La declaració d’independència del Tibet fa cent anys

Avui és un dia molt important per a tots els tibetans: fa cent anys de la proclamació d’independència del Tibet pel tretzè dalai-lama, Thubten Gyatso, quan s’esqueia el Lhakar –dimecres blanc– i el tercer dia del Losar –cap d’any tibetà, el 2140. El 13 de febrer del 1913 el tretzè dalai-lama va aprofitar una situació de feblesa de l’exèrcit xinès, que ocupava el territori tibetà, per retornar de tres anys d’exili a l’Índia, restablir el control del govern i proclamar formalment la independència.

Un fragment de la declaració d’independència –al quart punt– diu: ‘Som una nació petita, religiosa i independent. Per mantenir-nos al nivell de la resta del món hem de defensar el nostre país. En vista de les invasions sofertes per estrangers, el nostre poble haurà de passar per algunes dificultats que no han de tenir en consideració. Per salvaguardar i mantenir la independència del nostre país, tots i cada un de nosaltres, voluntàriament, hem de treballar fort. Els ciutadans residents en zones frontereres han d’estar alerta i mantenir informat el govern de qualsevol missatger especial o qualsevol esdeveniment sospitós.’

Marxa i concentració a Barcelona

Amb motiu de la diada d’avui, la Fundació Casa del Tibet de Barcelona convida tots els tibetans i simpatitzants del Tibet a participar d’una marxa que sortirà a les set del vespre de la seu de la fundació (carrer Rosselló, 181) i s’acabarà amb una concentració a la plaça de Sant Jaume a les nou.

A continuació, us oferim la declaració d’independència del Tibet del 1913 –traduïda per la Fundació Casa del Tibet de Barcelona:

Declaració d’independència tibetana
(Proclamació feta per Sa Santedat el tretzè dalai-lama el vuitè dia del primer mes de l’any del nou d’aigua)

Jo, el dalai-lama, el més omniscient posseïdor de la fe budista, títol que em va ser concedit per mandat de Buda des del gloriós país de l’Índia, em dirigeixo a vosaltres per comunicar el següent:

Parlo a totes les classes de tibetans. Buda, des del seu gloriós país de l’Índia, va profetitzar que les reencarnacions d’Avaloquitesvara tindrien cura del benestar del Tibet a través dels successius governants, des dels primers reis religiosos fins al dia d’avui.

En l’època de Gengis Khan i Altan Khan dels mongols, la dinastia Ming dels xinesos i la dinastia Qing dels manxús, el Tibet i la Xina cooperaren basats en unes relacions de benefactor i clergue. Fa uns quants anys, les autoritats xineses de Sichuan i Yunnan intentaren colonitzar el nostre territori. Van desplaçar un gran nombre de tropes al Tibet central amb el pretext de mantenir l’ordre en el comerç. Per tant, vaig sortir de Lhasa, juntament amb els meus ministres, cap a la frontera indo-tibetana amb l’esperança d’aclarir a l’emperador manxú per cable que les relacions entre el Tibet i la Xina sempre havien estat les de benefactor i clergue i que mai no s’havien basant en la subordinació de l’un envers l’altre. No vaig tenir cap més alternativa que travessar la frontera, car les tropes xineses ens perseguien amb la intenció de capturar-me viu o mort.

A la meva arribada a l’Índia vaig enviar uns quants telegrames a l’emperador, però la seva resposta a les meves demandes es va retardar per culpa d’oficials corruptes de Pequín. Mentrestant, l’imperi Manxú es va ensorrar. Els tibetans es van animar a expulsar els xinesos del Tibet central. Jo també vaig tornar sa i estalvi al meu legítim i sagrat país. En aquests moments estic en procés d’expulsar la resta de les tropes xineses a Do Kham, al Tibet oriental. Ara les intencions dels xinesos de colonitzar el Tibet sota relacions benefactor-clergue s’han esvaït, com un arc de Sant Martí al cel. Com que hem aconseguit de nou un període de pau i felicitat, us he assignat a tots vosaltres les següents obligacions, que han de ser executades sense gens de negligència:

1. Mantenir la pau i felicitat en aquest món només és possible si es preserva la fe en el budisme. Per tant, és essencial de conservar totes les institucions budistes al Tibet, com ara el Jokhang i el temple Ramoche a Lhasa, Samye i Traduk al sud del Tibet, els tres grans monestirs, etc.

2. Les diferents tradicions budistes del Tibet s’han de mantenir en la forma pura i diferenciada. Cal ensenyar, aprendre i meditar sobre el budisme correctament. Exceptuant algunes persones especials, es prohibeix als administradors dels monestirs que comerciïn, prestin diners, tractin amb qualsevol classe de bestiar o sotmetin les altres persones.

3. Els funcionaris civils i militars del govern, quan recaptin impostos o tractin amb els ciutadans, han de fer-ho amb judici just i honest, en benefici del govern, però sense danyar els interessos dels ciutadans. Alguns dels funcionaris del govern central destacats a Ngari Korsum, al Tibet occidental, i a Do Kham, al Tibet oriental, coaccionen els ciutadans perquè comprin articles comercials a preus molt elevats i han imposat uns drets de transport que excedeixen el límit permès pel govern. Sota pretext d’haver incorregut en infraccions menors, s’han confiscat cases, propietats i terres pertanyents als ciutadans. A més es duu a terme l’amputació de membres com a forma de càstig. D’ara endavant queden prohibits aquests càstigs severs.

4. El Tibet és un país amb rics recursos naturals, però per una altra banda no està tan avançat científicament com els altres països. Som una nació petita, religiosa i independent. Per mantenir-nos al nivell de la resta del món hem de defensar el nostre país. En vista de les invasions sofertes per estrangers, el nostre poble haurà de passar per algunes dificultats que no hem de tenir en consideració. Per salvaguardar i mantenir la independència del nostre país, tots i cada un de nosaltres, voluntàriament, hem de treballar durament. Els ciutadans residents en zones frontereres han d’estar alerta i mantenir informat el govern de qualsevol missatger especial o qualsevol esdeveniment sospitós. Els ciutadans no han de crear grans conflictes entre les dues nacions a causa d’incidents menors.

5. Malgrat tenir poca població, el Tibet és un país molt extens. Alguns funcionaris locals i terratinents impedeixen que uns altres desenvolupin terrenys erms, encara que ells mateixos no en facin res, d’aquests terrenys. Les persones que tenen aquestes intencions són enemics de l’estat i enemics del nostre progrés. D’ara endavant, no es permet que ningú impedeixi conrear qualsevol terra desocupada si està disponible. No es recaptaran impostos sobre aquestes terres fins passats tres anys; després d’aquest període, el qui conreï les terres haurà de pagar anualment impostos al govern i una renda proporcional al propietari de les terres. La terra pertany a qui la conreï.

Les vostres obligacions envers el govern i envers el poble s’hauran complert quan s’hagi executat tot això que he esmentat aquí. Aquesta carta ha de ser repartida i proclamada en cada un dels districtes del Tibet i se n’haurà de guardar una còpia als arxius de les oficines de cada districte.