26.04.2013 - 00:00
Als centres educatius, cada avaluació i cada any es reflexiona entre el professorat sobre el funcionament del centre, dels grups d’alumnes, dels resultats acadèmics… tant als departaments com als claustres o comissions. També es fan reflexions a les tutories amb les famílies i a les tutories amb els alumnes. Es preveuen actuacions per part dels pares i mares, i reflexions i estratègies per a millorar per part dels alumnes.
Es fan propostes i plans d’actuació als centres, per tal que millore el sistema educatiu i que milloren els resultats. Es busquen recursos per a implicar els alumnes i que li troben sentit a allò que han d’estudiar i aprendre. També s’incideix molt en tots els aspectes de convivència que suposen la formació dels alumnes com a ciutadans i persones.
És sorprenent que tenint tots aquests instruments en funcionament, va i ara s’inventen una nova ordre que mana el que ja està fent-se, duplicant tasques i omplint els centres de més burocràcia. I és clar que mentre mestres i professors s’ocupen de tanta paperassa, no fan el que els és més propi: educar els alumnes.
Però és que és una bona manera d’estalviar i no dedicar a cada centre els diners que calen, amb l’excusa d’haver o no haver presentat i/o aprovat el Pla que es demana als centres educatius.
Aquest Pla suposa augmentar l’horari de treball dels docents sense cap reconeixement, a costa de l’acomiadament de milers de companys i companyes que es queden al carrer per les retallades. I a més a més justifica l’augment de la subvenció als centres privats que ho sol·liciten. Dóna eines de classificació dels centres educatius segons certs criteris (de resultats?). I amb aquesta classificació aporten una competitivitat entre centres que no afavoreix gens la bona convivència de la comunitat educativa. I tots i totes sabem que les classificacions varien molt segons els criteris que s’apliquen, i segons què volem prioritzar.
Sense anar més lluny, la premsa ha destacat molt els famosos informes PISA, parlant dels mediocres resultats a l’Estat espanyol en matèries com llengua o matemàtiques, però s’oblidaren d’airejar que l’educació a Espanya destacava per la cohesió i per l’avanç que havia experimentat en les últimes dècades. Però ves per on, resulta que els informes PISA estan elaborats per institucions econòmiques, no pedagògiques. (Mayor Zaragoza). I és així com volen dur-nos en educació cap a la vessant mercantilista. Però l’educació no és una empresa, ni un negoci (per a alguns potser si). L’educació és un bé social i no es pot mesurar en termes econòmics. La UNESCO, institució reconeguda a tot el món, diu: ‘Educar és contribuir a la formació de persones lliures i responsables.’
El País Valencià ocupa el tretzè lloc en inversió educativa, 4.373.06 euros per alumne, davant la que més inverteix: el País Basc amb 6-576.80 euros. És casualitat que siga Euskadi l’autonomia amb menys fracàs escolar?
Potser podrien estalviar-se molts diners deixant de fer plans poc viables i efectius i invertint on toca: EN TOTS ELS CENTRES PÚBLICS DEL PAÍS VALENCIÀ.
Perquè els autèntics guanyadors no competeixen, sinó que cooperen.
