Estudiant el cervell

En les darreres dues dècades els avenços de la neurociència han estat espectaculars i cada vegada som més a prop d’entendre el llenguatge del nostre cervell. Això és així gràcies als avenços tècnics i metodològics, però sobretot a nous enfocaments en els dissenys experimentals. Els avenços en el coneixement sobre el funcionament bàsic del cervell estan guiant el desenvolupament d’eines terapèutiques cada vegada més sofisticades per curar o almenys alleujar els símptomes de malalties neurològiques i trastorns psiquiàtrics. No obstant això, aquests avenços no estan exempts de riscos i comporten dilemes ètics als quals la societat ha de donar resposta.

Descodificant el cervell

Les eines amb què compten actualment els neurocientífics permeten plantejar-se reptes que fa només dues dècades eren pura ciència-ficció. Som cada vegada més prop d’aconseguir objectius com ‘llegir la ment’ o fins i tot ‘manipular-la’. Tot i que encara som lluny de desxifrar els pensaments o records més complexos d’una persona, els avenços experimentats en els últims anys són espectaculars. El creixent increment en la sensibilitat de les tècniques de neuroimatge, combinat amb el desenvolupament de tècniques cada vegada més sofisticades de modelatge computacional (la neurociència computacional hi ha experimentant una ràpida expansió), està fent real aquesta possibilitat. En els darrers cinc anys s’han publicat diversos estudis en què es ‘descodifiquen’, mitjançant un ordinador dotat amb el programari adequat, les imatges (tant de fixes com en moviment) que veu una persona, a partir de l’enregistrament de la seua activitat cerebral en el moment en què està observant-les. Per a això prèviament s’ha ‘ensinistrat’ l’ordinador a relacionar els patrons d’activació de l’escorça visual de diversos subjectes, obtinguts amb ressonància magnètica funcional (fMRI, de l’anglès ‘functional Magnetic Resonance Imaging’), amb les distintes imatges que els produeixen. A posteriori, l’ordinador és capaç de reproduir les imatges noves que està veient un subjecte ‘llegint’ el patró d’activació de la seua escorça visual mostrat per la fMRI. De moment les imatges tenen poca definició però ens permeten destriar si el subjecte veu una persona parlant, un paisatge o un text. Com a dada curiosa, ben sovint apareixen textos superposats a les imatges que no es troben en el vídeo original mostrat al subjecte. L’origen d’aquestes paraules és incert, probablement només són ‘soroll’ a causa de les limitacions metodològiques, però és suggeridor pensar que tal vegada en l’escorça visual del subjecte s’estan representant, ‘visualitzant’, les paraules que conformen els seus pensaments. Seríem en aquest cas més prop de, literalment, «llegir el pensament».

Altres estudis semblants s’han centrat en l’audició i el llenguatge. En aquest cas l’ordinador és capaç de ‘descodificar’ les ones cerebrals, captades mitjançant elèctrodes, per reproduir les paraules que escolta una persona. Algunes investigacions han anat més enllà i han estat capaces de detectar si un record és verdader o fals, o de ‘saber’ la decisió que prendrà una persona (si prem un botó situat a la dreta o a l’esquerra) uns pocs segons abans que ell o ella siga conscient d’haver-la pres. Els resultats d’aquest últim experiment dut a terme pel grup del doctor John Dylan Haynes suggereixen que la sensació de control conscient dels nostres actes podria no ser més que una il·lusió i que gran part de les decisions (si no totes) les pren el nostre cervell abans que en siguem conscients. Això no fa més que confirmar un fet que els neurocientífics defensen des de fa dècades: «som el nostre cervell». Els éssers humans tendim a pensar sobre la nostra essència de manera dualista: pensem en un ‘jo conscient’ que habita un cos que ‘posseeix’ un cervell. La neurociència aporta dades en favor de la identitat entre el ‘jo’ i el cervell, dades que fan trontollar algunes idees molt arrelades sobre la consciència (que podria no ser el subjecte de l’acció sinó un mer observador), el raonament, la presa de decisions i en última instància, la moralitat i el lliure albir.

Precisament la investigació sobre els mecanismes neurals implicats en la presa de decisions ha avançat molt en aquests últims anys fins al punt d’haver emergit com una nova disciplina dins de les neurociències (i de l’economia): la neuroeconomia. La neuroeconomia estudia el cervell humà mentre pren decisions de caràcter econòmic. Per això, per exemple, els investigadors enregistren l’activitat cerebral mitjançant tècniques de neuroimatge o electroencefalografia mentre els subjectes experimentals participen en jocs en què han de prendre decisions que comporten pèrdues o guanys econòmics (com per exemple, el joc conegut com «de l’ultimàtum»). Els resultats d’aquests estudis han posat de manifest la gran influència que les emocions tenen en les nostres decisions. Quan entren en conflicte raó i emoció, en les persones sanes l’emoció guia la decisió. L’enorme interès per aquest tipus d’investigació és fàcil d’entendre si pensem en les possibles aplicacions en l’àmbit del màrqueting. De fet, ha sorgit una disciplina aplicada molt relacionada amb l’anterior: el neuromàrqueting, que estudia els efectes de la publicitat i altres accions de propaganda sobre el cervell humà amb la intenció de poder arribar a predir i manipular la conducta del consumidor.

Llig l’article sencer a la web de Mètode.

Ester Desfilis. Àrea de Psicobiologia, Departament de Medicina Experimen­tal. Universitat de Lleida (UdL).

Enllaços
Array