09.01.2013 - 15:45
El canvi de la definició de ‘referèndum’ del ‘Diccionario de la Real Academia Española’ (DRAE) té un precedent força recent en un altre mot objecte de polèmica política entre Catalunya i Espanya: ‘nacionalitat‘. El maig del 2010 l’acadèmia espanyola va canviar aquest terme en una de les accepcions, identificant nació amb estat; i ho va fer en la recta final de la deliberació dels magistrats del Tribunal Constitucional sobre l’estatut (i la sentència va acabar deixant sense valor jurídic el terme nació del preàmbul).
D’entrada, la RAE va fer desaparèixer aquesta accepció, la primera, del terme ‘nacionalitat’: ‘Condició i caràcter peculiar dels pobles i habitants d’una nació’. I, a més, va canviar la segona accepció, que ara diu: ‘Estat propi de la persona nascuda o naturalitzada en una nació’. A partir del 2014 dirà: ‘Vincle jurídic d’una persona amb un estat, que li atribueix la condició de ciutadà d’aquell estat en funció del lloc en el que ha nascut, de la nacionalitat dels seus pares o del fet d’haver-se-li concedit la naturalització’.
Tot plegat va encendre els ànims de la majoria de partits catalans, quan van posar el crit al cel. Arran de les protestes, la RAE va rectificar a mitges, i es va avenir a mantenir la primera accepció, però mantenint els canvis en la segona; continuarà, doncs, el vincle entre nació i estat.
Aquests canvis es poden consultar a la web de la RAE i són un avançament de les modificacions que incorporarà la pròxima edició del diccionari, que es publicarà el 2014.
Informació relacionada: La RAE canviarà el significat del mot ‘referèndum’ amb vista al 2014
