlamentària. Una de les portaveus i alcaldessa de Lluçà, Eva Boixadé, ha criticat a l’ACN el nou llindar de 15.000 habitants necessaris per crear una comarca que exigeix la nova llei. La plataforma troba que aquesta mesura és “desproporcionada”, i més tenint en compte que al Lluçanès la reivindicació “ja ve de lluny”. El territori està format per tretze municipis: onze d’Osona, un del Berguedà i un del Bages. En total, sumen uns 8.000 habitants.
L’any 2010 el Lluçanès ja va demanar formalment a la Generalitat poder ser constituït com una nova comarca dins el mapa català. Una de les portaveus de la plataforma ‘El Lluçanès és comarca’ i alcaldessa de Lluçà, Eva Boixadé, ha explicat a l’ACN que aquella proposta de comarcalitat, però, no ha rebut cap mena de resposta. Ara, tres anys després, des de la plataforma es mostren sorpresos i molestos a la vegada, quan s’han adonat que la Generalitat ha aprovat un projecte de Llei de governs locals amb un llindar mínim exigit de 15.000 habitants per poder ser comarca.
La reclamació de comarcalitat al Lluçanès ja ve de lluny. La plataforma ‘El Lluçanès és comarca’ va néixer ara fa 12 anys quan un informe emès per la Generalitat, descartava la possibilitat que el territori esdevingués un territori independent. Ara, amb el projecte de Llei que tira endavant l’administració, els de la plataforma veuen el moment clau per tornar a intensificar les seves demandes. Segons explica Boixadé, la reclamació no ve només de tots aquests anys, sinó que la comarca del Lluçanès “existeix des de fa molts segles, històricament tenim tot un aval a darrera”. A més, destaca, “hi ha tota una experiència de gestió intermunicipal i econòmica de la comarca, i també, darrerament, de diferents serveis que proporciona el Consorci del Lluçanès”.
Treball mancomunat
Boixadé ha explicat que en la resposta actual de la Generalitat s’al·lega “la situació de crisi” com a “entrebanc” perquè no es constitueixi la nova comarca. Amb tot, la portaveu de la plataforma assegura que el Lluçanès no generarà duplicitats administratives. Precisament, apunta el fet que el Consorci del Lluçanès ja està treballant de manera mancomunada, “una de les premisses que el nou projecte de llei reclama als territoris que vulguin esdevenir comarca”. Segons explica, “nosaltres ja fa temps que estem treballant en xarxa”.
El Consorci, ara per ara, engloba sis àrees que tenen relació amb la promoció econòmica del territori, el turisme, medi ambient, joventut, ensenyament i cultura, noves tecnologies i serveis socials.
En aquest sentit, Boixadé destaca que “no hi ha dret” que després dels esforços per establir un treball en xarxa “que funciona” als tretze municipis, “ara ens posin un llindar mínim, una xifra, per poder ser comarca, i que ens deixa fora de joc”. Des de la plataforma creuen que es tracta d’una situació “injusta” i demanen a la Generalitat que rectifiqui.
A més, no entenen perquè l’administració posa un topall “arbitrari” a la creació d’una nova comarca, “quan, en aquest cas, la reivindicació ve de baix, de la gent que vivim al territori”. Boixadé ha insistit en què “no s’entén el topall dels 15.000 habitants”, quan altres comarques rurals, com per exemple Solsona, “tot i que ells ja són comarca, tampoc sumen 15.000 habitants”. “És injust”, ha reblat l’alcaldessa.
Dotze dels tretze municipis a favor del Lluçanès
El Lluçanès engloba tretze municipis que, tot i que no tots pensen de la mateixa manera, han arribat a un ampli consens per seguir amb la demanda de comarcalitat (Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi del Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Sant Martí d’Albars, Santa Maria de Merlès i Sobremunt).
Al 2010, abans de presentar la proposta de comarcalitat a la Generalitat, dotze dels tretze municipis del Lluçanès van establir un acord municipal en què es reclamava la creació de la comarca del Lluçanès (tots menys Sant Bartomeu del Grau). D’aquests dotze, nou demanaven expressament pertànyer a la comarca. Els tres restants (Sant Feliu, Oristà i Merlès), tot i creure que era positiu la creació de la comarca ja que els seus pobles en sortien beneficiats, de moment van preferir no expressar explícitament la idea de formar-ne part.
En cas que l’administració no vulgui rectificar el topall dels 15.000 habitants, Boixadé ha proposat que es pugui crear la comarca del Lluçanès a través de la llei actual. El text que en aquests moments està vigent diu que cal que dues terceres parts del territori es mostrin a favor de la demanda. “Això, juntament amb els requisits geogràfics i històrics, ho complim”, ha reblat.
Reclamen l’oficialitat
Boixadé explica que la gent del territori “sap que el Lluçanès és comarca” i estan al cas de les reivindicacions, tot i que “potser no tant dels afers polítics”. La portaveu de la plataforma i alcaldessa de Lluçà apunta que “només cal mirar les banderes reivindicatives als balcons ,o els adhesius a la gran majoria de vehicles”. “Això vol dir alguna cosa”, ha afegit.
Des que la plataforma s’ha reactivat, ja han organitzat un concert reivindicatiu que va aplegar unes 300 persones a Prats de Lluçanès i el seu objectiu és seguir difonent la causa i explicar la nova situació en què es troba el territori amb l’aprovació del nou projecte de llei.
Un dels veïns de Lluçà, Joan Carles Solé, creu que “és una evidència” que el Lluçanès és una comarca. “Una altra cosa és que administrativament no ho siguem”, ha puntualitzat. Amb tot, Solé explica que en la seva opinió “és tracta més d’una qüestió de voluntat política i caldria que les administracions es posessin d’acord per unir els municipis en una comarca”. L’Anna Plans, una veïna de Prats de Lluçanès, també ho té clar: “No és que ho sentim, sinó que ho som, de comarca”. Plans explica que de petits, “ja creixem sabent que som una comarca”. I afegeix que ara, amb la nova llei, “caldrà apretar per tal d’aconseguir-ho, perquè tenim pressa”.
Una realitat diferent a l’osonenca
La majoria dels pobles pertanyen a la comarca d’Osona. Boixadé ha explicat que els alcaldes osonencs ja coneixen de fa temps les reivindicacions del Lluçanès. Diu que a vegades se’ls ha etiquetat de “romàntics”, però assegura que les seves demandes tot i que també responen a qüestions d’identitat, volen aconseguir “un futur just pels nostres pobles”.
L’alcaldessa ha explicat que la realitat osonenca “és molt diferent” a la del Lluçanès. Mentre que Osona està liderada per la seva capital, Vic, el Lluçanès és una comarca rural, “que s’assembla molt més a altres territoris com el Solsonès o el Berguedà”. De fet, assegura, “la ruralitat del territori és a la vegada el seu encant”. “Nosaltres tenim una altra idea de territori, ens volem gestionar nosaltres mateixos, perquè si no, sempre ens trobarem que anem a remolc d’altres polítiques, d’altres maneres de fer, i d’altres territoris”, ha explicat.
D’altra banda, un altre dels factors que ha fet reactivar la plataforma és precisament que degut a la crisi, el Consorci del Lluçanès, l’ens que gestiona tots els serveis mancomunats d’aquest territori, ha notat com els seus recursos “cada vegada van a menys”. “Si aconseguim la comarca, ens podrem gestionar nosaltres mateixos, també és una qüestió econòmica”, ha afegit Boixadé, que ha aprofitat per comparar la situació del Lluçanès amb la que viu actualment el país.
