18.09.2012 - 11:29
L’antropòleg i professor universitari Manuel Delgado exposa al seu bloc tres raons per les quals creu que l’esquerra transformadora hauria de donar suport a la independència. D’una banda, perquè els comunistes catalans tinguin presència en aquest ‘anhel col·lectiu’ de cara a ‘convertir-lo en potència per al canvi polític i social’ i evitar que CiU ‘parasiti a favor de l’oligarquia financera’. D’una altra, perquè poden haver eleccions avançades aviat i creu que és imprescindible que hi hagi una opció política que aplegui els moviments d’esquerra i independentistes. I finalment, per una ‘urgència clarificadora’: aconseguida la independència, l’esquerra podria centrar-se en la lluita social i l’enderrocament del capitalisme.
El text penjat al bloc és l’esborrany per a un discurs de la reunió del comitè central del Partit dels Comunistes de Catalunya, integrat a EUiA. En aquest article, Delgado –un dels referents intel·lectuals dels moviments socials catalans– insta el partit a debatre sobre la independència i admet que l’augment de l’independentisme i del nacionalisme espanyol ‘fa que, de totes, la nostra opció actual, la federalista, sigui la més improbable de realitzar en aquest moment’. I considera que ‘en un xoc de trens com el que es preveu, la pitjor de les sorts és la de qui tingui la fatalitat de quedar-se enmig’. Des del seu punt de vist, hi ha tres motius que justificarien ‘la renúncia, per insostenibles, a les posicions federalistes a favor de les independentistes en el PCC i EUiA’.
En primer lloc, veu necessari impedir que CiU ‘parasiti a favor de l’oligarquia financera que representa l’energia d’una majoria social que és, precisament, la seva víctima’. I considera que, com ja va passar amb el moviment del 15-M, ‘la tasca de l’esquerra revolucionària és mirar de donar un sentit crític i transformador a les forces socials que les circumstàncies han posat en moviment’. Quedar-se’n al marge, diu, és ‘una insensatesa i una irresponsabilitat imperdonables’.
En segon lloc, i de cara a unes probables eleccions avançades, Delgado avisa que CiU ho plantejarà com un plebiscit al seu favor, i que ‘l’opció política que s’enfronti electoralment a la dreta nacionalista haurà d’assumir la feina de formalitzar políticament l’estat d’ànim independentista i també la lluita contra les retallades’. Per Delgado, cal que la lluita social vagi de la mà de la reivindicació independentista i diu que això només serà possible amb una aliança de forces polítiques on el patriotisme d’esquerres tingui un paper estratègic. En aquest sentit, considera indispensable que ‘les expressions polítiques de la classe obrera i les de la joventut independentista ofereixin una alternativa electoral a les pretencions del nacionalisme català de dretes.’
En tercer i últim lloc, defensa que és urgent alliberar-se de la ‘qüestió nacional’ per tal de retornar a l’escenari natural per a l’acció política de l’esquerra, ‘la lluita de classes i la pugna per posar l’aparell de poder al servei de les necessitats de la majoria i no d’una minoria privilegiada’. I aquesta situació, diu, ‘avui només és possible en un context d’independència total de la nació catalana’.
