Clam per reobrir la investigació sobre l’accident del metro de València set anys després

  • La plaça de la Mare de Déu s'ha omplert a vessar per commemorar el setè aniversari d'un dels accidents de metro més greus d'Europa

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
Redacció
03.07.2013 - 19:08

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Com cada dia 3 de cada mes des de fa set anys, a partir de les set del vespre, familiars, veïns, amics i milers de ciutadans s’apleguen a la plaça de la Mare de Déu de València per exigir que es torni a obrir la investigació. Set anys després, les famílies de les víctimes continuen exigint les mateixes respostes que aleshores: què va passar, per què hi va haver el descarrilament, qui pensa respondre’n. Durant molt de temps les víctimes han estat soles, i han topat amb l’opacitat del govern i un silenci majoritari. Aquests últims mesos el cas s’ha revifat, amb més revelacions, i la societat valenciana s’ha tornat a mobilitzar.

L’acte ha comptat amb la intervenció d’una portaveu de l’AV3J, Rosa Garrote, que ha llegit un text en què ha agraït la presència multitudinària però alhora ha recordat concentracions passades en què només s’hi aplegaven centenars de persones. ‘Si no haguéssim tingut el suport d’aquestes 200-300 persones que ens han acompanyat durant les 78 concentracions, mai hauria arribat la concentració 79 en què tots vosaltres vareu inundar aquesta plaça i els carrers que l’envolten per dir-nos que ja no estem sols’, ha recordat.

Les seves paraules han estat interrompudes pels presents amb crits de ‘govern dimissió’, ‘sí que es pot, sí que es pot’ o ‘justícia’. Nombrosos manifestants portaven pancartes amb aquesta consigna: ‘Justícia!’

L’associació ha rememorat els 7 anys de lluita per ‘buscar les veritables causes de l’accident’ i ha tingut també un record per aquells familiars que es varen allunyar de l’AV3J ‘per poder seguir amb les seves vides, els comprenc perfectament, és impossible tancar la fase de dol, si contínuament has de reviure aquest dolor’, ha reconegut Garrote.

‘I per descomptat, a la nostra presidenta, que va assumir el càrrec per vocació, i el manté gairebé per obligació, perquè ho fa tan bé, que no li deixem que marxi. A Beatriz ja la coneixeu perquè és la cara de l’associació. Ho ha estat durant aquests últims 5 anys, des que recollís el testimoni del primer president, Enric, que va tenir la valentia i el coratge d’assumir aquest càrrec durant els inicis de l’Associació. Anys veritablement durs perquè el dolor era molt recent’, ha continuat el text.

L’AV3J ha recordat com unes 20 ó 25 famílies varen començar ‘la recerca de la veritat’ i que ‘avui som… quants? 5.000? 6.000 persones? Segur que moltes més, i aquest moment ha estat possible gràcies al treball de tots i totes’, ha agraït la portaveu de l’associació.

La concentració ha comptat amb la participació d’escriptors com Ferran Torrent o Alfons Cervera i de músics com Miquel Gil o Pau Alabajos, que han ofert la seva col·laboració amb l’AV3J.

Sense respostes ni responsables

La comissió investigadora va tancar-se sense assenyalar cap responsable polític ni tècnic d’aquella tragèdia. En cap moment no es va tenir en compte cap altra causa sinó l’excés de velocitat i se’n va atribuir la responsabilitat al conductor, que s’havia mort en l’accident. El president Francisco Camps no es va dignar mai a rebre els representants de l’Associació de Víctimes del Metro i durant tot aquest temps l’entitat ha palesat l’opacitat del govern i la manca d’una investigació seriosa del cas. De fet, uns quants mitjans han anat publicant declaracions de testimonis que han donat informacions noves. Per exemple, l’enginyer encarregat per la Generalitat d’analitzar les causes de l’accident assegurava l’any passat que si hi hagués hagut la senyalització mínima de qualsevol línia l’accident no hauria passat. També, fa més d’un any, es publicava que Ferrocarrils de la Generalitat havia fet pressió sobre els tècnics perquè amaguessin deficiències o negligències. Una informació que va ser ampliada en el reportatge de Jordi Évole en el programa ‘Salvados’ de la Sexta, on l’ex-cap de seguretat de FGV explicava que l’empresa havia adoctrinat els treballadors amb vista a la comissió parlamentària sobre l’accident:

En aquell reportatge, familiars de les víctimes del metro denunciaven que Juan Cotino, actual president de les Corts Valencianes, havia provat de comprar-los. En el programa, Cotino es va negar a respondre cap pregunta sobre l’accident del metro:

L’emissió d’aquest reportatge i del documental ‘0 responsables‘ han contribuït en gran mesura a fer que es torni a parlar de l’accident i de la manca de respostes. Arran del reportatge, per exemple, la fiscalia va decidir d’investigar si hi havia hagut fals testimoni en la comissió d’investigació i l’oposició va tornar a demanar explicacions, tot i que el govern manté que sempre va actuar correctament i no sembla tenir cap intenció de reobrir el cas ni d’assumir cap responsabilitat. 

El creixement de la indignació de la societat s’ha fet palès en les convocatòries del dia 3 de cada mes a la plaça de la Mare de Déu: si durant anys s’hi concentraven unes quantes desenes de ciutadans, aquests últims mesos la plaça s’ha omplert amb milers.

Tot seguit recuperem els capítols que s’han emès fins ara de la sèrie documental ‘0 responsables’:

Capítol 1:

Capítol 2:

Capítol 3:

Capítol 4:

Capítol 5:

Enllaços
Array
Array

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any