14.07.2012 - 06:00
L’atleta Núria Picas, guanyadora de la prova de duatló dels Sky Games, va explicar que la federació espanyola no la va deixar pujar al podi amb l’estelada amb què havia creuat la meta. Tenia por que la sancionessin. També li van dir que en cas que pugés una senyera, també hauria de dur la bandera espanyola. Però segons que ha pogut comprovar VilaWeb no existeix cap llei espanyola ni reglament, espanyol o internacional, que reguli quines banderes i quines no es poden pujar en un podi. Es tracta d’una qüestió d’usos i costums.
La Federació Espanyola d’Esports de Muntanya i Escalada (FEDME) té un codi ètic que no fa cap referència a com s’ha d’actuar en aquests casos. Fonts de la FEDME han explicat a VilaWeb que a l’hora d’actuar es basen en una interpretació del protocol en base als del Comité Olimpic Internacional. Concretament, esmenten l’article 1.1, sobre ‘la cerimònia dels vencedors’. Aquest article diu, sobre les banderes: ‘La bandera de la delegació del vencedor serà hissada al pal central i les del segon i tercer classificats en dos pals al costat, a la dreta i a l’esquerra, respectivament, del pal central, davant del terreny de joc‘.
Ara, el text no fa cap referència a altres banderes o símbols, relatius a la nació per la qual es competeix o a una altra, que portin els atletes al podi. Des de la FEDME acaben admetent que és una qüestió d’usos i costums, una convenció, segons la qual només es porten les banderes de les seleccions per les quals es competeix. Fins i tot admeten que ‘no hi ha cap prohibició perquè també es portin banderes regionals o autonòmiques’. En el cas de Picas, se l’obligava a portar també una bandera espanyola si volia pujar al podi amb la senyera. L’atleta catalana va haver de pujar amb l’estelada al podi només quan havia acabat la cerimònia de lliurament de medalles, fora de tot protocol.
Però, com dèiem, no hi ha cap base legal ni reglamentària per obligar un atleta a fer això. El Consejo Superior de Deportes tampoc disposa de cap norma que determini com cal actuar pel que fa als podis i les banderes. I ni la llei de l’esport espanyola ni el decret sobre disciplina esportiva no en parlen; tan sols prohibeixen que s’alcin símbols violents o racistes. Aquests textos legals atribueixen una autoritat a les federacions esportives respectives a l’hora d’establir codis ètics i de conducta dels esportistes. Però tampoc en aquests codis hi ha prohibicions específiques pel que fa a l’exhibició de banderes.
El precedent de la bandera d’astúries
L’única cosa que existeix és una pràctica habitual sense fonament jurídic escrit. El cas de Picas és el més recent però no és la primera vegada que succeeix. En la celebració de victòries d’algunes seleccions esportives espanyoles, s’hi han pogut veure banderes catalanes i d’algunes comunitats autònomes diverses; sense anar més lluny, en la celebració de l’última Eurocopa de futbol.
En futbol és on hi ha hagut un dels incidents més sonats. L’agost de l’any passat l’entrenador de la selecció espanyola de futbol sub-19, Ginés Meléndez, va prendre de mala manera (vídeo) la bandera asturiana del jugador Juan Muñiz, i només va permetre que sortissin banderes espanyoles.
Aquest incident va encendre una gran polèmica, però la Federació Espanyola de Futbol va abonar Meléndez dient que complia ‘instruccions institucionals’. En efecte, fonts de la Federació Espanyola de Futbol van explicar a VilaWeb que Ángel María Villar, en veient que en algunes competicions internacionals de categories inferiors molts jugadors feien celebracions amb banderes que no eren l’espanyola, va manar als seleccionadors espanyols, poc abans d’aquell europeu de futbol, que ho evitessin, ‘perquè el premi s’atorga a la selecció espanyola’.
