02.01.2013 - 06:00
‘Són tres desigs concrets, possibles i necessaris, que sorgeixen pensant en el 2012 i mirant cap al 2014. Tres desigs que poden ajudar a construir les estructures d’estat i clarificar posicions, sobretot. I tracten de la defensa de la llengua, la recerca i la solidesa bancària i de la hisenda catalana.’ Així justifica els tres anhels possibles el filòsof Josep-Maria Terricabras, que enceta una sèrie a VilaWeb sobre desigs per al 2013.
‘Són tres desigs concrets, possibles i necessaris, que sorgeixen pensant en el 2012 i mirant cap al 2014. Tres desigs que poden ajudar a construir les estructures d’estat i clarificar posicions, sobretot. I tracten de la defensa de la llengua, la recerca i la solidesa bancària i de la hisenda catalana.’ Així justifica els tres anhels possibles el filòsof Josep-Maria Terricabras, que enceta una sèrie a VilaWeb sobre desigs per al 2013.
1.
Que el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) doni el Premi Nacional de Literatura a una obra escrita en català. Sembla increïble que s’hagi de demanar això, però no ho és gens si resulta que el president del CoNCA, Carles Duarte, va dir que per què no atorgar el premi a una obra escrita en castellà.
A vegades sembla que els dirigents del país no sàpiguen quina és la llengua del país. Es pensen que el país en té dues. No, en té una. Potser es confonen, perquè ells almenys en tenen dues. I què? Jo, per sort, en tinc sis, però el país només una, el català.
2.
Que es creï la marca ‘Universitat de Catalunya’, que inclogui les onze universitats publiques de Catalunya, a l’estil de la Universitat de Califòrnia, que inclou sis o set campus. Seria una marca important, que ens permetria de figurar en el rànquing de tesis publicades, etc. Sumant les universitats públiques catalanes, tindríem un pes internacional molt més important. I això no restaria independència a les universitats individualment. Aquesta proposta és fàcil de realitzar. Ja es va proposar en un llibre blanc sobre la universitat a Catalunya.
3.
Que es construeixi bé l’Agència Tributària de Catalunya com a hisenda pròpia, i que l’Institut Català de Finances es converteixi en el banc públic català. Això s’ha de fer aquest 2013 amb vista a les aspiracions del 2014. L’Agència Tributària la va crear el tripartit l’any 2008, però no s’ha desenvolupat. I l’Institut Català de Finances va néixer el 1985 amb el segon govern de Jordi Pujol, per ajudar –amb crèdits– organismes públics i privats. Però es tractaria de convertir-lo en el banc públic de Catalunya.
Totes tres propostes són possibles i és desitjable que s’acompleixin aquest 2013 amb vista a la fita del 2014.
