Noves cançons de pandero, ‘hip-hop femení aborigen’

  • Guillem Ballaz publica el primer disc tot sol, 'Projecte pandero'

VilaWeb
Bel Zaballa i Jordi Carreño
30.01.2013 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

‘Si fóssim un país com els Estats Units o el Brasil, que han sabut exportar la seva música, el món fóra ple de panderos quadrats i tothom pixaria colònia, amb això! Però som un país on certes coses fan vergonya, i ens n’amaguem perquè no semblen modernes.’ És la reflexió que fa el multiinstrumentista Guillem Ballaz (Sol i Serena), que ha publicat el primer disc tot sol, ‘Projecte pandero’. Un àlbum que és el resultat de prop de deu anys de feina i investigació d’un instrument nostrat que ha recuperat de l’oblit, el pandero quadrat.

Tot va començar per casualitat, quan va llegir un article que en parlava. Es va posar a investigar per esbrinar què era, on en podia trobar i com reproduir-lo per poder-lo fer sonar. Va anar documentant-se i va trepitjar una bona colla de racons del país per parlar amb gent que li’n sabés dir coses.

Va quedar encisat amb el pandero quadrat, i va decidir d’impulsar el projecte que dóna nom al disc. Hi ha aplegat deu cançons, de la vintena que va arranjar, cadascuna amb el nom del poble d’on prové, com ara ‘Lleret‘, que us oferim en una actuació especial enregistrada a l’Espai VilaWeb. N’ha mantingut la melodia, hi ha posat lletra i ha arranjat cada peça amb una base de corda. Per poder acomplir el propòsit i portar el disc al directe s’ha fet acompanyar dels músics Marcel Casellas i Albert Dondarza, i també d’una màquina de ‘loops’. Melodies tradicionals adaptades als nostres temps.

La història del pandero quadrat

‘El pandero quadrat existia per tot el món, però n’han quedat a molt pocs llocs. Un d’aquests és casa nostra. És un instrument que va lligat sempre a la veu femenina, en les anomenades cançons de pandero, que són cançons amb lletra improvisada’, explica Ballaz, que diu que la història de l’instrument es perd en la nit dels temps, si bé es va començar a documentar el segle XVI. ‘La gràcia d’aquesta cançó és que permet de cantar sobre qualsevol cosa; per això de vegades dic que és una mena de hip-hop femení aborigen: lletra improvisada, cantada per dones i d’aquí.’

‘Els panderos servien per a recaptar diners, en l’època en què els cristians es van quedar el comerç de la Mediterrània, després de la batalla de Lepant. Va tenir sentit fins a mitjan segle XIX, quan va arribar la revolució industrial. Aleshores van aparèixer unes noves estructures socials, com ateneus i agrupacions obreres, que van escombrar les antigues. A les zones industrialitzades la cançó de pandero va desaparèixer, i, en conseqüència, també el pandero quadrat. Però a l’interior la tradició es va mantenir, si bé a la majoria de pobles com una romanalla anacrònica i folkloritzada. Això va arribar fins a la porta del segle XX. I amb la guerra, allà on encara en feien van deixar de fer-ne. Més tard, i fins als anys seixanta, va agafar el relleu tot un seguit de gent que pidolava, i que sabia que la gent gran associava el pandero quadrat a l’almoina. I ara, d’un temps ençà, hi ha gent que ha començat a reivindicar el pandero quadrat com un instrument popular, que cal desempolsar i posar al lloc que li pertoca’. Entre ells, Guillem Ballaz, que està convençut que, siguin quins siguin els camins musicals que emprengui d’ara endavant, el pandero quadrat l’acompanyarà tota la vida.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any