08.09.2012 - 06:00
En una entrevista que demà publica el diari basc Berria i que VilaWeb ofereix avui resumida, l’ex-conseller i diputat del PSC, Ernest Maragall, explica que les vies autonomista i federalista ‘Espanya les ha cancel·lat negativament’ i resol: ‘Doncs molt bé: parlem d’una altra cosa. I aquí és on apareix aquesta altra opció, un independentisme que ja no fa por a ningú. I a mi tampoc.’ Maragall repassa en l’entrevista les seves desavinences ideològiques i de projecte amb la direcció actual del partit. I afirma: ‘Sempre es discuteix si els partits tenen sostre: jo crec que el PSC està a punt de descobrir que no té terra.’
Sobre la crisi del PSC
‘Efectivament hi ha una explosió de desconcert per trobar un rumb definit, clar, que la gent entengui’.
‘Crec que el PSC està presoner de la seva pròpia historia i del seu propi federalisme’.
‘El que passa és que en la vida real aquest concepte (el federalisme) va unit al de la relació amb un altre partit, el dels companys socialistes espanyols, i aquí és on es perd el camí definitivament.’
‘En aquest moment no té sentit que el PSC no entengui que ha de ser un partit estrictament i exclusivament català en tots els temes, totes les matèries, en tots els sentits i amb totes les conseqüències. I que el seu destí està lligat a aquesta realitat, a aquesta societat i al futur d’aquesta societat.’
‘Si el PSC vol ser l’alternativa de l’esquerra catalana, que és el que li toca o era, doncs ha d’entendre aquesta evidència: per estar en el joc cal ser part del país, res més.’
‘I això encara no està clar: la majoria que ara exerceix la direcció política del PSC no ho comparteix, no comparteix aquest criteri. I crec que això és el que els porta al carreró sense sortida en què sembla que s’han ficat. De manera que el que fa falta és que la minoria, l’altra manera d’entendre les coses, agafi la veu per dir ben alt què és, què creu, què proposa, perquè tant el PSC com la ciutadania ho entengui. I d’alguna manera prengui partit, en el millor sentit de la paraula.’
Relació PSC-PSOE
‘Sense cap grau de dependència. Som dos que tenim moltes coses en comú. Només les podem tenir en comú si som dos, si n’hi ha un de subordinat a l’altre desapareix l’encant i les possiblilitats que a Catalunya s’entengui la nostra posició.’
Plataformes polítiques i corrents
‘És obvi que sí que convenen aquesta mena d’espais que siguin transitables per a una gran diversitat de posicions personals i d’ideologies, sempre en el terreny del progressisme i de l’esquerra catalana. El que sorgeixi a partir d’aquí, doncs serà magnífic.’
‘Siguem capaços d’honorar aquest concepte de llibertat, de transvesrsalitat i de diversitat i a partir d’aquí a veure de què som capaços de construir amb propostes i idees que tinguin capacitat d’arrelar a la societat catalana. I això no és tan senzill. En fi, cal provar-ho.’
Suport al pacte fiscal, trencament de la disciplina de vot
‘Em semblava i em sembla que cal ser-hi i estar a favor d’aquesta ambició i d’aquesta possibilitat de donar una solució definitiva al tema del finançament de Catalunya.’
‘Si Catalunya tingués una posició unitària en aquesta qüestió, no sols em semblaria positiu, que ho és, sinó sobretot imprescindible. En tots aquests temes de país cal ser capaços de trobar posicions comunes que ens identifiquin i que ens permetin presentar-nos a unes meses de negociació amb una realitat de fermesa, per demostrar que al darrere hi ha un país sencer. I això és molt diferent si es té o si no es té.’
El pacte fiscal i l’estatut
‘El pacte fiscal ara té un altre sentit, ja no és repetir una oferta com la de l’estatut, sinó més aviat de plantar allà una concepció i una manera d’entendre la relació bilateral amb una claredat i definició que no deixi dubtes.’
‘Parlem d’una altra cosa, ha de ser una altra mesura i un altre tipus de relació el que es plantegi. No és anar a menys o anar a repetir, sinó anar a una altra cosa.’
‘El que hi ha al darrere del pacte fiscal és una reconsideració de tot el marc estatal, de la constitució, del concepte de nacionalitat… I si no, doncs estarà encara més adobat el terreny que dimarts tindrà una mesura puntual i gestual amb la manifestació, i que comença a ser moneda corrent al nostre país, que és aquesta pulsió per la independència.’
Si fracassa el pacte fiscal…
‘Si no funciona el pacte fiscal, entès com a oferta de canvi conceptual i general de tot el marc de relacions entre Espanya i Catalunya, aleshores serà encara més inevitable que es plantegin les coses en uns altres termes. En uns termes d’aspiració a la forma d’estat i a la nostra pertinença a Europa.’
‘I això ja és present. Hi ha qui pretén que és una febre que ja passarà i és cert que en política tot va i tot bé, i experiències com les del Quebec són il·lustradores, però més enllà d’aquests vaivens, alguns prefereixen guanyar temps i pensar que ja passarà, però jo crec que hi ha un moviment profund de la societat catalana que no podrà ser desatès o almenys no podrà ignorar-se, no es podrà actuar com si no existís.’
L’independentisme
‘Això existeix, existirà i més aviat tendirà a enfortir-se, a ampliar-se i a consolidar-se. El que és cert és que aquesta pulsió, aquesta barreja de sentiments i de reivindicació, no té una expressió política formal, partidària, que sigui capaç de transformar-la en realitat.’
‘Jo crec que és la societat la que està mostrant una deriva clara en aquest sentit. Jo em trobo no sols uns ciutadans concrets, sinó una tipologia de ciutadans que fa cinc o deu anys era impossible trobar-se’ls dient el que diuen ara. I això és el que acaba comptant.’
‘Els partits, inclòs el nostre, han de ser capaços d’escoltar i entendre aquest missatge i de posar-s’hi a l’altura.’
‘Jo per naturalesa, per història, per convicció, per pertinença al PSC, és obvi que preferiria una solució confederal, una solució que respectés absolutament la nostra condició de nació i de subjecte polític ple, però que expressés també una possibilitat de compartir una part del nostre comú espai europeu.’
‘El que em sembla irreversible és que a la societat catalana la gent es conformi una altra vegada amb una discussió sobre si volem 7,1 o 7,2 de federalisme o d’autonomisme, o si volem una competència una mica més exclusiva o una mica més compartida. Tot aquest espai i discussió, Espanya l’ha cancel·lat negativament i ha decidit que no.’
‘Doncs molt bé: parlem d’una altra cosa. I aquí és on apareix aquesta altra opció, una independència que ja no fa por a ningú. I a mi tampoc. Per tant, tampoc cal descartar-la com una solució possible.’
I si el PSC no ho comprèn?
‘Doncs s’haurà d’atendre a una marginalitat creixent, situar-se en un espai marginal.’
‘Sempre es discuteix si els partits tenen sostre: jo crec que el PSC està a punt de descobrir que no té terra, i encara més si no reacciona en aquest sentit de demostrar una coherència amb el que la societat catalana expressa en la seva globalitat, en la seva diversitat…’
‘Si pretén continuar refugiant-se en un electorat fidel en determinats territoris i comarques i ciutats, i en una determinada versió de la socialdemocràcia i de les qüestions socials com a únic terreny interessant d’acció política, etc., amb això les possiblitats de fracàs augmenten radicalment.’
La manifestació independentista de l’Onze
‘Ho vaig dir i ho dic: hi aniré i espero no anar-hi sol. Hi aniré amb amics i companys del partit, de la plafatorma Plaça 21…’
‘La manifestació, que serà òbviament molt gran, com més gran sigui, més absurd és reduir-la a una única frase o un únic accent. Hi haurà presents una idea central, que és el país, Catalunya, en sentit afirmatiu, per dir que volem ser i som, i a partir d’aquí és obvi que aquesta manifestació combinarà formalment i comunicacionalment la definició independentista.’
‘Arribat el cas d’un referèndum, diria que sí’
‘Treballem en tot cas perquè tingui sentit la pregunta de si convé o no convé aquest referèndum. Jo sempre dic que per ser estat cal aprendre a ser-ho, i que hem de saber actuar com a tal.’
‘A més de manifestar-nos i d’exigir i reivindicar o negociar, cal treballar. Cal tenir cultura d’estat en tots els sentits.’
‘Per dir sí a una aspiració d’estat, cal estar en condicions i cal ser solvent. No n’hi ha prou amb la voluntat i amb la bona intenció, no n’hi ha prou amb l’aspiració.’
‘Ara, arribat el cas que s’hagués de plantejar un referèndum, perquè les altres solucions no haguessin trobat el camí, doncs no tindria gaire inconvenient a votar que sí.’
