02.04.2013 - 06:00
Avui arriba a les llibreries la versió catalana de la darrera novel·la d’Albert Sánchez Piñol, ‘Victus‘ (la Campana), que originàriament va escriure en espanyol. Narra la guerra de Successió i sobretot el setge de Barcelona que s’acaba amb la derrota de l’11 de setembre de 1714. L’autor se serveix de la història de Martí Zuviria, un jove enginyer militar barceloní, format a França, especialista en la construcció de fortificacions. La traducció és de Xavier Pàmies, que fa poques setmanes que va avançar a VilaWeb algunes de les solucions lingüístiques que ha emprat.
En espanyol i en sis mesos, ‘Victus’ ja ha exhaurit sis edicions, és a dir, més de 100.000 exemplars venuts. Caldrà veure quants lectors s’han esperat a llegir la novel·la d’Albert Sánchez Piñol en català.
Sobre la traducció, explicava Xavier Pàmies a VilaWeb: ‘Naturalment, traduir “Victus” era molt més fàcil que no pas traduir novel·la anglesa del segle XIX, però tenia dues dificultats importants que calia salvar: per una banda, trobar-hi el to, entre col·loquial i vulgar, que fa servir Sánchez Piñol, per al català. I, alhora, calia respectar el to d’època que té “Victus” i que Sánchez Piñol devia agafar del dietari de Castellví, d’aquells fragments gairebé literals que incorpora a la novel·la. Perquè avui no s’escriu d’aquesta manera. Per aconseguir aquest to d’època, sí que et diré que vaig consultar el “Calaix de sastre” del Baró de Maldà, que coincideix amb l’època en què el protagonista de “Victus”, Martí Zuviría, va escriure les memòries, que és al final del segle XVIII. Quant al to, entre col·loquial i vulgar, vaig anar confeccionant una llista, de quatre-centes a cinc-centes entrades de propostes o solucions concretes a la traducció. Acostumo a treballar d’aquesta manera. I vaig posar la llista a consideració d’Albert Sánchez Piñol i també de l’editorial, de manera que van poder fer un seguiment de la traducció.’ Xavier Pàmies ens ofereix una trentena d’exemples de solucions:
–apiolar: liquidar ‘matar’ (460; descarto ‘pelar’ perquè l’he fet servir poc més amunt traduint un altre verb sinònim).
–azotar: a. la lengua: picar la cresta ‘renyar’ (563).
–bandido: un b. de postas y caminos: un saltejador de postes i camins (una ocurrència en cat. i una en cast. al Google; ho trio perquè just a continuació tradueixo ‘forajido’ per ‘bandoler’ i l’opció ‘bandit’ s’hi mossegaria) (398).
–barahúnda: eixordadissa (499, 585; opció: ‘fragor’, però ja s’ha fet servir traduint ‘fragor’ cast. mateix i algun altre terme).
–barriobajero: bast (acc. 3 DRAE) (212).
–bicharraco: canalla (403).
–bizarro: ardit (adj.) (279).
–blandengue: fluix (opcions: ‘mitja tita’, ‘mitja merda’) (60, 197 definint ‘figa tova’, cf. ‘figa blana’ a l’Alcover-Moll).
–bravucón: perdonavides (125).
–bulto: escurrir el b.: esmunyir-se (opció: ‘fugir d’estudi’) (269); fotre el camp ‘fugir’ (523) / (tirar) a b.: (tirar) sense engaltar (520, 568).
–cazurro: cabut (350, trad. lliure, v. context).
–chucherías: quinquilleria (amb el sentit de ‘bagatel·les’ utilitzat en textos antics, incloent-hi el baró de Maldà) (53).
–chulapón: bufat ‘vanitós, petulant’ (287).
–chupaletras: lletrut (364).
–desangelado: sense encís (Madrid, 248).
–dinerito: un d.: uns calerons (314, 320) / el d.: els calés (319).
–mariposón: cursi (opcions: ‘carrincló’, ‘quico’) (14)
–mercachifle: mercader (que en cat. ja s’utilitza normalment en sentit despectiu, més que en cast.) (321).
–mochales: tocat de l’ala (111).
–paisanaje: el p. catalán: la població catalana ‘el conjunt d’habitants de Catalunya’ (403, 407) / el poble català (597).
–pájaro: bergant (151, 222) / paio (463).
–pajarraco: gat vell (‘hombre disimulado y astuto’, acc. 2 DRAE) (104) / element ‘subjecte, individu’ (460).
–picolisto: mestretites (166).
–pueblucho: poble de mala mort (144, 151, 410).
–redomado: rematat (imbècil, 213).
–sopa: s. boba: sopes de pobre (554)
–tacha: sin t.: d’una peça (heroi, guerrer, 564 [dues vegades]).
–verdulería: olla de grills (fig.) (320).
–zalamería: falagueria (256).
–zorro: z. listo: gat vell (345).
