30.04.2013 - 06:00
Inspirant-se en l’article ‘Ens calen cançons d’ara’ de Lluís Serrahima, considerat el començament de la Nova Cançó (1959), el cantant barceloní Jordi Montañez ha enllestit el segon disc, ‘Cançons d’ara’ (Més de Mil), que veurà la llum el 31 de maig. Avui, però, ja podeu escoltar-ne un avançament: a VilaWeb us oferim dues de les cançons que formen part del disc, ‘Mare’ i ‘Cançó necessària’.
‘Mare’, que serà el senzill del disc, és dedicada ‘a les mares treballadores que van néixer entre final dels 50 i principi del 60, que és la generació de les nostres mares’, explica Montañez. L’altra cançó fa referència al projecte La cançó necessària, que reivindica la cançó popular i compromesa i del qual formen part els cantants Cesk Freixas, Pau Alabajos, Meritxell Gené, Andreu Valor, Josep Romeu i Jordi Montañez mateix. El músic explica que va compondre ‘Cançó necessària’ després d’anar a un concert de Raimon i que li serveix per a ‘reivindicar la vigència de la seva paraula en els nostres dies’.
El nou disc de Jordi Montañez es finança a través del micromecenatge. I és també per aquesta via que es poden adquirir les entrades per al concert de presentació, que es farà el 31 de maig al C.A.T. de Gràcia (Barcelona).
Heus ací la lletra de les dues cançons que us avancem:
Mare
Cansada d’esperar sempre un demà
no vas viure el present que t’era intangible
pintant les parets.
Migdies asseguda al sofà
esperant el cafè i la merda de sempre,
esvaint-se el temps.
I no, no hi ha esperances.
Mare, crido el teu nom, germina la terra.
Mare, som el teu cos, regales la vida.
Mare.
Educada amb la creu sobre del cap
vas témer l’infern, et senties culpable
de no creure en ells.
Vas creure que el pitjor és la soledat;
la por, els turments, la rutina insalvable
et van fer ser una més.
I no, no hi ha miracles.
Mare, crido el teu nom, germina la terra.
Mare, som el teu cos, regales la vida.
Mare.
Crescuda enmig de barris marginals,
tocant al Carmel, buscaves un príncep
o un palau al cel.
Mare, pren la cançó, convoca el futur
que dugui el teu nom escrit als seus ulls!
Mare, crido el teu nom, germina la terra.
Mare, som el teu cos, regales la vida.
Mare, sento els teus plors com un himne en l’aire.
Mare de terra i d’amor.
Mare, la primavera tornarà
amb la paraula llibertat.
Mare, sento els teus plors.
Cançó necessària
Que cantin, que ballin, que diguin, que no tinguin por.
Aquesta vergonya que portem al cos!
Que es moguin, que pensin, que siguin el batec del món,
una esperança amarada al cor.
I encara ens calen revolucionaris
dels nostres dies, que encenguin la nit,
d’aquests temps nostres que estan morint.
I encara falten revolucionàries
cridant futur, que siguin els pits
nodrint la vida amb el seu present
i el mateix anhel que us cantem avui.
Que es plantin, que lluitin i estimin, que diguin que no,
que trenquin silencis i murs de presons.
Que plorin, sentin i cantin la veu de la gent,
que afrontin tempestes amb la cara al vent.
I encara ens calen revolucionaris
dels nostres dies, que encenguin la nit,
d’aquests temps nostres que estan morint.
I encara falten revolucionàries
cridant futur, que siguin els pits
nodrint la vida amb el seu present
i el mateix anhel que cantaven ahir.
Avui com ahir.
