21.03.2013 - 18:35
El director de la Fundació CatDem, Agustí Colomines, ha dimitit amb una carta a la web de l’entitat vinculada a Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). Segons explica a la carta, Colomines dimiteix de comú acord amb el president Artur Mas i a partir del dia 1 d’abril d’enguany renunciarà a la direcció de la fundació per retornar a l’activitat acadèmica a la Universitat de Barcelona. Colomines ha recalcat que seguirà treballant al servei del president Mas i a favor del procés sobiranista.
La decisió de Colomines arriba un dia després que publiqués una editorial crítica amb ERC, acusant-la de ser la responsable de les divergències entre els socis de la federació de CiU per ‘no estar a l’altura de les circumstàncies i actuar amb un partidisme excessiu’. ‘Les divergències entre els socis de la federació cada vegada són més notòries, sobretot perquè el soci ‘necessari’ no sap estar a l’altura de les circumstàncies i actua amb un partidisme excessiu’ com a conseqüència del rol que juga després de les eleccions autonòmiques, sostenia l’editorial de la fundació.
Colomines estava al capdavant de la direcció de CatDem des del 2007 i en la carta de renúncia afirma que ha estat un ‘privilegi poder col·laborar’ amb Mas i poder ‘bastir la reconversió d’una fundació política clàssica en un laboratori d’idees obert, transversal, internacionalitzat i vinculat al món universitari des de l’interdisciplinarietat’.
L’encara director de CatDem assegura que la seva decisió no suposa un ‘adéu’. ‘És tan sols un punt i seguit a la meva manera d’entendre el compromís intel·lectual amb la política i el país’, considera Colomines. Afirma també que des de la càtedra a la UB formaran ‘els futurs dirigents polítics, socials i cívics’ de Catalunya.
Us oferim la carta de comiat de Colomines:
‘Benvolguts amics i amigues,
Arriba un moment a la vida que creus que has de canviar. Doncs bé, de comú acord amb el MHP Artur Mas, a partir del dia 1 d’abril d’enguany renunciaré a la direcció de la Fundació CatDem per retornar a la meva activitat acadèmica a la Universitat de Barcelona en el marc de la Càtedra Josep Termes de Lideratge, Ciutadania i Identitats.
Com bé sabeu, el projecte de la Casa Gran del Catalanisme va arrencar amb la conferència del mateix president, per bé que aleshores era tan sols cap de l’oposició, del 20 de novembre del 2007. Han estat uns anys importants, sobretot perquè m’han permès viure de prop el procés de renovació política del catalanisme en un moment de gran transcendència i en què la sobiranització de Catalunya és un fet. Observar els canvis de llenguatge i d’expectatives del catalanisme majoritari, fins al punt d’abraçar el sobiranisme sense cap mena de complex i, alhora, ser-ne protagonista, m’ha fet créixer com a persona i com a acadèmic. Ha estat un privilegi poder col·laborar amb l’actual president de la Generalitat, així com poder bastir la reconversió —es podria dir: la subversió— d’una fundació política clàssica en un laboratori d’idees obert, transversal, internacionalitzat i vinculat al món universitari des de la interdisciplinarietat, fent possible que el vincle amb un partit polític no hagi estat impediment per establir un ampli teixit de complicitats i col·laboracions a Catalunya i a l’estranger, com és ben palès en alguns dels nomenaments d’alts càrrecs del Govern o bé en el fet que des de la direcció de la Fundació hagués propiciat que s’integrés a entitats de coordinació internacional com ara l’European Liberal Forum (ELF) o l’European Network of Political Foundations (ENOP).
Va ser un honor que el president Mas pensés en mi per tirar endavant un projecte com aquest. En tot moment em va semblar una iniciativa oberta, moderna i estimulant. I així ho heu corroborat tots els que heu volgut col·laborar amb nosaltres. No he fet mai el recompte dels col·laboradors, conferenciants i amics que heu volgut aportar el vostre gra de sorra, però pel cap baix supera el miler de persones. Hem promogut informes, xerrades, butlletins i seminaris, a més de concedir el premi d’assaig Trias Fargas i fer-ho en el marc de les agradables Nits del Pensament. A tots vosaltres, per tant, us dono les gràcies per aquests meravellosos anys, que també han estat difícils per les circumstàncies polítiques i personals que tothom coneix.
Els diversos equips de la Fundació han estat imprescindibles perquè tot rutllés com una seda. Em cal agrair, perquè sense ells res no hauria estat possible, la tasca de Martin Aranburu, Miquel Calsina, Júlia Canosa, Julie Cantalou, Joaquim Colominas, Sandra Gironès, Marc Guerrero, Jordi Graupera, Dolors Grijalvo, Margaret Luppino, Maria Macian, Helena Masó, Martí Orriols, Daniel Rajmil, Anna Vilaginés, Arnau Vidal, Oriol Vidal-Barraquer i Brahim Yaabed. Un equip encapçalat pel president, Joaquim Ferrer, i els dos vicepresidents, Jordi Vilajoana i Magda Oranich. Des de que vam traslladar-nos a la nova seu de la Fundació, hem compartit el local del carrer de Casp amb la Fundació Fòrum Barcelona, el director de la qual, Víctor Vila, ha esdevingut un company entranyable i lleial. I tanmateix, a pesar d’aquest estol de destres col·laboradors ha arribat l’hora de passar el relleu a algú altre per dedicar-me a la batalla de les idees des d’una posició diferent, més d’acord amb la meva voluntat d’independència política.
Arran de la signatura d’un conveni entre la Universitat de Barcelona i la Fundació CatDem, el juny del 2012 es va formalitzar la creació de la Càtedra Josep Termes de Lideratge, Ciutadania i Identitats. El projecte era una iniciativa conjunta de la Fundació CatDem, la Universitat de Barcelona, l’Editorial Afers, la Federació d’Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes (FOCIR), la Cooperativa Setanta, la Fundació Valencianista i Demòcrata, la cooperativa OPS Neo i la Fundació Emili Darder. Els objectius de la Càtedra eren —i són— crear línies de formació i recerca en els tres àmbits que li són propis (el lideratge, la ciutadania i les identitats) amb la voluntat de desenvolupar sis programes centrats en ciutadania i valors; el lideratge polític i social; la diplomàcia pública; els moviments socials i la resolució de conflictes; els estudis nacionals i les polítiques culturals i el màrqueting social i polític. Fruit de l’acord, la Dra. Montserrat Guibernau, catedràtica de ciència política al Queen Mary – University of London, va assumir la presidència honorífica de la Càtedra i Mònica Sabata la direcció executiva. Com a professor titular que sóc de la Universitat de Barcelona, servidor ja n’era el responsable acadèmic.
Ara, doncs, m’incorporo a temps complet a aquesta tasca, acompanyat, també, del Dr. Andreu Termes, que com a investigador assumeix la responsabilitat de coordinació del Grup de Recerca en Estudis Nacionals i Polítiques Culturals (GRENPoC), integrat a la Càtedra, i del qual són membres una trentena d’investigadors de diverses universitats del país: Toni Aira, Teresa Abelló, Francesc-Marc Álvaro, Hugo Alvira, Martin Aranburu, Ferran Archilés, Alessandra Arru, Francesc Cano, Francesc Canosa, Lluís Duran, Eric Forcada, Jordi Graupera, Marc Guerrero, Santi Izquierdo, Òscar Jané, Paola Lo Cascio, Aurora Madaula, Vicent Olmos, Josep M. Ortíz Arilla, Cristian Palazzi, August Rafanell, Marta Rovira Martínez, Xavier Serra, Ivan Serrano, Marçal Sintes, Josep M. Solé i Sabaté, Karen Stöber, Jaume Suau i Elena Yeste, conjuntament amb les tres persones que treballarem a la Càtedra.
En fi, durant els gairebé sis anys al capdavant de la Fundació CatDem he fet amics i he conegut molta gent i també una bona part del món. Per tant, no me’n puc queixar. L’oportunitat de viure en directe una experiència com aquesta m’ha satisfet i espero que hagi aportat alguna cosa positiva a la política catalana actual. Ara, però, continuaré treballant al costat del president Mas per assolir els objectius de llibertat que la majoria de catalans reclamem. De feina, no ens en faltarà i per això, des de la Càtedra formarem als futurs dirigents polítics, socials i cívics del nostre país.
No és un adéu, doncs. És tan sols un punt i seguit en la meva manera d’entendre el compromís intel·lectual amb la política i el país.
A reveure i moltes gràcies.
Agustí Colomines i Companys’
