Les deu preguntes i respostes principals de l’informe del Consell Assessor per a la Transició Nacional sobre la consulta d’independència

  • El govern ja té el document que explora totes les vies jurídiques i polítiques per a consultar els ciutadans sobre la independència

VilaWeb
Redacció
25.07.2013 - 21:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) ha lliurat al govern el primer informe dels dinou que li han estat encarregats. El document (PDF) fa propostes concretes per a la convocatòria de la consulta, a partir d’una anàlisi legal exhaustiva. És un document de 221 pàgina, signat pels tretze membres del consell. A continuació us oferim les deu preguntes i respostes bàsiques que conté.


Hi ha legitimitat per a fer una consulta sobre el futur polític de Catalunya?

Sí. L’informe presenta dades demoscòpiques segons les quals un 75% dels votants hi són favorables i presenta onze arguments de la tradició i la legislació democràtica que la justifiquen.

Què s’ha de preguntar als ciutadans?

El document presenta possibilitats diverses, però acaba recomanant una pregunta directa i única sobre la independència de Catalunya. La pregunta ha de ser redactada de la manera més neutral possible.

Quin instrument jurídic es pot usar per fer la consulta?

S’hi exposen cinc vies possibles, dins l’actual ordenament polític, que podrien servir per a fer una consulta legal. En cas que totes fracassessin per la desautorització de l’estat, el consell proposa unes eleccions plebiscitàries.

Qui votaria en la consulta?

L’informe proposa que hi votin els ciutadans de Catalunya majors de setze anys.

Quin resultat caldria obtenir-hi?

El vot de la meitat del cens més un seria un quòrum suficient i la meitat dels votants més un seria un resultat suficient.

En cas que fos necessari, com es farien unes eleccions plebiscitàries?

El president de la Generalitat no ha de menester cap permís per a convocar eleccions. Si fos el cas, els partits que ho volguessin s’hi podrien presentar amb un programa que inclogués la proclamació immediata de la independència per part del parlament. Si guanyen, el parlament votaria la independència quan s’hagués constituït.

Espanya podria impedir una declaració unilateral d’independència?

Com a recurs extrem, Espanya podria anul·lar l’autonomia o implantar un estat militar, però això ja situaria el debat en un altre nivell, no pas jurídic sinó polític. I tindria conseqüències internacionals clares. Catalunya hauria d’adreçar-se a la Unió Europea i a la comunitat internacional

Quan s’hauria de fer la consulta?

El consell proposa que es faci entre el 24 d’agost i el 31 de desembre. En cap cas no s’hauria de fer l’11 de setembre, perquè es consideraria una data tendenciosa a favor del sí. El consell opina que cal tenir en compte que el referèndum escocès és previst per al 18 de setembre. Per això considera que el referèndum català hauria de ser entre el 24 d’agost i el 18 de setembre o, si no, a final del 2014 o el 2015 per a impedir que l’afectés el resultat escocès.

Qui supervisaria l’execució de la consulta?

El consell proposa la creació d’una Sindicatura Electoral de Catalunya, responsable de la consulta.

L’informe és vinculant?

No. L’informe tan sols és consultiu, però és evident que tindrà un pes fonamental en la decisió final del govern.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any