29.06.2012 - 17:14
Rodrigo Rato, Jaime Caruana i José Viñals. Són els tres noms que el The New York Times ha posat en el punt de mira en aquest reportatge publicat aquesta setmana, en què recorda que tots tres van tenir responsabilitats de supervisió del sistema bancari espanyol i de responsabilitat en el Fons Monetari Internacional, que van negar que la banca patís problemes de solvència i que es van posar la medalla del ‘miracle econòmic espanyol’, la bombolla immobiliària, abans que esclatés.
‘Des de les seves posicions privilegiades, primer al banc central espanyol i després com a alts executius sobre risc bancari a l’FMI, José Viñals i Jaime Caruana estaven ben situats per fer sonar l’alarma del daltabaix bancari que s’apropava’, escriu el periodista Landon Thomas en el reportatge.
Però no va ser així. L’abril del 2010, recorda Thomas, José Viñals, que ja havia rellevat Caruana en el càrrec a l’FMI, va voler calmar les veus que alertaven de la situació dient que el sistema era sòlid i que necessitava molt poca capitalització.
‘El sistema està prou capitalitzat’
‘El senyor Caruana no havia estat pás més profètic. Interpel·lat en una conferència de premsa el juliol del 2008 sobre la caiguda del preu dels habitatges a Espanya, va reconèixer que hi podria haver pèrdues en els préstecs hipotecaris. Però va afegir: ‘El sistema financer espanyol ho pot afrontar, i està prou capitalitzat’, diu el diari nord-americà.
Des de l’FMI, José Viñals va parlar dels desafiaments de les caixes, i va donar suport a la tasca que feien els seus ex-col·legues en el Banc d’Espanya per endreçar el sector financer, amb la fusió de les entitats que va donar com a resultat Bankia. Al capdavant de Bankia, Rodrigo Rato, ex-ministre durant el govern d’Aznar, i que també havia dirigit l’FMI, va dir que el banc que dirigia tenia una gran fermesa, ‘tant en termes de solvència com de liquiditat’.
Rato, de campió del miracle espanyol al desastre de Bankia
El New York Times recorda el paper que ha jugat Rato en aquesta crisi; des de presentar-se, quan era ministre, com el campió del ‘miracle econòmic espanyol’, fet que el va catapultar fins a la direcció de l’FMI, fins a la ‘desastrosa gestió de dos anys a Bankia’.
La gestió de Rato com a ministre va coincidir amb el moment àlgid de la bombolla immobiliària, que va continuar durant els anys de govern de José Luís Rodríguez Zapatero. El 2006, un informe intern d’inspectors del Banc d’Espanya alertava l’executiu espanyol de la situació. L’estudi critica l’actitud passiva de Caruana (director del Banc d’Espanya entre el 2000 i el 2006) i avisava ‘de l’extraordinària acceleració dels préstecs hipotecaris i als promotors immobiliaris’ i del fort endeutament a curt termini a un nivell molt alt, molt per damunt dels dipòsits que tenien.
El reportatge segueix amb aquest relat incontestable sobre la manca de capacitat o de voluntat de previsió del perill de la bombolla immobiliària: ‘L’informe del 2006 pintava un quadre molt més fosc que no el que Rato i l’FMI van dir poc temps després quan el Fons va fer el seu informe del 2007 sobre la situació econòmica i financera d’Espanya, i sobre la capacitat del Banc d’Espanya de frenar els excessos. Aquella anàlisi de l’FMI lloava el dinamisme del sistema financer espanyol i deia que era la forta i prudent supervisió era un punt fort de l’economia’.
‘L’FMI no pot fer de relacions públiques del Banc d’Espanya’
L’economista Edward Hugh ha fet arribar a VilaWeb una sèrie de consideracions sobre aquesta manca de supervisió efectiva. ‘El fet de no alçar la bandera vermella quan calia ha posat el futur de l’economia espanyola en risc, i alhora el del futur d’Europa, de l’euro, i possiblement el de l’economia dels Estats Units. Rodrigo Rato ha tancat efectivament el cercle i ha obert la fase més profunda de la crisi fins ara posant en borsa un banc insolvent’.
I afegeix: ‘La feina de l’FMI no ha de ser la de relacions públiques del Banc d’Espanya, sinó la d’identificar els problemes, quantificar el risc i avisar amb contundència quan sigui necessari’.
