El futur de les llibreries: assassinat o mort natural?

Josep Cots de la llibreria Documenta de Barcelona, Octavi Serret de la llibreria Serret de Vall-de-roures, i Miquel Colomer, de la desapareguda llibreria Catalònia, són tres llibreters d’anomenada, ben diferents, però tots plens d’ofici i de compromís amb la literatura, els lectors i els autors. Ahir van debatre el futur incert de les llibreries i el present, en la sessió de la BCNegra ‘Assassinat o mort natural. L’inquietant futur de les llibreries’. L’acte contribueix a reflexionar sobre la transformació del sector.

Per començar, el moderador, Antonio G. Iturbe, va proposar als llibreters que fessin una introducció, abans d’entrar a fons en el debat. Miquel Colomer va parlar d’algunes de les raons del tancament de la llibreria Catalònia: ‘La primera reflexió que em faig és que si moltes llibreries continuen obertes i la nostra no, vol dir alguna cosa hem fet malament. Tot i això, també les circumstàncies socials i l’entorn han impossibilitat la continuïtat.’

Colomer: ‘Penso que la Catalònia era una llibreria massa gran per a ser petita (les petites poden ser versàtils, flexibles, especialitzades…) i no prou gran per ser gran, per afavorir-se dels marges que aconsegueixen les grans superfícies i cadenes. I no hem pogut aguantar la caiguda de la venda de llibres. Penseu que les seccions de llibres tècnics, de cuina, esports, d’assaig universitari… s’han deixat de vendre. I no tan solament per la crisi, sinó perquè s’ha produït un canvi de relació de la gent amb els llibres, arran de l’aparició d’internet, sobretot.’

Després va arribar el torn de Josep Cots, fundador l’any 1975 de la llibreria Documenta, trenta-vuit anys fent de llibreter. Per començar va llegir un text que portava escrit, en què, amb to humorístic, feia un paral·lelisme entre el món de la llibreria i el del cinema. I va explicar: ‘Sembla una comèdia macabra, això de la mort de les llibreries petites, de les llibreries independents. Quan s’anuncia que es tancarà d’una llibreria, tothom comença a plorar i a tractar la desaparició com un fet catastròfic, però després, passats uns dies, ja no se’n torna a parlar. Però, mireu, l’any 1998 ja es donaven dades que asseguraven que el 80% de la compra de llibres es feia en grans superfícies. D’això fa quinze anys!’

Cots: ‘Certament, internet ha facilitat l’accés als llibres i ha educat les noves generacions a llegir textos curts. La propera generació serà diferent en la manera de concebre la cultura. La digitalització de la societat és imparable i el llibre no pot viure fora d’aquesta tendència. Però, sigui com sigui, en paper o en pantalla, la fascinació per la lletra continuarà, perquè no en podem prescindir, és la manera que tenim de transmetre el pensament humà en tots els matisos.’

Aleshores va arribar la intervenció d’Octavi Serret, llibreter de Vall-de-Roures, comarca del Matarranya, en territori administrativament aragonès. ‘La meva llibreria és molt especial, on cada dissabte fem activitats, presentacions de llibres i més, amb una atenció especial als autors del territori. Intentem que la gent compri llibres, estimi la literatura i ho faci en català, que és la nostra llengua. Faig molt de cas dels autors de la Franja, però també de tots els autors ebrencs, de fa anys, i això ja es pren amb normalitat i ha fet entendre a la gent que els autors de Tortosa escriuen com els nostres, perquè parlem la mateixa llengua.’

Serret: ‘Fa trenta-un anys que venc llibres, perquè vaig fundar la llibreria quan només tenia setze anys. Era el que volia fer. Ara més que mai es necessiten els llibreters. El gran consum s’ha acabat. La gent vol entrar en una llibreria i que li recomanin un bon llibre. I la setmana següent un altre. La comarca del Matarranya només té vuit mil habitants. Perquè la meva llibreria funcioni necessito més que els vuit mil lectors potencials. Per això faig molta difusió a través de les xarxes socials, el millor invent de la història.’

Als llibreters els ha faltat revalorar-se?, demana el moderador. Salta Josep Cots de seguida: ‘Per què et penses que vaig amb llacet? És clar que la gent s’ha de destacar, però això no és gens fàcil.’

A partir d’aquí, el debat es va succeir, fluid i fàcil i també amb opinions contraposades:

Colomer: ‘Si es mira el punt de vista econòmic, la gent no muntarà una llibreria, perquè no és un negoci rendible. I sobre això vull esmentar un fenomen d’assetjament que han de suportar aquesta mena d’establiments: tothom es veu amb cor de vendre llibres i de fer de llibreters, per això trobem llibres a tot arreu, des dels supermercats fins a les botigues d’animals.’

Cots: ‘No estic d’acord amb aquest greuge que exposes. Jo trobo que és bo que els llibres siguin molt presents a tot arreu. Perquè necessitem lectors. Si no, fins i tot aniríem en contra de les biblioteques!’

Serret: ‘Jo crec que això de la competència deslleial s’acaba. La gent sap que la bona literatura es ven a les llibreries i no pas als supermercats. Tot torna, i el bon client també torna.’

Cots: ‘Efectivament, jo resisteixo perquè he creat fidelitats. I això, m’emociona. I, seguint l’argument de l’Octavi Serret, doncs sí, a les llibreries col·loquem els llibres d’una altra manera, ben ordenats…’

Serret: ‘A mi em passa igual, també m’emocionen certes fidelitats.’

Cots: ‘A nosaltres dos ens aguanta la relació personal.’

Serret: ‘Jo també faig servir la xarxa per fidelitzar clients de fora de la comarca. M’agraden molt les webs, sempre m’han agradat i sempre n’he tingudes. Fidelitzar és la màxima aspiració.’

Moderador: ‘Si, com dieu, tothom es veu amb cor de vendre llibres i fer de llibreter, els llibreters no s’haurien de plantejar de diversificar la seva oferta dins les llibreries?’

Cots: ‘Doncs, mira, sobre això sóc purità. No vull servir cafès ni vendre llaminadures a la llibreria. Vull dedicar els cent i escaig metres quadrats d’espai que tinc als llibres.’

Colomer: ‘Jo sóc optimista pel que fa al futur de les petites llibreries com les vostres. Però una altra cosa és com canviarà el mercat del llibre. A les grans llibreries independents els serà molt difícil de subsistir si no diversifiquen l’oferta de producte.’

Cots: ‘És clar que és diferent si parlem del llibre com a producte de consum o si parlem del llibre com a producte cultural. Jo no defujo els “best sellers”, però a la meva llibreria pots trobar els originals, només. Vull dir que trobes “Les ombres de Grey” però no tinc les còpies que se n’editen després per aprofitar el boom. Perquè jo no venc paper, venc contingut. En canvi, l’altre dia m’explicaven que uns grans magatzems tenien un pilonet de llibres de “Les ombres de Grey” a la planta de roba interior d’homes.’

Serret: ‘Jo a la llibreria destaco els llibres que m’interessen, no els que es venen més. Perquè nosaltres treballem sobretot per la presència de la literatura en català a la Franja. Perquè allí el català està prou fotut, i els llibreters hem de ser els primers que ens hi hem de posar. Som prescriptors.’

Colomer: ‘Les vostres llibreries funcionen bé perquè hi sou vosaltres, que sou llibreters especials, que aconseguiu complicitats i fidelitats. Però això no és un element valorable per reflexionar sobre el futur de les llibreries, perquè en aquests casos, quan els llibreters desapareixen, desapareix la llibreria.’

Serret: ‘Cal formar els llibreters.’

Colomer: ‘No, el carisma no s’aprèn amb cursos. Sobre el futur de les llibreries, jo sóc pessimista.’

Cots: ‘Per al futur del sector, no és important el carisma del llibreter, però a mi això més igual, perquè el sector m’és igual. Mireu, fa cinc anys, Barcelona era la ciutat on hi havia més llibreries del món. I, al mateix temps, disposàvem d’una xarxa de llibreries independents de comarca de molta qualitat. Això és un patrimoni únic, que ha matat l’Abacus. (Se senten aplaudiments.) I per què tantes llibreries? Doncs perquè els “progres” dels anys seixanta van obrir llibreries. Primer va ser la Cinc d’Oros, després es va posar Viceversa i moltes més, plantejades amb molt de romanticisme. Però avui el sector de les llibreries evidentment que s’ha acabat.’

Moderador: ‘Us aventureu a imaginar com seran les llibreries d’aquí a deu anys?’

Serret: ‘Jo m’imagino la meva igual. Tot i que anem treballant en paral·lel en l’àmbit digital. Ara, per exemple, preparem una plataforma de descàrregues digitals de tots els llibres publicats a la Franja.’

Colomer: ‘Jo crec que existiran molt poques llibreries, que seran petites, amb una clientela molt fidel. Els “best-sellers” en paper es vendran a les grans superfícies i la resta de llibres te’ls descarregaràs d’internet. El camí no és la lletra impresa, és internet.’

Serret: ‘Home, jo sé de casos en què el llibre ha sortit primer en digital i després, a través de la impressió a demanda, se n’ha facilitat una còpia en paper.’

Cots: ‘Mireu, com a resum us diré que jo no tenia ganes de venir a aquest col·loqui, perquè no m’agrada sentir-me com un dinosaure; perquè no m’agrada lamentar-me; i perquè no ha vingut cap representant de cap de les grans cadenes de llibreries. Dit això i sobre el futur, crec que el paper continuarà, però vivim una època de canvis, amb un futur incert.’