18.12.2012 - 06:00
La majoria de notícies provinents del Tibet aquests darrers temps fan referència a les immolacions. Des del febrer del 2009, en efecte, ja hi ha hagut un centenar de tibetans, molts dels quals monjos budistes, que s’han suïcidat cremant-se en espais públics. Malgrat l’intent de les autoritats xineses de frenar aquesta onada i silenciar-la, s’ha accelerat: sols al novembre n’hi va haver vint-i-vuit casos. Segons la International Campaign for Tibet, es tracta d’una nova fase, desesperada, en la lluita per la llibertat del Tibet. La jornada Tibet: silenci i revolta, que es fer ahir al CCCB, volia exposar la situació límit que s’hi viu.
La jornada va començar a les set del vespre amb la projecció del documental ‘Human Torches of Tibet‘, de la BBC, un dels pocs que tracten de les immolacions que hi ha hagut al Tibet des que un monjo es va calar foc el febrer del 2009 a la regió de Ngaba. La majoria han passat a la província de Sichuan, on viuen un milió i mig de tibetans.
Acabat el documental, es va fer un debat amb Robert J. Barnett, director del Programa d’Estudis Tibetans Moderns de la Universitat de Columbia i col·laborador del New York Times i la BBC, i Josep Lluís Alay, professor de la Universitat de Barcelona i director de l’Observatori del Tibet i Àsia Central, moderat pel corresponsal de TV3 a Pequín Sergi Vicente.
Situació desesperada
Les escasses notícies que n’arriben, a causa de les restriccions d’accés a la regió des de les revoltes del 2008, posen en relleu la impotència dels tibetans respecte a la repressió que s’hi implantà des de l’ocupació xinesa, a la dècada de 1950, i la manca de solucions a aquesta situació. La reclamació de respecte per la cultura tibetana i de més autonomia política topa amb la intransigència xinesa, interessada també pels potents recursos naturals del Tibet. En el context d’aïllament i de repressió actuals, la manca d’expectatives per al futur ha empès la població al límit. Ho demostren alguns informes, com ‘Storm in the Grasslands: Self-immolations in Tibet and Chinese Policy‘.
