El català guanya parlants malgrat la manca de reconeixement oficial i jurídic

  • Les principals amenaces a la llengua, en l'ensenyament i la justícia, segons la Plataforma per la Llengua

VilaWeb
VilaWeb
ACN
21.03.2013 - 16:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El català és una llengua en expansió que segueix guanyant parlants per la ‘capacitat d’atracció’ que té. Segons l’InformeCAT’ 2013 (pdf), elaborat per la Plataforma per la Llengua, és la setena llengua mitjana europea en nombre de parlants, malgrat ‘la inexplicable manca de reconeixement oficial i jurídic i reiterats intents per limitar-ne el marc legal i competencial’. La justícia, les traves en l’àmbit educatiu a tot el país i els atacs a immersió lingüística són les principals amenaces, segons aquest informe.

L’informe mostra una panoràmica de la situació del català a través d’un recull de 50 dades de diversos àmbits que tenen gran influència per a la llengua.

Segons les dades que recull l’informe, el termòmetre dóna senyals de bona salut, fins i tot de vitalitat, pel català. D’alguna manera, l’estudi ve a ratificar la idea que el català no és una llengua minoritària, sinó ‘mitjana’ (amb 10 milions de parlants), que en l’actualitat no perd parlants sinó que en guanya.

Uns 4 milions de persones parlen el català tot i no ser la seva llengua materna (el català, doncs, és la setena llengua més apresa a Europa). La majoria són ciutadans castellanoparlants que han adoptat el català com a llengua principal, un traspàs que es quantifica en un 10% d’aquests ciutadans.

L’estudi recull moltes altres dades que reforcen la idea del català com una llengua ‘dinàmica i en expansió’. El consum cultural i de mitjans de comunicació, per exemple, és un dels punts forts en l’ús social del català.

Amb tot, persisteixen alguns aspectes polítics i econòmics que l’estudi identifica com a negatius per la llengua. La qüestió de l’etiquetatge en català, per exemple, segueix sent una assignatura pendent, com ho demostra el fet que el 94% dels productes no respecten la llei d’etiquetatge. Contra la idea de la imposició del català en aquest àmbit a través de sancions, l’estudi replica que ‘es mantenen a l’alça les lleis que garanteixen l’etiquetatge en castellà per només dues que protegeixen l’ús del català’, segons ha exposat Josep Antòn Fernàndez, membre de l’executiva de Plataforma per la Llengua.

Justícia i ensenyament, les grans preocupacions

Les dades negatives que aporta l’informe fan refèrencia sobretot als àmbits de la justícia i de l’educació. Respecte el primer, subratlla que només el 13% de les sentències que es dicten a Catalunya es redacten en català, seguint amb la tendència decreixent iniciada l’any 2005, i això malgrat que un 98% dels funcionaris de justícia parlen el català.

Per l’entitat aquest és un àmbit especialment simbòlic ja que és allà on es dirimeixen els drets i deures dels ciutadans. En aquest sentit s’emplaça al govern a “incidir-hi” per forçar que l’administració de justícia prioritzi el català.

L’accés al català en l’educació als diversos territoris del país és una de les qüestions que més preocupa a l’entitat: 40.000 catalanoparlants de la Franja que no tenen reconeguda oficialment la seva llengua; 126.000 xiquets i xiquetes del País Valencià que volen estudiar en valencià i no tenen opció; a les Illes, el govern legisla contra la immersió lingüística, malgrat la demanda existent…

La radiografia del català a l’escola arreu dels Països Catalans preocupen, i molt. El director de Plataforma per la Llengua, Daniel Mundet, ha assegurat que la situació és ‘per posar-se dempeus i fer un alto’. A més, des de l’entitat s’interpreta que els atacs que rep el català són perversos’, perquè van més enllà de la llengua i persegueixen un procés de segregació i de divisió de la societat catalana.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any