09.06.2013 - 06:00
Els socis de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) han votat aquest dissabte en 115 col·legis electoralsrepartits arreu del territori per triar els setanta-cinc membres del secretariat nacional, dels quals vint-i-cinc són representants nacionals i cinquanta, territorials. Els resultats provisionals dels comicis se sabran avui, i els definitius es proclamaran el dimecres 12 de juny, després d’un període reglamentari per a presentar-hi reclamacions. Finalment, el dissabte 15 de juny es farà la primera reunió del nou secretariat que haurà d’escollir la presidència.
L’ANC ha crescut aquest últim any fins a gairebé quinze mil membres, un creixement que ha anat acompanyat, tanmateix, d’un període de crisis i enfrontaments interns a la direcció que van forçar a ajornar les eleccions. Finalment, aquest cap de setmana s’ha decidit qui seran els responsables d’empènyer l’entitat en aquest període tan compromès que portarà al 2014.
Impugnacions resoltes
Per resoldre els conflictes que encallaven el procés de renovació de la cúpula de l’ANC es va establir un arbitratge extern, que aquesta setmana va decidir d’acreditar totes les candidatures presentades. La decisió, que retorna al procés electoral els candidats que n’havien estat expulsats inicialment, pretenia posar els fonaments perquè la nova cúpula comenci en un ambient de pau.
Les impugnacions van ser presentades per uns quants socis contra alguns candidats. Els motius eren qüestions de forma i el fet de considerar que alguns dels qui es presentaven eren investigats en una auditoria sobre la gestió econòmica de l’assemblea fundacional al Palau Sant Jordi. La junta electoral de l’entitat va fer seves les conclusions de l’arbitratge extern i va validar les candidatures.
Tensions i visions divergents
El conflicte viscut a la cúpula de l’ANC no és diferent dels habituals en la societat civil del nostre país. S’hi barregen factors diversos: enemistats personals, interessos ideològics, model de gestió, estratègia política i ambicions personals, entre més. En el cas de l’ANC, les tensions han esbossat tres espais poc definits i amb fronteres difuses. Un que posa èmfasi en les accions per a ampliar la majoria social independentista abans d’exigir la consulta, les eleccions plebiscitàries o la proclamació al parlament; un altre que considera que cal prémer l’accelerador perquè la situació social és extrema, arran de la crisi econòmica; i un tercer espai que cerca l’equilibri entre aquests dos.
El lideratge de Carme Forcadell
La presidenta actual de l’ANC, Carme Forcadell, es tornava a presentar a les eleccions, sense vincular-se a cap sector. Forcadell ha estat la cara visible de l’entitat des d’abans de la gran manifestació de l’Onze de Setembre passat i ha anat consolidant el lideratge externament. Amb aquesta força exterior, Forcadell no n’ha tingut prou per a cohesionar l’entitat internament. El caràcter assembleari no ho facilitava i la transversalitat del secretariat nacional no s’ha traduït en cohesió col·lectiva. Sigui com vulgui, la presència pública sembla que li pot assegurar la reelecció per a la nova etapa.
