25.11.2012 - 06:00
Un total de 5.413.769 catalans estan cridats a les urnes aquest diumenge 25 de novembre amb motiu de les eleccions al Parlament 2012. La gran majoria d’aquests electors, 5.257.252, són residents a Catalunya mentre que 156.517 viuen a l’estranger. Les sol·licituds per votar per correu en aquestes eleccions han estat 66.292, una xifra que representa un 45,5% més de les que es van rebre en els comicis del 2010, que van ser 45.530. Els ciutadans hauran d’escollir els 135 diputats de la cambra catalana d’entre les 64 candidatures proclamades oficialment a les quatre circumscripcions catalanes. El dispositiu electoral està format per 2.718 col·legis electorals i 8.130 meses.
Però la pregunta decisiva en aquestes eleccions històriques és: traduirà el sobiranisme la força demostrada l’Onze de setembre a les urnes? De quina manera ho farà? Per la manifestació independentista que va portar a convocar aquestes eleccions, per la campanya que han tingut, marcada pels atacs arribats des de Madrid i pel discurs de la por, i pel caràcter plebiscitari que han pres, aquestes eleccions poden esdevenir històriques si la majoria sobiranista és prou gran per convocar un referèndum d’independència.
Aquesta majoria s’ha fixat en els dos terços del parlament. És a dir, en 90 escons per a partits a favor del dret de decidir. Tots els partits menys el PP i Ciutadans han expressat d’una manera o altra el suport al dret de decidir. Tanmateix, el PSC ho ha fet en desacord amb el PSOE, que ja ha expressat el seu malestar per boca dels seus dirigents, i amb certa ambigüitat. Sigui com sigui, segons els sondatges la majoria autodeterminista de dos terços al parlament es pot assolir fins i tot en cas que el PSC finalment no s’apunti al dret de decidir, car algunes enquestes, no totes, atorguen a PP, Ciutadans i PSC junts, menys de 45 diputats, que és exactament un terç del parlament.
Les claus
Els sondatges indiquen que hi ha encara una forquilla d’entre un 20 i 40% d’electors indecisos, per una banda, i que la participació pujarà, per l’altra. Aquests aspectes poden ser determinants a l’hora d’analitzar les claus del resultat electoral, que té tres grans incògnites.
La primera, saber si CiU assolirà o no la majoria absoluta, fixada en 68 diputats. Els darrers sondatges apunten que es quedaria entre tres i cinc escons d’arribar-hi. El president i candidat de CiU, Artur Mas, ha admès que la majoria absoluta és un objectiu complicat, però ha repetit diverses vegades durant la campanya que ‘en situacions excepcionals com la que viu el país, calen majories excepcionals, encara que siguin per un període curt’.
La segona, el segon lloc al parlament, pel qual pugnen PSC, PP i ERC. Els sondatges atorguen a tots tres partits entre 16 i 22 escons, sense que hi hagi un guanyador clar. El retrocés del PSC i la pujada d’Esquerra, mentre el PP es manté però també tendeix a pujar, fan que determinar quin serà el segon partit i molt probablement quin candidat serà el cap de l’oposició sigui impossible. Sigui com sigui, per més que numèricament i a efectes d’aritmètica parlamentària pugui tenir una rellevància relativa qun d’aquests tres partits té un diputat més que no l’altre, el fet que Esquerra o el PP fossin segona força tindria sense dubte un impacte mediàtic, sobretot de portes enfora, que no es pot menystenir.
I la tercera, la possible entrada o sortida del parlament de partits petits. Els sondatges també indiquen que la CUP i Solidaritat es troben al voltant del llindar del 3% del vot, cosa que els pot deixar dins o fora del parlament, en funció també de la participació. En el cas de Ciutadans, tots els sondatges els atorguen una pujada, que pot arribar a donar-los sis o set diputats, pels tres que té ara. Ningú no dubta que es mantindran al parlament, però l’alta participació i la llei d’Hondt poden fer variar, i molt, el nombre d’escons fins que nos’hagin escrutat els darrers vots. Pel que fa a altres partits UPyD o Plataforma per Catalunya, cap sondatge els dóna entrada a la cambra, però queda per veure quin suport real tenen.
Atenció al mètode d’Hondt
És conegut que el mètode d’Hondt afavoreix les majories, però quin paper tindrà aquesta llei en les eleccions? Vicent Partal n’analitza les claus en aquest article i avisa que serà determinant fins al recompte de l’últim vot.
