03.06.2013 - 15:07
El príncep espanyol Felipe de Borbó i el ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, han defensat que calia respectar ‘les regles del joc’ que marca la constitució espanyola. Felipe ha alertat sobre les conseqüències de la inseguretat jurídica en els inversors, les multinacionals i la comunitat internacional. Ha estat a Girona, durant la inauguració del primer congrés sobre seguretat jurídica i democràcia. Per la seva banda, Gallardón ha dit que es podia debatre el contingut de la constitució, però ‘no violentar-la ni canviar-la unilateralment’. Aquestes reflexions han arribat després de la intervenció del batlle de Girona, Carles Puigdemont, que havia aprofitat l’acte per subratllar la necessitat de Catalunya de poder decidir lliurement el seu futur.
‘Respecte a les regles del joc’
Felipe de Borbó ha estat l’encarregat de cloure els parlaments d’inauguració del congrés. Ha afirmat que la seguretat jurídica naixia ‘d’una voluntat d’estabilitat i respecte a les regles del joc’, i que la defensa d’aquest concepte era allò que permetia avançar una societat no només social, sinó també política i econòmicament.
Ha recordat que la seguretat jurídica tenia un doble destinatari. ‘Per una banda, els mateixos ciutadans de cada estat, que demanden i precisen un marge de certesa que els permeti prendre decisions. Per una altra banda, els inversors, les empreses multinacionals i la comunitat internacional en el seu conjunt, que avaluen minuciosament la seguretat jurídica per establir el grau de confiança que els hi mereix cada país’.
Felipe ha subratllat la importància del congrés, i la necessitat d’extreure’n unes conclusions que permetin reforçar no només la seguretat jurídica sinó també les relacions entre els països. ‘Des d’un entorn construït sobre els valors fonamentals de la democràcia, el respecte i la col·laboració mútua, afrontarem els nous desafiaments amb més força’, ha conclòs.
‘El dret de poder decidir lliurement el futur’
El batlle de Girona, Carles Puigdemont, ha aprofitat el congrés per reivindicar la necessitat d’una consulta que permeti a Catalunya decidir el seu futur. Durant l’acte d’inauguració, i després d’unes paraules en què ha agraït als organitzadors que hagin escollit Girona com a escenari del congrés, ha donat al seu discurs un marcat to polític de revindicació: ‘Com a poble i com a nació, sentim la necessitat d’una certa radicalitat democràtica. Que és aquella que assegura jurídicament, als pobles que hi aspiren, el seu dret de poder decidir lliurement el seu futur’.
No havien passat ni cinc minuts que les seves paraules ja obtenien resposta. El ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, que l’ha precedit al faristol, ha anat tenyint el seu discurs de clares referències a la necessitat de respectar la norma marc de l’estat: la constitució espanyola.
D’entrada, Gallardón s’ha remuntat dos segles enrere per recordar com va ser el procés d’independència de les colònies sud-americanes. Un procés que, al seu parer, ha permès ‘d’enriquir les relacions’ entre l’estat i els nous països. Però un procés -també ha recordat- emparat en la ‘constitució del 1812 i en la voluntat d’estendre les llibertats als dos hemisferis’.
‘Debatudes, però no violentades’
El ministre de Justícia ha subratllat que, actualment, l’estat espanyol es regia per un ordenament -la constitució del 1978- que li proporciona ‘seguretat jurídica’. ‘La constitució del 1978 proclama la voluntat de consolidar un estat de dret que asseguri l’imperi de la llei.’
Ha estat en aquest punt quan ha donat una resposta velada a les paraules del batlle de Girona. Gallardón ha recordat que l’ordenament jurídic espanyol, basat en la constitució, enfortia ‘un model de convivència construït des del consens’. I que, perquè això fos així, calia ‘respectar les regles del joc’ que ‘poden ser debatudes però mai violentades ni modificades unilateralment’.
El congrés sobre Seguretat Jurídica i Democràcia a Iberoamèrica
Des d’avui i fins dimecres, més de 300 juristes es donen cita a l’Auditori-Palau de Congressos de Girona. S’hi celebra el I Congrés Biennal sobre Seguretat Jurídica i Democràcia a Iberoamèrica. Les ponències i tallers, coorganitzats pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i la Universitat de Girona (UdG), han de servir per veure com la fortalesa del sistema jurídic contribueix a fer sòlides les democràcies, l’economia i la societat dels diferents estats i països.
El I Congrés Biennal sobre Seguretat Jurídica i Democràcia a Iberoamèrica continua fins dimecres. Entre els ponents que passaran per l’Auditori en els propers dies destaca la presència de diversos expresidents d’estats iberoamericans, com l’ex-president espanyol José Luís Rodríguez Zapatero o l’ex-president de la República Dominicana, Leonel Antonio Fernández, així com l’ex-president de l’Assemblea General de Nacions Unides, Didier Opertti.
