03.06.2013 - 06:00
El doctor Islam Krasniqi és kossovès, i té la doble ciutadania albanesa. Això li ha permès de ser aquests dies a Barcelona per a assistir al congrés europeu d’anestesiologia, en què participen sis mil professionals de molts estats. Els col·legues del doctor Krasniqi, una vintena de metges kossovesos, no l’han pogut acompanyar perquè el govern espanyol els obligava a tenir un visat que després els ha denegat. En aquesta entrevista a VilaWeb, Krasniqi es declara sorprès i indignat, i recorda que en el congrés europeu que es va fer a Madrid fa dos anys els metges kossovesos hi van poder anar sense cap dificultat.
Krasniqi ha estat acompanyat, des del començament del congrés, dissabte, de Jaume Canet, el cap d’anestèsia de l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona i membre del comitè organitzador. Divendres Canet explicava a VilaWeb les gestions que va fer l’organització i la Societat Europea d’Anestesiologia amb l’ambaixada espanyola a Skopje (Macedònia) perquè els metges kossovesos poguessin participar en el congrés. L’ambaixada va donar-los aquesta resposta: com que Espanya no reconeix Kossove, no permet d’entrar els seus ciutadans si no és en casos extraordinaris, com quan hi ha un motiu humanitari, per interès d’Espanya o per compliment d’algun assumpte oficial. La resposta de l’ambaixada als metges quan van tramitar els visats va ser el silenci.
—Què els va passar, al anestesistes que havien de venir a Barcelona?
—Volíem participar en el congrés, tal com hem fet cada any, tal com vam fer l’any passat a París, i abans a Madrid. Però enguany l’ambaixada d’Espanya no ha donat el visat als companys de Kossove. I eren vint doctors que havien fet la petició del visat. Però no van tenir resposta. I no van poder venir perquè la resposta fou el silenci. Sóc president de la societat d’anestesiologia de Kossove i tinc la doble nacionalitat albanesa. A mi no em calia aquest visat que demanaven als altres, i he vingut pel meu compte. Solament jo. Els altres no han pogut venir.
—Què els va dir l’ambaixada espanyola a Skopje?
—La resposta era que no tenien informació sobre els visats. Que esperaven que el govern espanyol els donés alguna resposta sobre la petició de visat. No hi ha hagut cap informació fins ara. No hem tingut cap explicació del motiu pel qual no els han donat el visat.
—El doctor Canet va fer gestions a l’ambaixada de Skopje i li van dir que no concedien el visat als metges perquè no complien els requisits que imposava Espanya.
—Fèiem la petició simplement per venir al congrés europeu d’anestesiologia, que és una raó ben normal. No hi havia cap més raó per a exposar quan van demanar el visat. I l’ambaixada va dir que s’esperessin. Però no va donar cap informació. Després ens va arribar que Espanya havia deixat de concedir el visat als ciutadans de Kossove des del gener fins ara. Vam anar a parlar amb els organitzadors del congrés i ens van dir que es posarien en contacte amb l’ambaixada espanyola a Skopje. I ho van fer, però no n’hem tingut cap resposta.
—Heu tingut mai cap problema per entrar en cap altre país des del 2008?
—És la primera vegada que ens hem trobat blocats. Mai no se’ns havia denegat el permís d’entrar enlloc. Mireu, tots són doctors que tenen programes propis, que tots treballen en hospitals de Pristina i de més llocs de Kossove, i hem anat a quatre congressos, en nivells diversos, en comitès i subcomitès, de la societat europea d’anestesiologia. Perquè nosaltres som part d’Europa. I complim totes les directrius que ens marca la societat europea en tots els hospitals, tant si és a Espanya, com a Itàlia o allà on siguin. Per tant, el fet de no poder assistir a aquest congrés ens confon i no hi trobem raons.
—I no era pas la primera vegada que veníeu a l’estat espanyol.
—No, era la segona vegada. La primera fou fa un parell d’anys, quan el congrés de la societat europea d’anestesiologia es va organitzar a Madrid, i aleshores no vam tenir entrebancs per anar-ho. Però aquesta vegada, per venir a Barcelona, ens han barrat el pas.
—Què ha implicat per als doctors que havien de venir?
—Tots els qui havien de venir havien pagat mil cinc-cents euros per al viatge, l’allotjament i la participació en el congrés.
—Heu presentat cap queixa?
—No encara, perquè esperàvem fins a l’últim dia per rebre una resposta. Quan torni em queixaré a l’ambaixada espanyola i parlaré amb els responsables de la societat europea d’anestesiologia i escriuré un informe al president. Perquè no és bo per a nosaltres, que som part d’Europa, que se’ns impedeixi de participar-hi.
—Ho fareu saber al govern de Kossove?
—Veurem què podem fer amb el govern de Kossove, i també a Brussel·les. Perquè Kossove no és reconegut per Grècia, però hi podem anar; l’estat de Kossove no és reconegut per Romania, però hi podem anar. I aquí, no. Per tant, aquesta situació és ridícula.
—Penseu que hi té a veure la situació entre Catalunya i Espanya, i el paral·lelisme que hi pugui haver amb la independència de Kossove?
—He sentit dir coses sobre el paral·lelisme entre Kossove i Catalunya, però no hi entenc gaire, en política. Jo treballo centrat en la medicina. Podria ser una raó, no ho sé.
